«Amb unes altres jugadores això no ho aixecàvem». Bernat Canut contenia, per fora, l'alegria que el corrompia per dins just acabar el partit. L'equp de Cadí no només disputava per primer cop una Copa de la Reina. Per primera vegada, també, s'ha classificat per a la semifinal. I després de remuntar fins a disset punts de desavantatge. «A la primera part hem aguantat el tipus com hem pogut», deia la principal heroïna de les urgellenques, l'escorta Andrea Vilaró. «Hem tingut paciència i encert per saber jugar cada pilota allí on tocava». La barcelonina va liderar l'equip cap al triomf. Vuit punts consecutius seus al final del tercer quart van permetre a les de la Seu empatar un matx (42-42) que se'ls havia complicat molt. Cinc triples consecutius de l'amfitrió Araski només començar el partit van obligar el Cadí a haver de protagonitzar una remuntada titànica per poder guanyar-se el dret a somiar.

«A la segona part hem fet dues passes endavant en defensa», remarcava el tècnic urgellenc. Certament, entre els nervis i l'encert local, el Cadí va estar lluny del seu nivell habitual els primers vint minuts. Encara que jugava com a local, els partits lluny del Palau d'Esports -que va seguir el partit en la pantalla recentment estrenada- de tant en tant s'enlletgeixen. Drammeh i Edwards havien situat l'Araski amb un contundent 7-24 en menys de deu minuts. Les de la Seu estaven tenallades. Jugaven garratibades. I els triples de les vitorianes les acabaven de trasbalsar. Només la lluita de Shereesha Richards evitava que la sagnia encara fos més gran.

Díaz, Vilaró i Hempe ho intentaven, però amb més cor que encert. Encara rai que les prestacions de l'Araski també van caure una mica al segon quart i això va permetre a les urgellenques reduir a menys de deu punts, els deu punts psicològics, la diferència que hi havia entre les unes i les altres al descans. Andrea Vilaró explicaria després del partit que Canut els va dir que hi havia marge per remuntar. Que no calia fer-ho en cinc minuts. Que en tenien vint. «Veníem a gaudir i les cares que he vist al vestidor al descans no eren de gaudiment», va afirmar el tècnic de la Seu parlant dels primers vint minuts

Canvi d'escenari

Dos bàsquets (de Díaz i Kraker) tot just després de la represa semblaven tot un presagi. L'encert urgellenc no va tenir continuïtat aparent. Drammeh i Edwards, sempre elles, tornaven a posar les coses al seu lloc. Fins que va aparèixer definitivament Andrea Vilaró. Un bàsquet de dos i dos triples seguits van situar un empat a 42 que feia que el partit s'iniciés de zero amb un escenari diferent. L'Araski començava a anar mancat d'energia i d'encert. Richards va fer passar el Cadí davant per primera vegada en tot el partit. Faltaven dotze minuts per al final. I encara que les basques van tornar a passar al davant després d'una falta antiesportiva ben assenyalada a Vilaró, la situació ja no era la mateixa.

El Cadí collava en defensa i feia circular més i millor la pilota en atac. I quan no aconseguien bones posicions per al llançament, forçaven faltes que acabarien portant les jugadores de la Seu a la línia de personal. I amb tirs lliures, paciència i Vilaró, sense caure en el desànim en cap moment, les urgellenques van fer emmudir Mendizorrotza, que no va poder evitar veure com es tenyia de blanc-i-blau. Els colors d'un Cadí que va celebrar sense embuts una victòria històrica en una Copa de la Reina que ja de per si ho era. Demà el segon capítol. Toca el Girona. «Un equipàs», recordava Vilaró. Però a la Copa les sorpreses solen proliferar.