El Barça de Svetislav Pesic sembla que sap competir millor que d'altres anys. Ahir va anar a darrere del València d'un Rafa Martínez que no va jugar ni un segon durant més de tres quarts del partit per clavar un parcial de 13-0 que va ser definitiu. Entre Heurtel, Hanga, Ribas i Tomic, a part d'una bona defensa, van tapar el forat a l'equip d'un altre bagenc, aquest d'adopció, Jaume Ponsarnau, que encadena el tercer partit seguit. El manresà Ricard Casas, segon de Pesic, pot seguir pensant en revalidar el títol.
El Barça va tenir moltes dificultats a l'inici per aturar el joc interior del conjunt valencià. Ponsarnau va apostar per jugar amb Will Thomas i Dubljevic des del principi i prescindir d'un cinc pur i li va anar força bé. El nord-americà, que va inaugurar el marcador, trobava la manera de deixar anar el ganxo i, després d'un triple de Sam van Rossom, va aconseguir anotar un 2+1, prèvia falta de Pangos, que acabava de perdre la pilota, per situar el 5-10 en el marcador.
La direcció del base canadenc no estava sent bona, com tampoc la intensitat d'altres homes del Barça, com Claver, i Pesic va decidir-se a introduir canvis en el partit. Va donar la direcció de joc a l'MVP de la passada fase final, Thomas Heurtel, i el francès va respondre amb un parell de bàsquets seguits que van aturar la primera escapada (13-14). Però la segona va ser pitjor. Seraphin va entrar molt malament al partit per donar descans a Tomic, amb dues faltes gairebé consecutives. A més, Oriola també en va cometre a l'hora d'anar als rebots ofensius i, així, Tobey i Labeyrie van anar sis cops seguits a línia de tirs lliures per arribar al primer descans amb clar avantatge taroja per vuit punts (13-21).
Intensitat defensiva
Tot i que Tobey va iniciar el segon quart amb un triple, la cara del Barça en aquest període va ser molt millor gràcies a la intensitat en defensa. Al València li costava ara trobar cistella amb la presència de Hanga com a cap d'operacions. A més, va aparèixer el canell de Pau Ribas, que va anotar dos triples en un poc espai de temps per fer que el Barça aconseguís empatar el partit a 31.
Pel conjunt de Ponsarnau ara sobrevivia Doornekamp, amb un triple i una safata, Dubljevic, amb un altre llançament de tres, i Will Thomas, que també des de la distància va donar quatre punts de diferència (35-39), reduïts en dos per Claver en un contraatac, i que encara haurien pogut quedar anul·lats si Pangos hagués anotat el darrer tir (37-39).
El tercer període va ser un continuat voler i no poder del conjunt de Pesic, que estava sempre molt a prop en el marcador, i que fins i tot arribava a empatar, però no se situava mai a davant. Novament entre Doornekamp i Will Thomas donaven quatre punts als valencians, però es trobaven de seguida amb la rèplica i el partit va entrar en un intercanvi de triples i d'errades, sempre amb davantera dels valencians i amb empats dels blaugrana, que van arribar a l'última aturada amb un bàsquet d'Heurtel que equilibrava el partit a 58.
I el francès va ser el protagonista de l'inici del període final. Amb un bàsquet seu, el Barça va adquirir la màxima diferència de quatre punts (62-58). Però els triples del València van tornar a relluir, encarnats en San Emeterio, Matt Thomas i un inesperat Labeyrie, que obligava Pesic a aturar el partit amb 65-69). Però no va ser impediment per als blaugrana. Amb quatre tirs lliures van empatar a 69 i, després d'uns intercanvis, el parcial de 13-0., amb dos triples de Hanga, un 2+1 de Pau Ribas i els bàsquets de Singleton i Tomic que van fer passar del 71-73 al 84-73 en tres minuts. El València va maquillar el resultat aprofitant les faltes d'Oriola, però Tomic va sentenciar a 19 segons per al final.
