La manresana Cristina Landa, de 14 anys, cursa 3r d'ESO a La Salle. En plena fase d'iniciació a l'atletisme, Landa es va mostrar sorpresa pel seu triomf i, tot i tenir un escàs coneixement del moviment feminista, va oferir una sàvia reflexió.

El seu rostre denota encara un grau d'escepticisme. No t'esperaves guanyar la Cursa de la Dona?

No, ni tan sols m'havia plantejat guanyar! La veritat, a hores d'ara, encara no m'ho acabo de creure. Tot ha sortit rodat avui durant la prova. He agafat avantatge en el transcurs de la primera meitat del recorregut, on predominen les pujades i, després, les baixades m'han afavorit, ja que les feia servir per accelerar i matenir la distància amb les meves perseguidores.

Participes habitualment en curses atlètiques d'aquest tipus?

Aquest curs estic descobrint l'atletisme. La meva primera prova va ser la Cursa de la Vida del desembre passat, al parc de l'Agulla.

Coneixes el valor reivindicatiu intrínsec de la Cursa de la Dona?

No, no ho sé gaire, a l'escola encara no hem treballat el significat del moviment feminista. Crec que he de créixer per adonar-me del seu autèntic significat. Tot i això, em sembla que el feminisme no reclama que les noies tinguem més drets que els nois, sinó tenir plena igualtat d'oportunitats.