Hi ha una estadística que diu que, fins ahir, Leo Messi havia guanyat més vegades al Bernabéu, un total de deu, que no pas la suma d'empats i derrotes, nou. Doncs la xifra segueix augmentant. És l'exemple de com de còmode se sent el Barça cada cop que visita el seu gran rival. Ahir el resultat va ser enganyós. Fins al tsunami de gols blaugrana en la segona part, sobretot el segon i el tercer, gairebé seguits, un Madrid acadèmic va fer més ocasions i va posar en perill el conjunt de Valverde. Però els blancs tenen un problema gravíssim amb la punteria des de la marxa de Cristiano Ronaldo i ahir ho van pagar amb l'eliminació de Copa. El Barça jugarà la final per sisè any seguit, contra el Betis o el València, i desembarcarà de nou dissabte al mateix escenari, en partit de lliga, provocat que la famosa por escènica al Bernabéu sigui ara de color blanc.

L'1-1 del partit d'anada al Camp Nou va marcar la manera com els dos equips van afrontar el partit. Malgrat que el Madrid va començar amb una pressió força alta, buscant errades en la zona defensiva visitant en els primers instants, a poc a poc els seus jugadors van anar endarrerint la posició i van sortir a damunt dels rivals només quan la pilota anava endarrere per força del Barça a allunyar la pilota o a perdre-la en zones perilloses.

Per la seva banda, el conjunt de Valverde no va semblar pressionat per la necessitat imperiosa de marcar un gol. Sabia que el partit era llarg i que segurament les seves opcions arribarien tard o d'hora. Va intentar no rifar pilotes i evitar les transicions ràpides dels locals, fet que només va aconseguir alguna vegada.

Domini innocu, contres perilloses

Així, tot i que la primera oportunitat va ser barcelonista, en una centrada de Dembélé que Suárez va deixar enrere i a la qual no va arribar Sergi Roberto per l'acció de Reguilón, les millors aproximacions dels primers 45 minuts van ser blanques. La banda esquerra va ser la seva font de perill, novament amb un efervescent Vinícius, ben ajudat per Reguilón, que van fer anar de corcoll tant Semedo com un Sergi Roberto que anava cap al mig i que després tenia problemes per recuperar.

Al minut 14, ni l'àrbitre, que va semblar deixar-se les targetes a casa, ni el VAR van veure un possible penal de Semedo a Vinícius. El brasiler va fer gala de la seva poca efectivitat de cara a porteria tot seguit, primer amb una rematada alta i després en no aprofitar una pilota deixada solta per Jordi Alba. Ter Stegen va ser més ràpid.

El Barça va intentar adormir el partit amb més possessió innòcua, tot i que només va estar a prop de la porteria de Navas en una centrada de Dembélé que no va trobar rematador. El francès, tot i estar ben tapat per Carvajal i Lucas Vázquez, era la principal opció visitant. El Barça, però, va patir en els darrers minuts. Al 36, Piqué perd una pilota en una sortida i la contra acaba amb una passada de Casemiro a Vinícius. Aquest s'embolica però la pilota queda a Benzema, que xuta fluix al cos de Ter Stegen. Tot seguit, novament Vinícius remata massa amunt una bona centrada de Reguilón enrere i, per acabar, Semedo tapa un altre tir del brasiler, ja obsessionat amb el gol. Una darrera centrada sense perill de Dembélé va posar el punt final a la primera part.

Cops mortals

I la segona part va començar de la mateixa manera, amb el Madrid pressionant i amb un avís en un cop de cap de Benzema invalidat per falta. Però el Barça no fa presoners. En la seva darrera visita al temple blanc va vèncer per 0-3 seguint el mateix patró i sentenciant a l'inici de la represa. I ahir en va tenir prou amb una llambregada. Alba troba Dembélé per l'esquerra, el francès se'n va de Carvajal i centra enrere perquè Suárez superi Navas.

El gran problema que va tenir el Barça en els següents minuts va ser deixar que el partit es trenqués. Va intentar buscar el segon gol quan potser calia més tocar i desesperar el rival, i va propiciar ocasions molt clares que sempre naixien dels peus de Vinícius. Primer va centrar i Lucas Vázquez no hi va arribar i, tot seguit, va fer el mateix perquè Reguilón obligués Ter Stegen a fer l'aturada de la nit. Carvajal i novament Vinícius, ara amb una acció plena de força que va rebutjar Lenglet, van vorejar l'empat. Però es van trobar amb un cop mortal.

Sergi Roberto torna a connectar amb Dembélé, ara a la dreta, i la passada de la mort del francès provoca que Varane s'introdueixi la pilota a la porteria i, a sobre, es faci mal. Amb el Madrid ja molt tocat, quatre minuts més tard, Suárez rep l'esfèrica en una contra i, quan va a encarar Navas, és objecte de l'acció favorita de Casemiro: la trepitjada. El penal diàfan, en què el col·legiat va tornar a perdonar la targeta al brasiler del Madrid, provoca que Messi cedeixi la responsabilitat del xut a l'uruguaià. I aquest el transforma a l'estil Panenka, el mateix que ha estat utilitzant Ramos durant tota la temporada.

I així, amb tot sentenciat, vint minuts abans del final, tots dos equips van signar l'armistici. Minuts per a Arthur, en el retorn als terrenys de joc, i no agressió a l'espera de la pròxima batalla, en un altra competició, la lliga. Caldrà veure, i el que va passar ahir hi influeix.