Luis Casimiro ocupa un lloc destacat en la història del Bàsquet Manresa. Va ser l'entrenador que va portar el club al títol de lliga, el 1998, i també qui el va fer jugar a l'Eurolliga, la temporada posterior. Però a partir d'aquell mateix any 1999 va començar una rivalitat que arriba a les dues dècades i que es troba igualadíssima. Hi ha la impressió que el balanç de victòries-derrotes és favorable al tècnic manxec segurament perquè alguns dels seus triomfs contra el Manresa han estat difícils d'assumir al Bages, però no és així. En el partit que va enfrontar el seu actual equip, l'Unicaja, i el Baxi al Congost l'octubre passat es va desfer una igualtat a onze triomfs que demà, al Martín Carpena, pot tornar a quedar empatada.
El primer, a Càceres
Després de marxar de Manresa, Casimiro va anar a Càceres. La ciutat extremenya vivia els seus millors anys de bàsquet mentre que al Bages la depressió post-triomf va acabar amb l'equip a la LEB. Quan encara no s'ensumava aquest final, els resultats entre els dos equips van ser com han acostumat a ser després, amb triomf dels manresans al Nou Congost, en la quarta jornada de lliga, amb 19 punts de Nate Higgs, i victòria de Casimiro al seu feu. Aquesta va arribar a l'inici de la segona volta, encara amb Manel Comas com a a entrenador del TDK. Danya Abrams, amb 25 punts, va ser el botxí i l'actual segon entrenador de l'Andorra, Paco Vázquez, el millor dels visitants, amb 17.
De fet, el Bàsquet Manresa va trigar gairebé vuit anys a guanyar a la pista d'un equip entrenat per Casimiro. Aquest ja havia preparat el Valladolid l'any del retorn dels catalans a l'ACB i havia donat un cop important al seu exequip la temporada 2005-06.
Va ser en el penúltim partit d'aquella lliga. Una victòria del Ricoh li donava la salvació matemàtica davant d'un Fuenlabrada que no s'hi jugava res. Però Rodney White no va aparèixer a la pista en les millors condicions, Albert Oliver va errar un tir lliure decisiu i els madrilenys es van imposar per 88-90, amb 16 punts d'un altre element que ara és a l'Andorra, el director esportiu Francesc Solana. La setmana següent, el Manresa s'ho va jugar tot a Menorca i la derrota va tornar a conduir l'equip a la LEB.
La revenja va arribar l'any del retorn, la temporada 2007-08. Després de l'ascens, amb una formació renovada, els manresans guanyarien al Fernando Martín per 73-90, amb 17 punts de Guille Rubio.
Deixa sense Copa el Ricoh
En les temporades següents, els enfrontaments entre Casimiro i el Manresa van traslladar-se a un altre conjunt de la Comunitat de Madrid, l'Estudiantes. De fet, la temporada 2008-09 es va donar una situació molt semblant, per no dir igual, a la d'aquesta temporada. El Ricoh Manresa va finalitzar la primera volta d'una lliga que aleshores tenia disset equips en vuitena posició i, per tant, hauria tingut dret de participar a la fase final de Madrid. Però fa deu anys va succeir una història clavada a l'actual. L'Estudiantes de Casimiro, que va acabar en tretzè lloc aquella primera volta, va disputar la fase final com a equip organitzador. En els tres anys amb els col·legials, el balanç va quedar equilibrat, amb tres victòries i tres der-rotes.
Casimiro va viure una temporada complicada, la 2011-12, en què va jugar dos cops contra el Manresa amb dos equips diferents. En la primera volta, va caure al Congost amb el Valladolid, aleshores Blancos de Rueda, per 80-75, amb 20 punts d'Asselin. Va ser despatxat pels castellans i contractat mesos més tard per l'Unicaja, el seu actual equip.
El precedent
Casimiro va acabar la temporada a Màlaga, on el Manresa va obtenir una gran victòria per 81-96, l'últim cop que ha aconseguit guanyar al Martín Carpena. Aquell 8 d'abril, l'actual jugador del Barça Adam Hanga va ser el millor de la seva formació, amb 21 punts. En els andalusos en va anotar 15 el nord-americà Troy DeVries, que la temporada següent jugaria en el Manresa, amb no gaire fortuna.
Després de dues temporades sense enfrontaments, Casimiro va tornar a Fuenlabrada i després va entrenar el Baloncesto Sevilla. Amb tots dos equips, equilibri amb el Manresa amb dues victòries i dues derrotes, en una època de vaques magres al Nou Congost. Aleshores va marxar al Gran Canària, on va aprofitar l'oportunitat i va classificar els insulars per a l'Eurolliga la temporada passada. L'any anterior va obtenir el triomf més clar contra el Manresa, una pallissa al Nou Congost per 32 punts de diferència.
I així, fins a l'octubre passat. Casimiro va tornar a l'Unicaja, i el seu equip ha estat el que, fins ara, ha donat una millor imatge al Nou Congost. Una gran actuació del nord-americà Kyle Wiltjer va desarmar l'equip de Peñarroya. Demà, a Màlaga, continua una rivalitat entre dos elements que un dia de juny del 1998 van tocar el cel i que ara s'han convertit en adversaris totalment consolidats.
