Fa només un any i mig que és el president del Bàsquet Manresa. Va entrar al consell directiu quan Jaume Arnau n'estava al capdavant, després que Josep Vives li insistís durant força temps. Josep Sàez, que per raons professionals va estar força temps allunyat del que era el dia a dia ciutadà, s'ha abocat ara en el Baxi Manresa, ha pres decisions i ha accelerat la dinàmica del club que el 2018 jugava a la LEB i no ho va tenir fàcil per retornar a la màxima categoria. Demà, l'equip jugarà a la pista del Reial Madrid amb el seu millor balanç esportiu dels darrers 20 anys (13 victòries en 22 jornades). Això sí, tindrà la baixa important del base Corey Fisher, amb una lesió a la cuixa dreta, al psoes, que es va fer dijous a l'entrenament.

Aquesta temporada, amb uns resultats tan bons, ha sorprès el mareix club?

La situació que vivim és molt dolça. Tenir 13 victòries en el moment de competició en què som hauria estat una previsió molt optimista. Però vist el treball que hi ha hagut al darrere, la trajectòria, no ens ha sorprès tant. Vam planificar, al principi, disposar d'un equip que fos competitiu, que lluités en tots els partits. Hem tingut la sort que competim i guanyem.

Demà, contra el Madrid. Què pot passar, quin pronòstic fa?

No renunciem a res, no anirem a passar l'estona. Si aquí ja els vam disputar la victòria, crec que a la seva pista també ho podem fer. Una altra cosa és el que pugui passar al final, el Reial Madrid té uns jugadors extraordinaris.

Des del setembre del 2017, la seva percepció del club i de les competicions ha canviat. Quan va entrar, el Bàsquet Manresa es plantejava la possibilitat de ser dos anys a la LEB.

Sí, és veritat. Però hi va haver un canvi de plantejament i el que va ser molt determinant va ser que hi va haver una variació dels sistemes de competició, amb els ascensos i els descensos. Ens vam reunir, amb els jugadors i l'entrenador, per tal de fer-los veure que l'ascens era una prioritat. Econòmicament també era molt més viable l'equip a l'ACB, amb més ingressos. Per tot plegat, l'objectiu era pujar.

Aquest canvi de plans, que va ser a mitja temporada, devia ser un plus de pressió per a qui era en aquell moment l'entrenador, Aleix Duran

Segurament, crec que sí. Però això també ho porta el càrrec; tots en teníem, de pressió. Després de la seva destitució, ell em va agrair el que jo havia dit durant la roda de premsa posterior.

Amb Diego Ocampo de tècnic als play-off es va acabar assolint l'ascens a l'ACB. La renúncia del gallec a continuar, per anar al Barça B, els va permetre fitxar Peñarroya. Els va fer un favor Ocampo, vist com ha anat?

Sí, ara és fàcil dir-ho. Primer vam confiar en l'Aleix, que era un tècnic de la casa, que es va oferir. I després també vam confiar en el Diego, fins al darrer minut, fins que va dir que no continuaria.

En tot cas, la valoració que fan de la tasca de Joan Peñarroya ha de ser molt positiva, no?

Sí, i tant! Quan vam veure que hi havia la possibilitat de fitxar el Joan ens hi vam llançar de cap. No el coneixia personalment, però, ja des del primer moment, vam tenir molt bona química.

Amb Joan Peñarroya la idea era que es pogués mantenir com a entrenador diverses temporades però els grans resultats que ha aconseguit poden provocar que voli. Creu que serà possible que continuï un any més al Baxi?

No ho podem controlar, però farem tot el que puguem per tal de tenir-lo amb nosaltres. És clar que ell té contracte, va firmar per dos anys. Però som en l'esport professional i els que hi treballen volen competir sempre amb les millors condicions. Coneixent-lo, ell no es mou per diners sinó per motivacions esportives. Si arriba un projecte amb més atractius que el nostre, és normal que, com a mínim, ell es plantegi què fer.

Parlant sobre l'equip, la bona classificació d'enguany creu que es pot repetir o que serà difícil?

La consolidació del club és que es mantingui a l'ACB. Crec que la diferència de ser el vuitè, el dotzè o el quinzè està en petits detalls. A encertar més o menys en els fitxatges, que tinguis o no lesions, al marge del teu pressupost.

En aquest sentit, l'entrada de Baxi ha suposat un important salt per al Manresa?

Sí, ens ha aportat el que li vam demanar, el que nosaltres creiem que necessitàvem i esperem que durant molts anys pugui estar al nostre costat. I estem contents, amb l'empresa i les persones amb les quals tenim contacte perquè són molt receptives. Fa poc, en una fira celebrada a Madrid, van muntar una pista de bàsquet i hi van anar els nostres jugadors.

Amb el patrocinador ja deuen haver parlat de la possibilitat que el Manresa es classifiqui per jugar alguna competició europea. Hi ha perspectives favorables o hi ha l'opció de renunciar-hi?

És clar que anar a Europa és molt positiu per poder reforçar el projecte esportiu i que ens consolidaria com a club. Tot això s'hauria de quadrar molt bé amb els pressupostos i veure quina és la competició que ens toca jugar, no és el mateix l'Eurocup que la Champions. Anar a Europa sí que exigiria una plantilla més llarga, hi ha més desgast.

Quant a la gestió interna, una persona que tenia molt pes en la presa de decisions, també en les esportives, era el gerent Carles Sixto. Com s'ha reconduït això i quina relació hi té, amb ell?

Continua sent una persona amb un bagatge únic al club, i ho aprofitem. Estic molt content amb la seva feina, i als més nous, com Román Montañez i jo, ens aporta molt. La gestió esportiva la fa el director tècnic, com ha de ser, i el Carles és el que acaba tancant els contractes.

Aquesta temporada ha calgut fer canvis i prendre decisions, com la de la marxa d'Alex Renfroe. No va ser en la derrota que a Tenerife. Va ser un resultat que va costar la Copa?

No crec que es pugui dir això. Renfroe sí que era en el partit que vam jugar a Fuenlabrada, i que es va perdre. I sense ell, gairebé es va guanyar a Tenerife.

Alex Renfroe va deixar diners amb la seva sortida. El club és refractari a donar xifres, però li demano només un sí o un no: el Baxi Manresa

La resposta és que sí.

Hi haurà superàvit al final de la temporada?

També hem tingut despeses, la lesió de Doellman ens va fer dur Vene, després Dragovic, i ara hem incorporat dos jugadors més. Una opinió personal és que ens falta més suport de patrocinadors.

A més a més de Baxi?

Sí, estem molt contents, també amb ICL, que s'ha mantingut, ha estat molt valuosa la seva ajuda. La nostra zona pot donar per a més. Hi ha empreses molt importants al Bages, al territori, que haurien d'estar al nostre costat, adonar-se que el Baxi Manresa és el principal ambaixador de la ciutat. Aquest any hem tornat a posar Manresa al mapa, se'n torna a parlar. A mi m'agradaria que multinacionals que tenim a prop ens donessin un cop de mà.

En tot cas, les previsions per reduir el deute s'acompleixen?

Sí, estem dins del que són tots els compromisos, el deute s'està reduint, mai s'incrementa.

Quin balanç fa de l'ambient al pavelló, i de la Grada d'Animació? Es podrà mantenir la festa que és cada partit?

El que hem aconseguit, amb tot l'equip de treball que hem tingut al club, és recuperar la il·lusió pel bàsquet. Hem donat a la Grada d'Animació tot el suport que ens demanaven, han pogut veure que hi comptem molt i que som transparents. Hem de continuar en aquesta línia, i el que hem de fer és créixer.

És plantejable una ampliació del Nou Congost

S'hauria de plantejar. Si volem créixer en massa social, no tenim cap altre camí. La instal·lació ja ha fet més de 25 anys i penso que és hora de dotar-la d'un punt més de qualitat, les necessitats han anat canviant, ens fan falta més espais. Per a la ciutat, tenir un pavelló més modern i més gran seria un guany, podria encabir molts més actes. I, com a club, ens donaria més ingressos.

Sobre aquesta possibilitat, se n'ha parlat amb l'Ajuntament?

Hem tingut alguna conversa, no ha anat més enllà. Però algun dia cal posar-ho sobre la taula.