Sovint es diu que l'afició del Barça és molt particular i que quan algun jugador rep les seves crítiques ja ho té molt difícil per canviar la tendència. La frase amaga una falsedat i una mitja veritat. La primera és que sí que és possible variar aquesta percepció. Per exemple, Dembélé va rebre la desaprovació del públic en el partit de lliga contra el Sevilla, quan va trigar una eternitat a substituir Messi i, damunt del camp, va mostrar una falta de concentració evident. Ara és un dels jugadors a qui més aplaudeixen. La mitja veritat és que això no passa només a l'afició del Barça, sinó en pràcticament totes. I segurament en totes elles, el brasiler Philippe Coutinho hauria rebut el mateix tracte que dissabte, quan va ser substituït per Rakitic contra el Rayo Vallecano.

Els xiulets destinats al brasiler arriben, sobretot, per la seva indolència. Els socis i seguidors poden perdonar la falta de capacitat, però no la falta de compromís o, millor dit, l'aparença de falta d'aquest compromís. Més enllà del seu rendiment (no anota cap gol en lliga des que va marcar el primer en el 5-1 contra el Madrid), del brasiler es retreu el posat damunt del camp, la cara d'angoixa cada vegada que erra una passada o un xut, i la falta de recursos que demostra un home que pot arribar a costar 160 milions d'euros i que, en principi, venia per substituir Andrés Iniesta.El pes a les espatlles

I aquests són, possiblement, els dos pesos principals que arrossega Coutinho: el preu i les expectatives. El primer no és culpa seva, però és exagerat. Malgrat les seves bones temporades al Liverpool, no és un primer espasa mundial, un home que marqui la diferència, per convertir-se en la contractació més cara de la història del Barça i una de les més costoses del futbol mundial. A la selecció no és el líder, ho és Neymar, i als reds sí que era important, però no més que el trident d'atac, Salah-Firmino-Mané, amb el qual l'equip de Jürgen Klopp va ser subcampió d'Europa i lluita per la Premier.

El segon pes potser sí que ja és responsabilitat seva. O de qui el va portar. Durant les llargues negociacions es va dir que era un fitxatge estratègic per rellevar Iniesta com a interior esquerre. Fins i tot es va accelerar la seva arribada al mercat d'hivern del 2018 perquè, malgrat que no podia jugar Champions, així tindria temps d'acostumar-se al joc del seu nou equip. I el principi va ser esperançador. Tant en la lliga com en la Copa, va anotar gols i va semblar que s'entenia bé amb els seus nous companys, tant d'extrem com a interior. Aquesta polivalència era vista com una virtut, però ara s'ha convertit en enemiga.

Ni carn, ni peix

Perquè en l'habitual 4-3-3 del Barça, Coutinho no troba el seu lloc. La temporada passada va alternar les dues posicions. En aquesta, amb Dembélé establert a l'equip, Ernesto Valverde va decidir ubicar-lo definitivament al centre del camp, al costat de Busquets i Rakitic. Amb això va aconseguir que toqués més la pilota, però les seves mancances defensives són grans. Coutinho té un joc de centrecampista, però mentalitat d'atacant i rematador, i el Barça va rebre molts gols a l'inici de temporada. L'equilibri es perdia, i després de la derrota contra el Leganés i de l'empat a casa amb l'Athletic, el tècnic va canviar d'opinió.

L'entrada d'Arthur, un centrecampista nat, i els problemes de disciplina de Dembélé li van donar una segona oportunitat a l'extrem. A més, amb la lesió de Messi va tenir continuïtat, però no la va aprofitar per assumir el lideratge de l'equip, que va recaure en Suárez. Quan Dembélé va tornar, li va prendre el lloc i la bola va començar a rodar muntanya avall.

Coutinho no trobava la manera ni de desbordar per la banda a l'espai, ni d'inventar una altra jugada que no fos la d'anar cap al mig per passar-la a l'interior de l'àrea o xutar. Els contraris, que ja el coneixen, el tapen amb facilitat, i la seva moral va decréixer. Tampoc no ha entès que al Barça l'únic que juga amb llibertat és Messi i ell ja no és la figura, com al Liverpool, sinó un soldat més. De mica en mica s'ha anat fent petit i ara, quan surt, les seves accions són intranscendents. Necessitarà un reset immediat per salvar l'aventura blaugrana, si no, es convertirà en un fracàs, el fracàs més car.