L'Escolania de Montserrat va acollir ahir un grup de docents inusual per iniciativa de l'entrenadora de basquebol Carme Lluveras. Sota el seu guiatge i de forma virtual, Lebron James, Stephen Curry i Zeljko Obradovic van complementar la dissertació que Lluveras va oferir als alumnes de 1r i 2n d'ESO del centre, en què l'hospitalenca va detallar les similituds metodològiques que constata entre l'educació musical i l'entrenament esportiu d'elit.
Lluveras va concloure que treball, compromís i entusiasme són fonamentals per excel·lir tant en el cant litúrgic com en l'esport de la cistella.
A l'aula dedicada al compositor i director d'orquestra txec Petr Eben, Carme Lluveras va captar l'atenció dels 21 membres de l'Escolania que cursen el tram inicial de l'ESO en confessar que «quan em van fer la proposta d'oferir-vos una xerrada sobre la meva manera de treballar, vaig trobar similituds entre la meva infantesa i la vostra». L'entrenadora va revelar que «vaig completar els estudis de solfeig i de piano».
La música com a motivació
Tot seguit, l'hospitalenca va explicitar les circumstàncies que van propiciar el canvi d'actitud dels tècnics esportius respecte a la música. «Veure els jugadors duent auriculars i escoltant música enutjava els entrenadors fins que van aparèixer estudis psicològics que revelaven no només que la música pot incidir favorablement en la motivació, sinó que també pot ajudar a millorar el rendiment esportiu». Lluveras va recórrer a imatges de Lebron James per exemplificar la importància de trobar l'estil musical adequat per a cada esportista i situació com a incentiu.
Recórrer de forma contínua a experiències viscudes va dotar de força i de credibilitat els arguments de l'entrenadora. «Un dia, una de les meves jugadores, em va explicar que jo li recordava el personatge d'una pel·lícula», va desvelar, abans de visualitzar una escena del film dramàtic musical Whiplash. A l'esquetx, el genial professor i jazzista Terrence Fletcher, enfadat amb la manca de perícia del seu talentós alumne Andrew Neiman, li llança una cadira que el bateria ha d'esquivar exhibint reflexos felins. «No, jo no he llançat mai una cadira al cap d'una jugadora», va tranquil·litzar Lluveras als escolans. «Les similituds que trobava la meva jugadora eren metodològiques», va aclarir.
Assolir la cohesió d'una orquestra
L'hospitalenca va relatar que, quan dirigia equips d'elit amb jugadores d'orígens i cultures ben diversos, havia fet servir una visita a l'auditori perquè «s'imbuïssin de la importància i utilitat de cadascuna dins l'engranatge del grup». Explicitar les similituds entre el funcionament d'una orquestra simfònica i un equip de bàsquet li havia permès convèncer totes les jugadores «d'oferir el seu màxim potencial» sota el lema «Sigues al màxim allò que siguis», va explicitar.
En aquest moment, Lluveras va considerar que ja tenia l'alumnat preparat per presentar-li els quinze principis que formen «la piràmide, el trencaclosques d'ingredients per fer del nostre un equip guanyador, l'equip perfecte».
La laboriositat, el treball i la seva planificació adequada, va ser la primera de les cinc característiques que constitueixen «la base de la piràmide» que Lluveras va avaluar. Unes imatges d'un nen fent botar dues pilotes de bàsquet alhora, imitant el base dels Golden State Warriors Stephen Curry, li va permetre argumentar que, malgrat la teòrica dificultat de fer-ho, fer botar dues pilotes a la vegada i de forma harmoniosa només era qüestió de treball i tècnica.
L'entusiasme i la lleialtat van ser les següents competències que l'hospitalenca va presentar als escolans. Lluveras va reflexionar que «la lleialtat és la columna vertebral de la piràmide» i va considerar l'entusiasme com a «fonamental per excel·lir en qualsevol activitat». Presentat el respecte, només faltava una baula de la base de la piràmide.
«Els entrenadors preferim el porc»
Compromís. Per presentar el cinquè carreu de la base de la piràmide, Carme Lluveras va mostrar als escolans les imatges d'un menú on un ou acompanyava carn de porc de diverses parts de l'animal. «Si haguéssiu hagut de contribuir a fer aquest esmorzar, qui hauríeu preferit ser, el porc o la gallina?», va preguntar. Ningú es va voler posar en la pell del porc. «Doncs els entrenadors preferim el porc, volem jugadors amb compromís, que ho donin tot per fer una bona interpretació», va etzibar.
L'autocontrol, l'estat d'alerta, tenir iniciativa i ser perseverant van ser les aptituds següents que Lluveras va glossar. Unes imatges impactants de Zeljko Obradovic furiós i envermellit durant un temps mort van captar l'atenció de tothom. El talent, «l'autèntic cor de la piràmide»; la condició física, mental i emocional; l'esperit d'equip; l'equilibri; la confiança i la grandesa competitiva van completar l'estructura piramidal dibuixada per Carme Lluveras. «La grandesa competitiva consisteix a assumir que qualsevol dificultat es pot superar i no emparar-se en excuses». «Els perdedors sempre s'excusen!», va concloure.
