El FC Barcelona, sense brillantor en el joc però letal en atac, va remuntar un partit que se li va complicar contra un combatiu Rayo Vallecano (3-1) i va sumar tres punts més a LaLliga Santander, abans del partit de tornada dels vuitens de final de la Lliga de Campions contra el Lió.

Els locals, amb titulars com Dembélé, Rakitic i Sergi Roberto a la banqueta, van enfrontar-se a un rival de la zona baixa en crisi que tenia clar com jugar al Camp Nou. Míchel, conscient que la defensa és el seu particular taló d'Aquil·les, va apostar per fer-se fort al darrere, dificultant la circulació de la pilota blaugrana amb una defensa de tres centrals, una aposta tàctica que aquesta temporada està incomodant Valverde. A l'equip blaugrana li costava obrir el camp. Els laterals no sorprenien per fora, mentre que per dins ni Messi ni Coutinho exigien grans esforços als defenses vallecans. Un monòleg sense idees en què Arthur s'empetitia i només la cresta d'Arturo Vidal emergia a la medul·lar robant pilotes.

Malgrat la falta d'idees van arribar les primeres ocasions blaugrana. Suárez amb un xut, Messi, amb un remat de cap que Dimitrievski va rebutjar i Coutinho amb un xut fluix. Tres arribades que van precedir el gol de Raúl de Tomás. El 9 del Rayo, que en els primers compassos del partit va avisar amb una caiguda a la vora de l'àrea que l'àrbitre no va xiular, va caçar una pilota llarga i, en solitari, va superar Piqué i Semedo per inventar-se una canonada ajustada al pal esquerre de la porteria defensada per Ter Stegen (0-1, min 25). Se li complicava el partit al Barcelona, que va remar, amb més cor que joc, abans del descans.

Piqué golejador

El setge va tenir premi i va arribar a pilota parada. Falta lateral traçada per Messi, i Piqué, des de dar-rere, va rematar a plaer amb el cap per igualar el partit al minut 39. Valverde no ho veia clar i, a la represa, va donar entrada a Ousmane Dembélé.

Canvi de sistema

Aquesta vegada el substituït no va ser Coutinho, sinó Arthur. Valverde repetia l'esquema (4-2-3-1) que ja va utilitzar en la remuntada de fa dues setmanes contra el Sevilla (2-4). L'aposta li va tornar a sortir bé i, sis minuts després del descans, va arribar el penal d'Amat a Semedo, amb una traveta innocent quan el portuguès dibuixava el regateig.

Aquest cop Messi no va cedir la pilota al seu amic Luis Suárez i, amb un subtil xut ras va enganyar Dimitrievski. Gol número 26 en la competició domèstica del de Rosario, que es converteix en el segon jugador de la història del club que més partits ha disputat a la lliga (443), només per darrere de Xavi Hernández (505).

Després del gol van arribar els velocistes. Amb Dembélé desbocat amb les seves carreres elèctriques per la banda dreta i amb una pressió intensa d'Arturo Vidal i Busquets, el líder ofegava el Rayo, que treia aigua del vaixell. Messi va quedar-se a les portes del tercer gol abans que Míchel arrisqués donant entrada a un jugador ofensiu, Pozo, en lloc d'Amat. De fet, l'exjugador del Manchester City va avisar el Barça amb una remada clara que va sortir desviada per poc. El Rayo va perdonar i Messi va estar a punt, de nou, de fer el tercer. Álex Moreno va salvar amb el cap un tir lliure directe de Messi que anava cap a dins. El Barcelona no tancava el partit, ja que no el domava a la medul·lar i acceptava l'intercanvi de cops.

Rakitic entra i el Barça sentencia

Valverde va frenar el ritme diabòlic amb l'entrada de Rakitic, i el mateix croat va participar en el tercer gol. La gasela Dembélé va conduir la transició, Rakitic va triangular dins de l'àrea amb Luis Suárez i l'uruguaià va anotar a plaer el tercer gol perquè el Barça sentenciés un altre triomf.