Si dues de les millors jugadores urgellenques de la temporada com estan sent Andrea Vilaró i Merritt Hempe queden lluny de les seves prestacions, i altres peces importants de l'equip com Mehryn Kraker o Shereesha Richards tampoc no acaben de rutllar, és molt difícil vèncer a Fontajau. I encara més si Núria Martínez mou l'Uni Girona com només ella el sap moure o si les dues centers d'Eric Surís (Nadia Colhado i Julia Reisingerova) fan estralls, sobretot en atac. Això i la inconsistència mostrada durant molts minuts pel Cadí van fer impossible que les de la Seu tinguessin opcions reals de vèncer el líder de la Lliga Femenina.

És cert que a manca de tres minuts per acabar el tercer quart les de Bernat Canut perdien sols d'onze punts i tenien la possessió a favor, però el que vindria en les accions següents seria un clar exemple del que va mostrar el Cadí durant molts minuts del partit (especialment al segon quart, quan les gironines van obrir un forat que ja no permetrien que es tanqués): badades, pèrdues no forçades o errors en el tir després de trenar bones jugades.

Només el primer quart va ser equilibrat. Però les urgellenques sempre amb una marxa menys, que van tenir en Georgina Bahí pràcticament l'únic sosteniment. I encara quan en una acció fortuïta va perdre una lent de contacte (que va recuperar tot seguit) va veure tallada en certa manera el bon nivell mostrat fins llavors. I l'Uni Girona, molt més dur, més consistent, va arribar a tenir 23 punts de marge (65-42), que tan sols l'encert final de Kraker van permetre reduir.