L'agonia del Reus Deportiu amaga darrere moltes històries. Probablement, cadascun dels jugadors que s'han vist obligats a deixar el club, expulsat dilluns del futbol professional per impagaments i amb la impossibilitat de tornar-hi durant els propers tres anys, en té una. Malgrat que el ministre i la federació encara no tanquen la porta a la readmissió de l'entitat, en el cas que els nous propietaris nord-americans, Russell Platt i Clifton Onolfo, n'assegurin la viabilitat i el pagament dels deutes de cinc milions d'euros, els futbolistes que encara queden a la capital del Baix Camp agiliten les seves sortides per poder trobar destí els propers dies. És el cas del porter manresà Pol Freixanet, qui, a més, està lesionat del genoll dret.
Els propers dies són importants per a ell. Entre avui i demà s'ha de desvincular del Reus «per poder fitxar per a un altre equip. Per fer-ho, he de marxar abans del final del mercat d'hivern», demà a les dotze de la nit. Per signar el contracte amb un altre club no hi ha tanta pressa ja que, amb la carta de llibertat a la mà, pot incorporar-s'hi quan vulgui.
Un projecte escapçat
Freixanet va arribar l'estiu a Reus després d'un parell de bones temporades al Fuenlabrada, a Segona Divisió B. Tornava al futbol professional, on ja havia estat formant part de la plantilla de l'Elx, amb el qual havia arribat a debutar a Primera Divisió durant tres minuts de l'última jornada de la campanya 2014-15. També va jugar uns partits a Segona amb els il·licitans abans d'anar al conjunt madrileny, amb el qual va disputar una eliminatòria de Copa contra el Reial Madrid, amb bona actuació inclosa al Bernabéu.
A Reus, arribava per ser el suplent d'Edgar Badia, una de les estrelles de l'equip. De fet, en aquests mesos només ha jugat dos partits de Copa, en una eliminatòria amb l'Osasuna, i dos de lliga, quan Badia havia deixat el club per impagament, precisament per anar a l'Elx. En el segon d'aquests duels, contra el Numància, Freixanet es va lesionar el genoll.
«Aquesta situació condiciona la possibilitat de trobar ara un nou equip», explica encara des del seu domicili a Reus. «Havia sorgit alguna cosa de Segona Divisió, però ara les ofertes són de Segona B. Primer de tot m'he de desvincular del Reus i després, tenint en compte que encara em falta un mes per recuperar-me del tot, valorar amb calma quina sortida em convé més». El problema és que «el mercat d'hivern és molt curt i els equips que necessiten un porter el necessiten per ara, no per d'aquí a un mes. A més, hem de valorar on volem anar i on no amb la meva parella i això no es pot decidir en dos dies». Cap de les ofertes no són de l'estranger, amb la qual cosa l'objectiu serà tornar al futbol professional per la via esportiva el més ràpidament possible.
I tot, mentre encara és a Reus i veu cada dia les persones que es queden sense el club a l'elit, aquelles que explica que «encara que no cobressin, durant tot aquest temps, no han fet mai cap mala cara, mai cap mal gest, i ens han atès des del primer fins a l'últim dia. És una pena perquè havíem creat un grup molt fort, tant a dins com a fora del camp, un projecte molt bonic» que ara queda en no-res.
Solidaritat entre tots
Perquè Freixanet explica que «si el nostre grup no hagués estat tan sòlid, no s'hauria aguantat tot el que hem passat». Ara mateix, el Reus Deportiu li deu el sou d'un mes, «però això no era tan important per a nosaltres. La Lliga ens garantia que el cobraríem tot. El problema era per als treballadors. Ells no quedaven coberts i per això vam fer pressió, per tal que l'antic propietari [Joan Oliver] trobés els diners perquè tothom cobrés, no només nosaltres».
Lamenta que «s'acabi així la trajectòria a Segona d'un club que no es va crear fa quatre dies, que té molts anys d'existència. La gent, aquí, estava contenta a Segona Divisió B, però va sorgir la possibilitat de jugar a Segona i, a més, s'havia creat una plantilla competitiva amb la qual qui sap si, a la llarga, es podia aspirar a anar més amunt. Ara els ho han pres tot». Els aficionats es van manifestar dilluns a la nit pels carrers de Reus per tal que la sanció sigui més lleu i l'entitat la portarà al Tribunal de l'Esport. «Si els nous propietaris haguessin arribat abans, tot s'hauria solucionat. Ni ells mateixos esperaven que la cosa estigués tan malament». La sanció no ha d'evitar que el Reus pugui jugar la temporada vinent a Segona B, però sí que li impossibilita tornar a Segona en els propers tres anys i, amb aquests condicionants, pocs voldran anar-hi a jugar.
Mentrestant, els jugadors van trobant equips. Alguns com l'esmentat Badia, a l'Elx, Linares, al Saragossa, o Borja Herrera, a l'Albacete, seguiran a Segona. D'altres com Mario Ortiz, al Racing, o Shaq Moore, a l'Atlètic Llevant, han baixat un graó. I alguns com Tito, al Sandefjord, o Fran Carbiá, al Dinamo Tbilisi, han emigrat a l'estranger. El manresà Pol Freixanet esgota les últimes hores a Reus amb la tristesa del que hauria pogut ser. Mentrestant, els somnis de l'afició roig-i-negra han quedat entre les runes per culpa de la irresponsabilitat d'aquell que va portar el club a un carreró sense sortida.
