Premi, privilegi, somniar? Història. En setze temporades de participació en la màxima competició del bàsquet femení estatal, el Cadí la Seu mai no havia aconseguit poder disputar una Copa de la Reina. Enguany s'assoleix la fita per primer cop. I com a cap de sèrie. L'expedició urgellenca viatja avui cap a Vitòria. La capital basca és l'escenari d'una cita que està aixecant molta expectació. També a la capital de l'Alt Urgell. Il·lusió, entusiasme, ganes? Comunió. La que es respira entre la ciutat i el club, l'equip. La unió al vestidor i l'aliança amb l'afició han estat cabdals. Ho referma el director esportiu, Pep Ribes. En parla l'alcalde, Albert Batalla. I les jugadores, protagonistes a la pista, també esperen amb deliri la cita. El primer tast (eliminatori) és demà a 2/4 de 8. El rival és l'amfitrió. Un Araski que després d'una fluixa primera volta ha recuperat el seu millor bàsquet. I que amb el públic a favor amenaça de ser tot un perill.

Com es presenta la Copa? La resposta del director esportiu del club és tan sintètica com eloqüent: «Perfecte. Il·lusió, bones sensacions, gent motivada. I el play-off ja assegurat. Què més volem?». Pep Ribes viu el moment. Els maldecaps per renovar les jugadores després d'una temporada que pot acabar sent tan històrica com participar per primera vegada a la Copa de la Reina farà apujar, i molt, el catxet de la majoria de jugadores. Andrea Vilaró, sense anar més lluny. La segona capitana de l'equip demanava dissabte passat, després de derrotar el Sant Adrià i abans de connectar el mode Copa que si se supera l'Araski i el Cadí es classifica per a semifinals, els tractors de la Seu surtin a desfilar en rua per la ciutat. A la competició de Vitòria s'hi arriba amb la moral pels núvols.

Amb experiència

La Copa és un torneig diferent. Pot ser també un aparador. El Cadí hi arriba com un dels equips de moda i alhora revelació de la lliga. El set acompanyants, però, no li tenen res a envejar. Especialment els tres primers actualment de la classificació (Perfumerías Avenida, Girona i Lointek Gernika) i un València que apunta molt amunt. Però no es pot obviar ni l'IDK Gipuzkoa, ni el Càceres ni, menys encara, l'Araski, l'adversari dels quarts de final. De l'equip que entre Madelen Urieta procedeix una de les artífexs de la bona temporada del Cadí, la navarresa Irati Etxarri. De les més joves de l'equip, l'ala-pivot ja té experiència en una Copa anterior. Com la capitana Georgina Bahí o Andrea Vilaró -que la van disputar amb el Burgos ja fa uns quants anys- o la base canària Yurena Díaz.

D'il·lusió en parlen totes i en van sobrades. La capitana Bahí explica que «és una fita històrica per al club. Feia molt temps que intentàvem classificar-nos i ara que ho hem fet, ho hem d'aprofitar i gaudir-ne molt. Personalment és quelcom que em fa molta il·lusió poder jugar amb aquest club després de tants anys aquí». Per això i pel fet que «tota la ciutat i l'afició s'ha bolcat molt en nosaltres» jugar la Copa amb el Cadí és una mica més especial tot i ser la tercera cita amb la competició per a la gironina i que totes les copes tenen quelcom d'especial, «ja sigui perquè era la primera, amb el Girona, o perquè amb el Burgos potser ningú no esperava que la poguéssim disputar».

Yurena Díaz està molt involucrada amb la Seu en la segona temporada a l'equip. Per a ella serà la segona cita amb la Copa. «Tinc la mateixa sensació que la primera vegada fa cinc anys: moltíssima il·lusió. Realment ens mereixem ser aquí i és un premi a la gran primera volta que hem fet». Admet que té moltes ganes que arribi demà i que «es respira molta alegria tant a l'equip com al club». Contra l'Araski, que és l'amfitrió, espera un partit «molt bonic». «És la nostra primera final, depèn de com la juguem ens guanyarem el dret de seguir somiant o no. Però el que és clar és que farem tot el possible perquè sigui així».

Irati Etxarri no parla de somniar. Toca de peus a ter-ra. Però també desprèn emoció per totes bandes. Fa dues temporades, amb l'Araski, ja va jugar la Copa. Però admet que aquest cop li fa «especial il·lusió. En la meva anterior participació era nouvinguda a la lliga i la veritat és que no era conscient del que realment significava una Copa de la Reina. Me'n vaig adonar en arribar-hi i viure-ho. Per tant, aquest cop, sent-ne conscient, ho estic vivint diferent. Amb nervis i incertesa de què passarà, però alhora amb moltíssimes ganes de gaudir de cada moment. I crec que aquesta sensació és compartida tant per les meves companyes com pel club». A més, juga contra el seu anterior equip, a la ciutat on ha estudiat i a prop de la seva Pamplona natal.

Privilegi compartit

Però no només les jugadores nacionals que ja saben què és jugar una Copa estan expectants. També les americanes. Una, en la seva segona temporada a la Seu, Mehryn Kraker. L'altra, Merritt Hempe, com una de les grans culpables del bon curs de l'equip. «És un privilegi perquè sabem com treballen els jugadors i els equips per arribar-hi i la inversió que la nostra ciutat i el nostre club han fet en nosaltres per arribar a aquesta cita. Volem representar molt bé a tothom. Crec que la Copa significa l'èxit del nostre equip», diu Kraker. I Hempe hi afegeix: «Estem molt entusiasmades amb la Copa de la Reina. Sé que aquesta és la primera vegada per al club i espero que sigui una experiència especial per a les meves companyes, el club i els aficionats».

I entre els seguidors que hi haurà demà a Vitòria cal comptar-hi l'alcalde de la Seu. Albert Batalla parla d'orgull i d'història. «Per a la Seu d'Urgell, ciutat que batega esport, és un orgull veure el Cadí fent història. L'equip d'enguany, a més, ha estat capaç de trencar les parets del Palau d'Esports i encomanar l'entusiasme a tota la població: escoles, botigues, associacions, ciutadania en general... Estarem molt pendents d'aquesta Copa de la Reina des de la Seu d'Urgell? i des de Vitòria».