La vila de Puigcerdà torna a vibrar amb l'hoquei gel. Després d'uns quants anys en què el club ha hagut d'afrontar dificultats econòmiques, que han derivat en problemes esportius i males classificacions, la feina feta des de la base comença a donar fruit. El CG Puigcerdà començarà a disputar demà a la nit la final de la lliga, la primera des que va perdre contra el Jaca ara fa quatre anys. No surt com a favorit. Ho és el Txuri Urdin, un club que s'ha passejat per la fase regular, que té el millor bloc de la competició i que, a més, té l'avantatge del factor pista. Però el conjunt que entrenen Salva Barnola i Dani Hilario, dos històrics de l'entitat, arriba a la cita amb la moral alta, després d'haver eliminat el Barça a les semifinals, i amb la voluntat de rascar una victòria de Sant Sebastià per tal de fer esclatar el poliesportiu de la capital ceretana.

No serà fàcil. El Txuri ha guanyat els quatre partits contra el Puigcerdà en la lliga regular, un dels quals per un concloent 11-2, el mes de novembre passat. Però la darrera vegada en què es van veure les cares, els groc-i-negres van plantar cara i només van caure per 1-2. Sembla que la possibilitat de vèncer cada cop és més a prop.

Èxit esperat

El primer entrenador del CG Puigcerdà, Salva Barnola, explica que el segon lloc a la lliga regular i la classificació per a la final no era inesperat. «L'any passat, en la meva segona temporada a la banqueta, el problema principal que teníem és que disposàvem d'una plantilla curta. Recordo que en alguns dels viatges no érem gaires efectius i això ho pagàvem a l'hora de poder mantenir el ritme. Aquest any, en tots els enfrontaments a fora érem un mínim de disset, i això s'ha notat, tant en els entrenaments com en els partits».

Hi ha diverses claus per explicar aquest augment de prestacions i de fons d'armari. La primera és que «hem aconseguit incorporar uns quants jugadors de l'equip sub-20 que venien empenyent fort per darrere. La feina des de la base que l'entitat du a terme en els darrers anys està donant resultats». Com a exemple d'un canvi de política que ha provocat que el Puigcerdà deixi d'endeutar-se, Barnola explica que,«a part del primer equip, també entreno el sub-10 amb l'Albert Casas, una feina que m'omple molt perquè agafin tècnica de patinatge des de ben petits. L'any passat eren setze o disset, i enguany ja én sn 27».

Dos nous estrangers

L'altra clau és la presència de més jugadors estrangers. Barnola recorda que «quan vam disputar la penúltima final de la lliga a la plantilla hi havia molts estrangers, sobretot eslovacs. L'Escor Bakh també va gastar molts diners per guanyar tots els títols, però van durar poc i van desaparèixer. Llavors la federació va decidir que cada equip només en podria tenir tres». Barnola explica que «les condicions econòmiques ara han millorat, tot i que encara tenim deute. Al començament de temporada vaig demanar si en podien portar dos més, i s'ha notat el salt de qualitat que aporten».

Així, l'equip té el porter rus Evgenii Tsaregorodtsev, el finlandès Kustaa Tuohimaa i el defensa letó Reinis Demiters, un dels millors de la lliga. El primer va substituir a mitja temporada el també letó Nils Grinfogels, que va iniciar l'any després d'haver rellevat l'eslovac Beliansky. «S'han adaptat molt bé al club i, com la resta de jugadors, també entrenen els més joves i ens aporten un plus de qualitat. També han arribat homes decisius com Pablo Muñoz. Vam començar la temporada amb dues derrotes, però a poc a poc l'equip s'ho ha començat a creure fins que hem arribat a la final».

No perdre abans de jugar

Barnola reconeix que «el favorit és el Txuri. Ens han superat en els quatre partits i tenen Ander Alcaine, el millor porter de la categoria. Ell ha guanyat les últimes sis o set lligues independentment de l'equip al qual hagi estat. Però els jugadors estan molt animats. Ells tenen la millor plantilla, els jugadors que anoten més, però si fem les coses bé i limitem les errades que vam cometre contra el Barça, com ara les expulsions en alguns moments, podem tenir la nostra oportunitat». De moment, la voluntat és endur-se un dels dos partits que disputaran aquest cap de setmana a Sant Sebastià i tenir l'oportunitat de ser campions a casa. Més enllà de si es guanya o si es perd, però, «hem aconseguit que la gent torni a parlar d'hoquei a tot arreu, a les botigues i als bars. La temporada passada hi havia en els partits unes 500 persones a les graderies. Aquest any, en molts dels enfrontaments n'hem tingudes mil i contra el Barça vam arribar fins a les 1.300. I el fet de tenir jugadors fets a casa provoca que vingui més gent a animar-nos i que els jugadors mateixos sàpiguen qui som i d'on venim». De moment, el de demà és el primer partit d'una final, però pot ser el punt d'inflexió per iniciar una nova època de bons resultats i de títols per a un renascut Club Gel Puigcerdà.