«Sempre havia somiat en el dia de l'estrena a Segona Divisió A, però ara veia llunyana aquesta possibilitat. Va ser una tarda molt especial, amb el meu fill Ramon i la seva mare, la Mònica, a la grada de Riazor. La seva presència em va donar un plus de motivació».

Així descriu les sensacions que va viure José Kante Martínez el dissabte 16 de febrer. El 30 de gener, el penúltim dia del mercat d'hivern, l'exgolejador blanc-i-vermell va concretar la cessió al Nàstic de Tarragona, equip que lluita per mantenir la plaça a la Lliga 123. Disset dies després, als 28 anys, va debutar amb els grana i va servir al colombià Luis Javier Suárez Charris l'assistència del gol de l'empat (1 a 1). Els tres següents partits ja ha estat titular indiscutible per al tècnic Enrique Martín.

Del Wisla Plock al campió Legia

José Kante és jugador del campió de les tres últimes edicions de l'Ekstraklasa, la màxima categoria del futbol polonès, l'històric Legia de Varsòvia. El davanter de Cerdanyola havia destacat els dos exercicis esportius anteriors com a jugador del modest Wisla Plock.

La temporada 2016-17 va contribuir, amb deu gols marcats i tres assistències, a segellar la permanència a l'Ekstraklasa d'aquest club d'una ciutat de quasi 130.000 habitants, i el curs 2017-18 va signar amb el Wisla un meritori i inesperat cinquè lloc.

«Reconec que he assolit un cert prestigi a la lliga polonesa les últimes temporades, però l'estiu passat no m'esperava, de cap manera, la trucada del director esportiu del Legia, Radoslaw Kucharski», assenyala José Kante. Aleshores, el davanter que va explotar golejant pel Centre d'Esports Manresa disposava de dues ofertes en ferm, una del Hadjuk Split croat i una altra del CSKA Sofia búlgar.

«En rebre la proposta no vaig dubtar. Coneixia el país, l'equip i la repercusió social del Legia a Polònia i vaig fitxar per dues temporades tot i saber que ja tenien quatre davanters més a la plantilla». José Kante va iniciar la temporada com a titular, al costat d'una altra incorporació del Legia, el davanter alacantí Carlos López, autor de 24 gols amb el Wisla Cracòvia el curs 2017/18. Va disputar les dues primeres eliminatòries de la fase de classificació per a la Lliga de Campions i, en ser eliminat el Legia, la tercera ronda classificatòria per a la UEFA Europe League. Tot i que José Kante va marcar tres gols en sis partits, el seu equip tampoc va accedir a la fase de grups de la segona competició continental.

L'eliminació del Legia de la Lliga de Campions va comportar la destitució del tècnic croat Dean Klafuric i l'aterratge a la banqueta polonesa de l'exjugador de la Reial Societat Ricardo Sá Pinto. Kante va prendre part en setze dels vint partits de lliga jugats pel Legia abans de l'aturada hivernal, però el català d'origen guineà i el seu tècnic van pactar una cessió o traspàs al mercat d'hivern. «El Legia i el CSKA de Sofia no van arribar a un acord econòmic pel meu traspàs. Llavors, vaig optar per acceptar la proposta de l'Ankaragücü, de la Superlliga turca, però quan ja tenia fins i tot els bitllets d'avió, vaig descartar aquesta possibilitat per raons de seguretat i vaig acceptar la proposta de Santi Palanca i el Nàstic de Tarragona», detalla.

José Kante, que va viure més d'un lustre al Calvet, a Sant Salvador de Guardiola, considera a hores d'ara «que ha estat la millor decisió. Després de quatre anys i mig jugant a Xipre i a Polònia, gaudir del suport de la meva família i amics des de les grades m'ajuda a evolucionar. El pare, Ibrahima Sadio Kante, és home de poques paraules. Però la seva mirada i el seu rostre ho deien tot quan vaig marcar el primer gol amb el Nàstic de Tar-ragona, contra el Cadis».

Tot i la victòria in extremis d'aquest cap de setmana davant l'Albacete (1 a 0), el Nàstic encara és a 7 punts del Reial Saragossa i el Lugo, els primers equips que eludeixen la zona de descens. «La situació classificatòria de l'equip és complicada, però veig el grup entrenar-se i jugar amb una actitud positiva i de forma competitiva. No puc predir si assolirem la salvació, però estic convençut que lluitarem fins a les últimes jornades», sentencia.

José Kante Martínez va néixer a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell. El seu pare, Ibrahima Sadio Kante, és originari de Guinea Conakry, i la mare, Macrina Martínez, d'Extremadura. «El pare va emigrar a Catalunya per raons econòmiques», explicita José Kante. «Amb la mare, es van conèixer quan tots dos treballaven a la fàbrica que Cacaolat té a Montcada», revela. Els Kante residien a Cerdanyola, on José, el tercer de quatre germans, va començar a jugar a futbol, al Fontetes i al Cerdanyola.

Setze gols per segellar un ascens

Quan la família va fixar la seva residència al Bages, Kante es va incoporar als equips base de la Penya Blaugrana. «Hi vaig jugar les dues temporades de cadet i el primer any de juvenil». Llavors, els tècnics del Manresa van descartar fitxar-lo i va jugar amb el juvenil del Nàstic de Tar-ragona un curs.

Un any i escaig després, va debutar amb el primer equip blanc-i-vermell en un amistós de pretemporada. La temporada 2010-11 va ser decisiu per segellar l'ascens a Primera Catalana dels de Dani Andreu. L'últim dels seus 16 gols va determinar el triomf al partit definitiu, al Congost, contra el Premià de Dalt (2 a 1). «L'etapa al Manresa va ser increïble. Tot i el que s'hi jugava l'equip, personalment vaig gaudir com mai. Jugava sense pressió, tal com sentia el futbol. Ni tan sols m'imaginava que algun dia hi podria jugar com a professional», confessa.

Després de jugar al Rubí, a l'Atlético Malagueño i al Prat, a Tercera Divisió, i de nou amb els pota-blava, ara a Segona B, va fitxar per l'AEK Larnaca xipriota, i va assolir el subcampionat de lliga. «El tercer porter de l'equip, el polonès Mateusz Taudul, em va informar que el Gornik Zabrze de la lliga polonesa buscava un davanter». Així va aterrar al país on és un jugador reputat.