No hi ha manera. Montilivi té la negra. Ha viscut desil·lusions de tota mena, però la d'avui té ingredients per pujar al capdamunt del podi. No hi guanya el Girona des de fa més de quatre mesos. Si la ratxa es manté intacta, és perquè avui ha vist com el rival, tot i jugar l'últim quart d'hora amb un home menys, se li ha avançat al marcador fins a tres cops. L'últim d'ells, ja en inferioritat, al llindar del temps reglamentari i amb l'equip més centrat en atacar per intentar guanyar que no pas decidit a defensar per mirar de mantenir un punt. El 2-3 fa mal i talla una inèrcia positiva de tres jornades sense perdre. Ara bé, el descens continua lluny.

Fa un mes, el més probable és que el Girona hagués estat incapaç d'aixecar-se després de rebre un gol en contra abans del primer quart d'hora. Qüestió de dinàmiques i estats d'ànims, això del futbol. L'equip s'ha refet a còpia de bones sensacions i resultats, pel que el 0-1 de Guedes, lluny de fer-lo abdicar només començar, l'ha esperonat.

A la primera que els homes de dalt del València han connectat, Bounou poc hi ha pogut fer. Raúl García ha perdut la pilota en una zona massa perillosa. Allà l'ha collit Rodrigo, que ha filtrat una passada perquè Guedes, tot sol, creués un xut inapel·lable. Els gironins no han variat el seu guió inicial: pressió alta tot buscant les pessigolles al rival. Així havia arribat una fuetada de Pere Pons amb l'esquerra, encara amb el 0-0 al marcador.

Seguir així tot i el gol en contra, ha ajudat. Així s'ha provocat la falta que ha servit com a preludi de l'empat. Ramalho ha començat i ha acabat la jugada. Ha estat qui ha rebut l'entrada de Gayá al vèrtex de l'àrea. I ell mateix ha connectat, amb el cap, la precisa centrada d'Àlex Granell. Ha saltat més que ningú i ha batut Neto, fent esclatar Montilivi.

És cert que tot el que ha aportat en atac, Ramalho ho ha patit en defensa. Entre Guedes i Gayá l'han fet anar de corcoll i sort del desencert en l'última passada dels valencians, com d'un Alcalá que s'ha hagut de multiplicar. Per banda dreta és on més perill ha generat l'equip de Marcelino. Al 30, Gayá ha xutat a les mans de Bounou, mentre que al 40, Guedes ho ha provat amb un xut ple d'intenció que el porter ha rebutjat com ha pogut, abans que Bernardo ho arreglés posant el cap davant l'entrada de Rodrigo.

I el Girona? Voluntariós, amb actitud i sense abaixar la guàrdia, ha seguit picant pedra. Pressió a dalt i al darrere, tot intentant treure la pilota jugada. Però ha estat en un contracop quan ha generat una molt bona oportunitat per fer el segon. Portu ha collit un mal refús a centrada de Granell i l'ha deixat perquè Aleix la pengés al segon pal; ha aparegut Stuani, fins llavors bastant desapercebut, per rematar de cap a fora.

Posar-se per darrere del marcador un cop és temptar la sort. Fer-ho dues vegades és ja jugar amb foc. El segon acte ha començat calcat al primer. Amb un Girona present al camp visitant i fins i tot provant sort (un parell d'arribades d'Stuani sense massa fortuna), però amb el València fent mal.

Si Guedes ha fet el 0-1, Parejo ha signat l'1-2. El capità ha collit una pilota fora de l'àrea per etzibar un cacau que ha sorprès a tothom, Bounou inclòs. L'ha situat lluny de l'abast del porter, a tocar del seu pal dret. Tocava remar de nou a contracorrent i veient que el ritme del partit baixava, amb un València cada cop més decidit a perdre temps i aguantar el marcador, es feia difícil pensar que la remuntada seria possible.

Eusebio n'ha tingut prou al 70. D'una tacada ha fet entrar Pedro Porro i Doumbia. Llavors, el partit s'ha trencat. Pels canvis, però també perquè Roncaglia ha vist la segona targeta groga i ha deixat el seu equip amb deu. Quedava temps, però era qüestió de saber jugar els últims minuts. Això, i d'imprimir-hi velocitat. Per això, al 76, el tercer canvi ha estat el de Patrick Roberts, ovacionat per Montilivi.

Si volia emocions fortes l'estadi, n'ha tingut en un darrer quart d'hora no apte per a taquicàrdics. Al pas endavant evident i necessari que ha donat el Girona l'ha acompanyat l'aparició del VAR. Ho ha fet en el moment més oportú. Mans dins l'àrea de Diakhaby que ha passat per alt Del Cerro Grande. Ha hagut de recórrer al videoarbitratge per xiular penal. Stuani ha agafat la responsabilitat i, com sempre, no ha fallat.

Tot i l'empenta del gol i jugar amb un home més, el cop rebut al 90 és dels que fan mal. Ràpida jugada del València, amb camp per endavant. Bounou no ha mesurat bé la seva sortida, Ferran l'ha driblat i ha marcat a porteria buida. No s'ho creia el públic, com tampoc que Neto salvés, per dues vegades, una clara acció de gol dels gironins al descompte.

Fitxa tècnica

GIRONA 2 - 3 VALÈNCIA

Girona: Bounou; Ramalho (Pedro Porro, min. 70), Alcalá, Bernardo, Raúl García (Patrick Roberts, min. 76); Pere Pons; Portu, Aleix Garcia (Doumbia, min. 70), Granell, Borja García; i Stuani.

València: Neto; Piccini, Gabriel Paulista, Roncaglia, Gayá; Ferran, Parejo, Kondogbia, Guedes (Diakhaby, min. 73); Rodrigo (Wass, min. 67) i Gameiro (Cheryshev, min. 57).

Gols: 0-1, Guedes (min. 13); 1-1, Ramalho (min. 21); 1-2, Parejo (min. 53); 2-2, Stuani, de penal (min. 82); 2-3, Ferran Torres (min. 90).

Àrbitre: Del Cerro Grande (comitè madrileny). Ha amonestat Alcalá (Girona); Gayá, Roncaglia, Diakhaby (València). Ha expulsat Roncaglia per doble amonestació (min. 71). Al VAR, Munuera Montero (comitè andalús).

Estadi: Montilivi, 11.502 espectadors.