La selecció catalana femenina de futbol va jugar, fa uns dies al municipal de l'Hospitalet, un partit amistós internacional davant del combinat de Xile, que està preparant el Campionat del Món. Les catalanes es van imposar per penals després que, en el temps reglamentari, el marcador asse-nyalés un empat sense gols.

Entre les convocades per la seleccionadora Natàlia Arroyo només hi havia una jugadora de Segona Divisió, ja que la resta pertanyen a diferents clubs de Primera Divisió. La futbolista que va tenir el privilegi és la portera de l'Igualada Noelia Garcia, que va ser escollida per defensar la porteria catalana. I curiosament, es va erigir en l'heroïna de l'enfrontament. Va sortir a la segona part suplint la veterana María José Pons Mariajo, de l'Espanyol, i, és clar, va haver d'afrontar la tanda de llançaments des dels onze metres. Aquí va ser quan va agafar un protagonisme majúscul aturant dos dels penals de les xilenes; per contra, les catalanes van materialitzar els quatre que van llançar i, per tant, la victòria es va quedar a casa.

Des dels 9 anys a l'Igualada

Noelia Garcia té actualment 26 anys i juga des dels 9 a l'Igualada, on va néixer. «Mai no penses que et puguin escollir per a un partit tan important com aquest, malgrat que fa anys ja havia jugat amb la selecció catalana sub-18. Des del club em van comentar que hi havia la possibilitat que em cridessin i, abans que sortís a la llum pública la convocatòria, la mateixa seleccionadora Natàlia Arroyo em va trucar personalment per fer-m'ho saber de forma oficial».

«Va ser una gran satisfacció saber que podria jugar al costat de futbolistes professionals, i davant de molta gent. I és clar, es tractava de gaudir d'això. Només faltaven les futbolistes del Barça que tenien partit amb la selecció estatal a Alacant contra els Estats Units, on hi havia set jugadores catalanes», afegeix Noelia Garcia.

Garcia no amaga que «el dia del partit tenia nervis pensant a veure si podria estar a l'alçada de jugadores tan bones. Va sortir bé. Fins i tot, Catalunya va ser superior a Xile, i va disposar de més ocasions de gol; en els penals, la sort i l'encert van estar al nostre costat. Al llarg de la segona part, quan jo vaig jugar, no és que tingués molta feina, però sí que vaig haver d'estar atenta en tot moment».

S'ha de valorar encara més la participació en aquest enfrontament si es té en compte que, normalment, Catalunya només juga un partit a l'any i en la majoria d'ocasions contra una altra autonomia. Per tant, en aquest cas, ha estat un plus per a Garcia i també per a la monistrolenca Núria Mendoza, jugadora de la Reial Societat, que també va tenir l'ocasió de jugar aquest matx a la segona part, davant la selecció mundialista de Xile. Garcia i Mendoza van jugar al costat de jugadores de l'Espanyol (María José Pons, Brenda Pérez, Cristina Baudet, Berta Pujadas i Anna Torrodà), de l'Atlètic de Madrid (Olga Garcia i Laia Aleixandri), del València (Carolina Férez, Débora Garcia i Georgina Carreras), del Llevant (Laura Gutiérrez i Ona Batlle), del Granadilla de Tenerife (María Estella i Eva Llamas), del Logronyo (María González) i de la mateixa Reial Societat (Paola Soldevila).

El partit de Catalunya contra Xile, que van veure més de 2.500 aficionats a les grades del municipal de l'Hospitalet, entre ells el jugador del Barça i compatriota de les jugadores xilenes Arturo Vidal, ha servit a Noelia Garcia per donar-se a conèixer, malgrat que sempre ha destacat com a portera a l'Igualada. Fins i tot li pot servir de trampolí per fer el salt a Primera Divisió. «Ara mateix no ho tinc clar. De moment em compensa jugar a Segona Divisió a prop de casa i amb les amigues. Sí que és cert que hi soc a temps, però tinc dubtes en aquest sentit. Ja veurem què faig, perquè ha de compensar. Encara que em quedés en algun club de Catalunya, que no són molts per triar a Primera Divisió, són moltes hores de cotxe. Sigui com sigui, ara mateix estic molt bé a l'Igualada, però tampoc no descarto marxar».

Primer, jugadora de camp

Passa moltes vegades que, quan es parla dels inicis d'una portera o d'un porter de futbol, no són sota els pals sinó com a jugadors de camp. També va ser així en el cas de Noelia Garcia. «Era encara de categoria benjamina i vaig començar com a jugadora. La temporada següent ens faltava algú per ocupar la porteria i vaig alternar les dues tasques. Al tercer any, ja només vaig fer definitivament de portera».

El porter del Barça Ter Stegen és el referent de Noelia Garcia. «En el futbol actual saber jugar amb els peus és una de les qualitats bàsiques. Però de tots els porters en trec alguna cosa».

Des que va començar, ja fa uns disset anys, Noelia Garcia té clar que el futbol femení ha tingut una evolució: «la gent et veia com una estranya. A més, en el meu cas particular, a casa, de futbol, zero. Tot i això, jo jugava al carrer i els meus pares em van donar una empenta perquè anés a l'Igualada. Va ser un regal d'aniversari».L'Igualada, un referent

En futbol femení, l'Igualada és un referent, amb equips en la majoria de categories. Concretament, a banda del sènior de Segona Divisió, on juga Noelia Garcia, té dos juvenils, dos infantils i dos alevins. «He tingut sort de coincidir amb bones generacions de noies futbolistes, a Igualada hi ha un bon nivell, combinat amb alguna jugadora de fora que té la compensació del quilometratge, perquè tampoc no és de rebut que jugar a futbol et costi diners», explica Garcia, que destaca la funció de l'entrenador de porters que hi ha a Igualada.

Noelia Garcia no es guanya la vida amb el futbol, ni de bon tros, tot i que ha d'entrenar-se tres dies a la setmana. Malgrat els pocs recursos econòmics que tenen els clubs per al futbol femení, vol continuar lligada a aquest esport i per això està fent el curs d'entrenadora de primer nivell. Ja en l'actualitat entrena l'infantil femení A de l'Igualada a Primera Divisió, equip que ocupa una posició mitjana la classificació.