La trajectòria de Josep Sàez Mateos (Sevilla, 1966), Pepe per als amics, és la d'una persona que s'ha obert camí gràcies al seu afany de superació i visió empresarial. S'ha reenganxat al bàsquet que el va captivar, quan era un nen, a la històrica pista del barri manresà de la Guia. Fill d'un treballador de Renfe, el seu camí també semblava marcat pels ferrocarrils però el caràcter emprenedor l'ha portat a dirigir l'empresa Deltalab, ubicada a Rubí, que és líder a Espanya en consumibles de laboratoris (tubs d'anàlisis, entre d'altres), que exporta a cent vint països i factura 40 milions d'euros.

El pare de Sàez era murcià i la seva mare, de Granada. «Vaig néixer a Sevilla, però un any més tard ja vivíem a Manresa». Al principi, a tocar del Passeig, al carrer dels Predicadors, i més endavant a la Guia, on hi havia els pisos per a ferroviaris. «Sí, eren pisos humils però la infantesa va ser boníssima. Els meus pares em van oferir sempre una bona educació i em van dur a La Salle». Jugava a bàsquet al barri, a La Salle i en un Manresa Esportiu Bàsquet, el club que presideix, que el va fitxar d'infantil. «Era un jugador que compensava una manca d'alçada amb energia, era ràpid, tenia bon tir». Però als 17 anys va morir el seu pare: «A casa només quedàvem la meva germana petita i jo. Les dues més grans s'havien casat. Vaig entrar en una escola d'aprenents de la Renfe i la feina més a prop de casa era a Vilanova i la Geltrú. Allà hi feia de tècnic electrònic, hi havia un taller central».

«Vivia sol, en una ciutat nova per a mi, i els caps de setmana tornava a Manresa per estar amb els meus millors amics, Jordi Puigdellívol i Toti Flotats». Sàez va estudiar, durant les tardes, la carrera d'Empresarials, i es va decidir a deixar la Renfe per anar a una gestoria. Es va casar amb una vilanovina, i van tenir dos fills,el Marc i el Gerard, ara de 19 i 17 anys, respectivament.

I va fer un altre canvi de rumb professional: fitxa com a director financer de Giravi, una empresa d'injecció de plàstics, de Sant Pere de Ribes. Fins al 2005, quan s'assabenta que hi ha l'ocasió de comprar Deltalab. «També treballaven en la injecció de plàstics, que jo coneixia bé. Vaig acabar fent una operació de palanquejament, buscant finançament bancari, érem al 2007, en la precrisi. Els venedors en van finançar una part i jo vaig posar tot el que tenia a disposició del projecte, que no ha parat de créixer».