No tots els partits seran una passejada militar al Congost en la segona volta. Tothom s'hi juga alguna cosa i té recursos per fer mal. El Monbus Obradoiro no va ser una sorpresa per al Baxi. El seu tècnic, Joan Peñarroya, ja havia avisat de la dificultat de jugar contra un equip que sumava quatre triomfs en cinc partits. I el seu equip va haver de suar molt per sumar la victòria número tretze. No va ser brillant, però l'equip va demostrar que està preparat per ser ambiciós i superar els dies no tan brillants.

El gran encert ofensiu del Baxi Manresa, que va afrontar el partit amb la baixa d'última hora de Guillem Jou per molèsties físiques, va amagar en el primer quart alguns problemes a darrere, sobretot a l'hora de tancar el rebot defensiu i de defensar les continuacions d'homes com Brodzianski i, sobretot, Nacho Llovet. I és que el primer quart va ser inusualment llarg. Tot i que l'atac manresà de l'inici va anar fluid, amb un bàsquet de Toolson, bones accions de Lalanne i un triple de Zubcic que situava la màxima diferència (15-9), al darrere es pagava peatge i, quan s'acostava el final del període, amb els canvis, l'ofensiva es va col·lapsar. Per això, malgrat que Murphy va entrar amb un triple en el seu primer intent (20-14), quan faltaven més de dos minuts i mig, l'Obradoiro va tancar-se bé en defensa i es va aproximar fins al 20-18 amb tres tirs lliures de Vasileiaidis després d'una falta de Gintvainis. Peñarroya renegava a la banqueta i aquest va ser el resultat del final del període.

I la impressió que seria un partit igualat es va confirmar a l'inici del segon període. Malgrat el triple inicial de Muñoz, l'Obradoiro continuava defensant bé i aviat es va posar al davant amb un triple de Pozas (25-26, a 7.43). L'atac manresà era poc efectiu i fins i tot Fisher, que havia tornat a la pista, errava dos dels tirs lliures de què va disposar.

Partit encallat

Van haver de ser dues decisions arbitrals, sobretot una falta no indicada a un Toolson marcat amb duresa per Vasileiadis i David Navarro, les que van encendre l'afició. El mateix Toolson va treure ràbia per anotar un bàsquet, però Sàbat donava tres punts al seu equip (30-33). Per sort, una tècnica a Singler i el tercer triple de Zubcic van tornar a posar el Baxi al davant (34-33), però el partit era un carrusel en què cada cistella costava un món. Ho va descobrir Pere Tomàs en trigar tres atacs en empatar el partit a 37 primer i després en ser tapat per Singler en un contraatac en què entre Fisher i Lundberg es van destorbar en el rebot ofensiu a 9,9 segons per al final. Per sort, Pozas va tornar a errar el darrer tir.

I el tercer quart no va començar gaire millor. Lalanne era l'únic que trobava cistella en recuperar dos rebots en atac, però la direcció de Sàbat manava damunt de la pista i el base català tornava a donar tres punts al seu equip (39-42). El partit es convertia en una guerra de guerrilles i, enmig del fang, si hi ha dos jugadors que es troben a gust són Pere Tomàs i Nacho Llovet. Tots dos van aconseguir mantenir en el partit els seus equips en aquests instants. Un triple del mallorquí capgirava el resultat fins al 48-46, però l'ala-pivot donava avantatge el seu equip per un escàs 50-51.

Peñarroya va fer un moviment tàctic introduint un inèdit Sima, que va respondre amb un bon tap a Vasileiadis. Entre Muñoz i Zubcic van posar dos punts amunt el seu equip, però el grec ho va capgirar amb un triple (55-56), que va ser el resultat definitiu després de dos tirs lliures errats per Lundberg i el llançament errat de Singler en el contraatac.

Sense presoners

En aquest moment de la pel·lícula, en el partit ja no es feien presoners. Amb els col·legiats al centre de la polèmica, després d'indicar una antiesportiva a Lalanne i una tècnica a Moncho Fernández, la igualtat continuava imperant en el marcador. Novament Llovet va fer escapar el seu equip fins a tres punts amunt (primer 58-61 i després 61-64). Els triples de Muñoz i Zubcic mantenien amb vida un Baxi que suava cada acció.

Ara sí, el Congost era una caldera, per demanar de tot. Era el moment dels tirs lliures, amb els dos equips en bonus. El Baxi eliminava Brodzianski i Lalanne posava el 67-68 a 3.51 per al final. Per sort, l'Obradoiro errava quatre triples seguits en la mateixa jugada, algun d'ells molt clar. El públic es tornava a encendre amb un tap presumptament il·legal a Toolson, però Singler errava de nou i Fisher situava el 69-68 a 2.29.

I aquest va ser el moment dels dos referents de l'equip. Primer va ser Toolson, amb un triple molt puntejat, qui va recordar el tirador del partit de la primera volta, el que va anotar 19 punts seguits a Fontes do Sar i, després de dos tirs lliures de Singler, Fisher feia esclatar el Congost amb una bomba acompanyada de personal del Monbus (75-70, a 1.12). Encara faltava molt i Vasileiadis va fer picar els àrbitres en agafar la mà de Murphy i treure una falta a favor (75-72 ,a 1.06). A remar de nou i ara contra una zona 3-2 de Moncho Fernández. Lalanne va fallar, però l'Obradoiro va perdre la pilota. El Baxi va jugar llarg, sense rebre faltes, i quan l'haitià anava a a esmaixar la victòria, aquesta se li va escapar a 9,1 segons. Tothom al Congost estava dret i, en l'última acció, amb Vasileiadis tapat, Simons va errar el triple i entre Muñoz i Zubcic van retenir el rebot de la victòria.