De la indignació i l'enuig, de la frustració i l'abatiment, a la conjura per pressionar l'Ajuntament i aconseguir que la gespa artificial del camp de la Mion sigui una realitat tangible l'agost, just abans de començar una nova temporada. Aquest era el sentiment que predominava diumenge, al camp de la Pirinaica, entre públic, aficionats, familiars i veïns del barri, mentre els jugadors del primer equip golejaven el Matadepera B (4 a 1) , per certificar el seu compromís amb la junta.

Regió7 va viure el partit en directe, per constatar el sentiment dels prop de 120 aficionats que es van aplegar al camp per animar els seus jugadors. L'escepticisme, el cansament per les contínues traves que endarrereixen l'inici d'una obra llargament esperada s'endevinaven en el subconscient dels presents, però, encaixada la clatellada, el barri mira al futur. Recrear-se en el dolor no figura en el tarannà de la seva gent.

Antonio Escudero, de 72 anys, veí de la Mion des de fa sis dècades, detallava als joves antics episodis de la lluita inacabada de l'associació de veïns per dotar la la Mion de serveis equiparables als dels barris situats al rovell de l'ou de Manresa. Rememorava reunions amb polítics d'un i altre color, promeses incomplertes i compromisos oblidats, per apel·lar a la unió de la gent i a l'honestedat per aconseguir qualsevol repte.

Del convenciment a la sotragada

La setmana ha estat difícil per a la junta directiva de l'entitat. Un soci que preferia mantenir-se en l'anonimat explicava com havia afectat la notícia de la suspensió de l'inici de les obres als directius. «Aquesta setmana he vist com els queien les llàgrimes a persones adultes, fortes i treballadores. Tothom tenia coll avall que aquesta vegada anava de veres, que l'obra començava».

Però diumenge la decepció inicial, els dubtes sobre com encarar el futur, ja s'havien esvaït. «La Pirinaica és un sentiment!», tal com fa palès un rètol pintat a l'entrada del camp, i la família de la popular Piri ha pres la determinació d'unir-se per exigir una millora que el barri i el club necessiten, sense la qual David Duque i José Zájara poden veure compromès el futur d'un equip amb qualitat suficient per signar l'ascens a Segona Catalana... Sense la qual la il·lusió de Cristina Puigmartí de crear equips formatius femenins es diluirà... Com també els projectes del directiu Gerard Checa i del director esportiu Eduard Ferrer, saba nova per bastir el futur de la Piri.

Dempeus fins a assolir l'objectiu

Després d'uns dies de silenci, la junta directiva de la Pirinaica va fer pública ahir una nota de premsa per donar a conèixer el seu parer. En el primer paràgraf, la junta «vol fer palès el seu malestar amb tots els esdeveniments succeïts, ja que el trajecte fins a arribar a la realització d'aquesta infraestructura de ciutat tan desitjada -en referència a la gespa artificial del camp de la Mion- està sent un autèntic calvari, un camí ple d'entrebancs».

Els directius constaten a continuació que «tots aquests entrebancs fan que sigui molt difícil treballar en un projecte esportiu inclusiu i pedagògic» i emfatitzen que «dimarts passat, vam veure com el cel ens queia a sobre, no només a nosaltres, sinó a tots els que formen part d'aquesta gran família anomenada Pirinaica». En el quart paràgraf, la junta es posiciona pel que fa al futur: «la nostra decisió ha estat aixecar-nos i continuar lluitant per la il·lusió de veure instal·lada l'anhelada gespa. Per això, continuarem treballant, fins a aconseguir aquest objectiu». Els directius consideren «molt important que les obres comencin abans de la finalització de la present temporada» i agraeixen «el suport rebut per part dels jugadors, socis, les famílies i els veïns del barri».