Recaptar fons per tal que l'alumnat de sisè de batxillerat superior de l'institut Lluís de Peguera pogués fer el viatge de final de curs. Aquesta necessitat va impulsar un grup d'emprenedores estudiants del centre a conformar un equip de futbol femení el curs lectiu 1970-71.
La formació va jugar el seu primer partit el últims dies de gener del 1971, pels volts de la festivitat de Sant Tomàs d'Aquino. I també va ser la llavor del SOFFMIC, sigles de la Selecció Organitzada de Futbol Femení de Manresa i Comarca, equip que va disputar, durant un breu període de temps, competicions oficials, com el 1r campionat regional de Catalu-nya de futbol femení, torneig en què les manresanes van mesurar aptituds futbolístiques amb el Barça, l'Espanyol o el Centre d'Esports Sabadell.
Diumenge, nou d'aquestes pioneres del futbol femení a Manresa es van retrobar al restaurant Miami per fer una reunió i un dinar de treball. No en va, tal com asse-nyala Clotilde Morales, membre del «grup motor» de la ixent comissió, que completen Montser-rat Selga i les germanes Àngels i Carme Arrufat, «amb alguna de les noies feia quaranta-vuit anys que no ens veiem».
La trobada va ser el primer fruit tangible de la feina de cerca d'antigues companyes d'estudis efectuada pel «grup motor» amb un objectiu definit: constituir una comissió de treball per definir i organitzar el programa d'actes commemoratius del cinquantè aniversari d'aquella trencadora aventura futbolística.
Requerir permís fins als 21 anys
És fonamental no oblidar que aquella iniciativa va néixer en el context d'una societat masclista assentada en el paternalisme de la feixista dictadura franquista. Morales explicita que «aleshores, per jugar a futbol, calia disposar de permís patern fins a la majoria d'edat, és a dir, els 21 anys».
Clotilde Morales rememora que «aquell curs, la Montse Selga i jo cursàvem cinquè de batxillerat, però vam respondre a la crida de les noies de sisè per fer un equip». «La iniciativa es va repetir els dos següents cursos», detalla.
La proposta va ser rebuda amb incomprensió i fins i tot rebuig per part de la societat manresana. «El futbol es considerava un esport d'homes i per a homes. Per tant, el primer repte era convèncer els pares. La majoria ens van deixar fer, tot i la seva incomoditat. A una noia, el pare li va prohibir jugar, però també vam rebre el suport d'algun progenitor progressista».
Pel que fa al públic, Morales considera que «majoritàriment hi va assisitir per curiositat i per fer mofa de les nostres habilitats». A hores d'ara, divuit d'aquelles agosarades pioneres ja s'han conjurat per celebrar, el curs 2020-21, el cinquantè aniversari d'aquella subversiva iniciativa.
