Enhorabona als incondicionals de Valverde perquè, si l'entrenador compleix el seu contracte, renovat divendres, els queden un parell d'anys i mig més de nits com la d'ahir. De rotacions amb elements sospitosos com Boateng, fitxat no se sap ben bé per què, ja que s'assembla a Suárez, a qui ha de donar relleu, com un ou a una castanya; de confecció de centres del camp estranys, com el que formen la parella Aleñá-Vidal, amb un que és el desordre personificat i l'altre que, a l'espera que millori, necessita quatre tocs cada cop que rep la pilota; de canvis com el de Rakitic pel jugador del planter per no arriscar, just quan aquest començava a arrencar, i, sobretot, de refiar-ho tot a Messi. A tenir un joc en què tot ha de passar per ell, fins i tot en dies com ahir, en què l'argentí no va tenir ganes de jugar durant els primers 45 minuts i en què va ser egoista i acaparador en els segons.

L'equip blaugrana encara un Tourmalet amb sortides a Lió, a Sevilla i dues a Madrid en el moment de més dubtes de la temporada, fins i tot més que a l'inici, quan encara faltava temps per rectificar. Ara la dinàmica és negativa, però ja se sap, pot canviar d'un dia per l'altre, i que tot els jugadors importants es posin les piles. Ahir n'hi va haver massa als quals es va notar que els feia mandra jugar contra el Valladolid. Per cert, sort que l'adversari era l'equip castellà, molt faltat de qualitat per aprofitar el desastre.

26

Les imatges del Barcelona-Valladolid

Per adormir les ovelles

La primera part va ser lamentable, sobretot dels locals, qui se suposa que té més qualitat. El Valladolid va canviar el sistema habitual i va jugar amb tres centrals i dos carrilers; el dret, sobretot, per aturar les internades d'un Jordi Alba que va haver d'estar més atent en la faceta defensiva que en l'ofensiva.

Tornava Dembélé, al qual li rodatge falta per recuperar l'estat de gràcia en el qual es trobava abans de la lesió. Ahir, alguna arrencada i un xut bloquejat per Joaquín al minut 17, en què va esperar massa a rematar una passada de Messi. L'argentí es va fer un tip de perdre pilotes en aquesta fase. I de Boateng, poca cosa a dir; que, com en el debut a Sevilla en la Copa, sembla que sigui més un boia de waterpolo que un davanter per al Barça, dels que fa desmarcades i juga a l'espai.

El Valladolid va avisar en un parell d'arribades de Sergi Guardiola, aquell jugador que el Barça B va tenir fitxat durant menys d'un dia, fins que es va descobrir que piulava massa contra Catalunya al Twitter. I tot semblava anar tristament fins al descans quan, en tres minuts, Messi erra un xut, Nacho no aprofita el contraatac i xuta fora, i el Valladolid bada, permet una contra i Piqué apareix a l'àrea. Míchel l'agafa del braç i li fa un penal tou com el partit que transforma Messi, tot i que Masip l'està a punt de parar. El Valladolid encara hauria pogut empatar abans del descans, però el mateix Nacho va rematar desviat.

L'obsessió de l'argentí

A la segona part, Messi i l'equip hi van posar més sang, però molt poca efectivitat. Masip, a qui potser algú hauria hagut de donar una oportunitat a can Barça, va fer l'aturada de la nit a xut de l'argentí i després va tapar bé l'única ocasió de Boateng.

El Valladolid en la segona meitat encara va ser més inofensiu. Pocs partits més plàcids tindrà Ter Stegen en la seva vida. Als quinze minuts va entrar Suárez al camp, i l'uruguaià, a qui no es pot negar la professionalitat i l'entusiasme, va mostrar el seu catàleg de controls equivocats, de pèrdues de pilota i d'errades clamoroses davant de la porteria. Ahir en va cometre tres, cadascuna més gruixuda.

En la primera, va aprofitar una mala passada de Verde enrere, però va xutar amb l'exterior al cos de Masip. En la segona, possiblement en fora de joc, va intentar assistir a Piqué després d'una centrada de Messi i la va tocar malament. I en la tercera, li va rebotar la pilota a la cama que no tocava.

També va entrar Coutinho, qui, en una paret amb el davanter centre i en la millor acció de la temporada, va provocar un clar penal de Kiko Olivas, que encara va tenir la cara de demanar que el miressin al VAR. El va llançar Messi, pel mateix costat que el primer, i Masip, que es va atipar d'entrenar amb ell, el va aturar amb suficiència. Després l'argentí es va enfadar i va estar a punt de fer un golàs amb la seva jugada de tota la vida. També va veure una targeta per protestar. Massa nervis, que no són bons abans d'afrontar tot el que ha de venir.