La primera experiència en curses de llarga distància de la bagenca Marta Muixí no va ser del tot satisfactòria per diferents motius. Va ser a la Cavalls del Vent del 2012. Aquella edició de la cursa pel parc natural del Cadí-Moixeró, de 84 km, va estar marcada pel mal temps, el fred i la pluja. Un fort temporal va extremar les condicions de la cursa i el 75% dels participants van haver d'abandonar (673 de 896). La prova fins i tot es va tenyir de dol per la mort d'una de les corredores, la vallesana Teresa Farriol, de 48 anys, per una hipotèrmia després d'haver estat evacuada al quilòmetre 50, al Collet, a la pista de Lluís Estasen.

Aquella situació tan singular i desagradable que va viure Marta Muixí no la va fer desdir del seu afany de continuar creixent en l'àmbit de les curses d'ultraresistència. La manresana Muixí, ara resident a Rajadell, té 34 anys i sempre ha estat una amant de la natura, i en especial de la muntanya. Ara fa uns dies va aconseguir el resultat més cridaner des que participa en curses ultra. Va guanyar el Campionat de Catalunya d'ultraresistència a les muntanyes de Prades, en una cursa de 87 km i un desnivell positiu acumulat de 4.000 metres. Va ser un frec a frec amb una gran especialista com Roser Español. «El meu objectiu no era tant guanyar com baixar de les 12 hores. Español em va agafar un avantatge de nou minuts al quilòmetre 50 però en la darrera part vaig retallar distància i vaig aprofitar també que ella es va perdre per avançar-la i guanyar el títol amb 11h 46'».

La satisfacció va ser doble per a Marta Muixí, ja que aquesta era la seva primera cursa llarga després de ser mare de dues bessones el 30 de desembre del 2016. «Durant l'embaràs i després, amb la lactància exclusiva, anava fent esport, però d'una forma molt més controlada. Ara, com que sé que les meves filles m'esperen a l'arribada, corro més per estar amb elles... És un nou al·licient».

«Les curses d'ultraresistència són el meu hobby. Enganxen molt. Sí que mentre fas la prova tens dolor pertot arreu i tens la sensació de no poder més, però al final acabes amb satisfacció, sobretot si veus que estàs en les posicions del davant», comenta Muixí, i afegeix que «normalment no tens consciència que et pugui passar alguna cosa. La clau és aprendre a escoltar el teu cos. Potser de jove fas més velocitat i de gran, la resistència. Un dels meus referents és la manresana Teresa Forn, tot un exemple».

Les curses de muntanya, i en especial les ultres, els participants les acaben fent en solitari perquè cada corredor va a un ritme diferent. Muixí diu que «jo no escolto ni música. Quan corro visc les sensacions que em transmet la muntanya».

En aquests anys que Marta Muixí ha practicat curses de llarg recorregut, des del 2012, n'hi ha dues que l'han marcat especialment: «L'Ultra del Montblanc, que dona la volta al massís, i l'anomenada Ronda els Cims a Andorra, ambdues de gairebé 170 km. A les muntanyes andor-ranes, el 2015, vaig estar més de 46 hores i només vaig dormir una horeta. Hi ha moments que tens eufòria i altres en els quals et fa mal tot, i fins i tot ja confons matolls amb persones com si tinguessis al·lucinacions».

Marta Muixí reconeix que «aquest tipus de curses són molt exigents i l'impacte al cos és molt gran. Per això cal una recuperació adequada perquè els primers dies després de la prova estàs grogui. Per això cal dosificar al llarg de la temporada la participació en ultres. Cal trobar un equilibri entre l'exigència i la salut». A l'inici, Marta Muixí es preparava de forma autodidacta. Després de veure les seves possibilitats i la capacitat de millora va contactar amb el que és en l'actualitat el seu entrenador, Rafa Flores. «Des que ell m'assessora, els resultats són molt millors. Abans no corria a nivell competitiu però ara ja veiem que podem estar més endavant en les classificacions. Això malgrat les limitacions que tinc a l'hora d'entrenar-me per estar amb la família i per les obligacions professionals». Muixí és periodista i treballa a Manresa com a comunicadora de la dissenyadora de moda Miriam Ponsa. «Normalment m'entreno cinc dies a la setmana, però són sessions curtes de poc més d'una hora per corriols a prop de Rajadell o a Collbaix. La veritat és que a la feina m'ho puc combinar una mica i sempre he tingut facilitats».

La corredora bagenca té la llicència federativa amb els Mountain Runners del Berguedà perquè «considero que fan una gran tasca amb la seva escola. No tenia una prioritat en aquest sentit. Jo no tinc cap espònsor, soc completament amateur, malgrat que la participació en curses ultra comporta moltes despeses associades, com controls mèdics, l'equipació, inscripcions, etc. També és cert que quan comences a fer bons resultats molts cops et conviden».

La propera estació per a Marta Muixí serà l'Ultra Pirineu el setembre, on va començar tot el 2012.