Hi ha hagut relleu a la presidència del Gimnàstic de Manresa. Dario Riera és el nou responsable d'aquest club dedicat al futbol de formació, en substitució de Miquel Sebastià, que deixa l'entitat en l'arrancada del que era el seu segon mandat. Un acord que hi havia entre ells dos ha fet possible el canvi.

Com arriba a la presidència del Gimnàstic?

Amb el fins ara president, Miquel Sebastià, vam arribar a un pacte fa dos anys per evitar les eleccions. Ens vam repartir el mandat, ell dos anys i jo quatre. Aquestes darreres temporades jo he estat el vicepresident.

Hi haurà molts canvis a la junta directiva?

Ho estem acabant de perfilar però sí que es preveu l'entrada de tres persones noves que supliran alguna baixa, com la de Miquel Sebastià, que deixa el club per motius professionals.

Com a vicepresident fins ara coneix com està el club.

És clar. Esportivament, el Gimnàstic és una de les entitats amb més prestigi en futbol de formació de Catalunya. Aquest és un valor aconseguit per Sergi Martínez i el seu equip que hem de mantenir. En el vessant socioeconòmic, del qual té cura directament la directiva, malgrat els problemes que tenen totes les entitats per tirar endavant, podem dir que no tenim pèrdues, malgrat el deute que anem eixugant a llarg termini per la instal·lació de la gespa artificial ja fa uns anys. Sobre això, també cal tenir en compte que d'aquí a dos anys, com a màxim, l'haurem de canviar i encara ens endeutarem més. El nostre pressupost per a una temporada és d'uns 370.000 euros i el deute per la gespa, a quinze anys, és de 430.000. Gràcies a les quotes, alguna ajuda i els espònsors, anem tirant.

El fet de tenir els equips A a les màximes categories té la contrapartida que s'ingressa menys per quotes de jugadors perquè els futbolistes que venen de més lluny estan subvencionats.

Potser el 20% dels nostres jugadors estan subvencionats, la majoria són dels equips A, però també alguns dels B, els quals volem que es quedin el curs següent. És un handicap important, però l'hem d'assumir ja que no podem fer pagar jugadors que venen d'Andorra, de Tarragona o de qualsevol altre punt llunyà de la geografia catalana.

Que el Gimnàstic Parc sigui de propietat privada, és un parany per al club?

Econòmicament no és una ganga, però patrimonialment sí que té un valor que les instal·lacions siguin nostres. No són uns terrenys edificables però estan valorats en uns 600.000 euros. En algun moment s'havia parlat d'oferir l'espai al consistori i que es convertís en municipal, però jo soc partidari que l'Ajuntament no es quedi res del club. En aquest sentit, no estic pas descontent del que fa l'Ajuntament per nosaltres. Ens sentim acollits. Tenim clar que ha de complir amb una infinitat d'entitats.

Amb la seva presidència hi haurà un canvi d'estil al club?

En els darrers anys no hi ha hagut gaires modificacions en la manera de fer. S'ha mantingut una línia correcta però considero que ens algunes coses hem quedat antiquats. Per tant, hem de modernitzar la forma de treballar, també a través de les xarxes socials; hem de millorar, tant com sigui possible, les nostres instal·lacions, els vestidors, les oficines, l'entrada. Per això hem de trobar empreses que tinguin il·lusió per ajudar-nos. També canviarem la roba i sobretot el seu disseny de cara a la propera temporada; serà un model trencador de roba esportiva.

Aquesta mateixa temporada, mantenir el juvenil A a Divisió d'Honor deu seu una prioritat.

I tant, és la joia de la corona, tot i que tenim clar que costa molt perquè els partits són molt igualats i es decanten per detalls. Confiem en aquesta formació.

El Gimnàstic no té un primer equip. Quin sentit té fer tot aquest treball formatiu?

La satisfacció d'intentar que futbolistes del nostre club puguin arribar a ser professionals. Això repercuteix econòmicament però també ens posa una medalla a la bona feina. El Gimnàstic de Manresa ha aconseguit crear una marca en futbol formatiu que és reconeguda arreu.

Això vol dir que no hi ha cap plantejament de crear un equip sènior?

Això no ho diré perquè el Gimnàstic no té un sostre. No em desagradaria però un dels problemes, a més a més de l'econòmic, és que hauríem de començar de zero a nivell de categoria. Ara mateix un primer equip no és prioritari al Gimnàstic perquè seria un gran parany econòmic.

I el futbol femení?

Hi apostem molt des de fa anys, i és una gran satisfacció veure la progressió de les jugadores des que eren petites.

Des de fa molt temps es parla d'una hipotètica fusió entre el Gimnàstic i el Centre d'Esports. Un acord que no arriba mai.

L'any passat, jo mateix vaig participar, i molt, en un projecte conjunt perquè entenem que la ciutat necessita un gran club. La negociació sempre va molt bé fins que arribes als temes econòmics; en aquest moment veus que l'acord no és viable perquè la formació costa diners i un primer equip, també. Ara em penso que estarem temps a tornar a tocar el tema.