Des del 2007 no té rival en el trial. Les noces de plata de títols mundials, un total de 25, li van arribar dissabte a Marsella, on va sumar el seu tretzè campionat del món X-Trial, o sigui, indoor. El pierenc Toni Bou sovint se'l compara amb altres figures dels seus respectius esports. Sens dubte, és el Marc Márquez o el Leo Messi del trial. Quan se li pregunta com es fa per marcar la diferència respecte dels rivals respon que «el talent es té des de petit i la passió pel que fas són característiques que tots tres compartim. L'obsessió per ser millor cada dia i no voler perdre mai és allò que et permet seguir al davant tants anys».
En una entrevista publicada per un dels seus patrocinadors, Repsol, Bou reconeix que «aconseguir el Mundial número 25 és increïble. Mai no havia somiat arribar fins aquí. Estem molt contents per la feina feta, ja que ha estat un any molt dur per les lesions, la dificultat de cada prova i el nivell dels rivals».
La regularitat com a clau
El canvi de reglamentació, per dotar de més emoció els trials, en què hi havia dos grups de tres a les semifinals i una final directa, ha complicat la vida a Bou, que, fins i tot, va perdre contra Adam Raga el seu trial favorit, el del Palau Sant Jordi. Per a ell, la clau ha estat «la regularitat, haver estat sempre competitiu i arribar a totes les finals. Ha estat molt difícil passar de ronda en totes les curses, però és el que et permet aconseguir les victòries. Els cinc punts de diferència entre la primera posició i la segona [20 contra 15] es noten molt» en el recompte final.
A més, va començar amb dubtes perquè «quan no et trobes bé físicament sempre és complicat. No vaig poder fer la pretemporada com voldria i, a més, a Barcelona vaig tenir una petita lesió que em va fer perdre forma. Això també afecta la confiança, tot i que els resultats, menys el del Sant Jordi, han estat boníssims».
Pel que fa al format, «les eliminacions són cara a cara i això ho fa tot més difícil. Entenem que de cara a l'espectacle pot ser millor, però dependrà del públic. Caldria preguntar-ho, valorar-ho i veure si és bo per a l'esport, perquè en aquest cas nosaltres ens podem sacrificar. Personalment, penso que l'espectacle també pot ser d'altres maneres». Per això, «he fet servir l'estratègia; amb aquest format no hi ha cap altra opció».
