Els valors de la tenacitat, bona voluntat i audàcia van ser alguns dels que va voler transmetre Òscar Cadiach a la xerrada oferta ahir a la seu del Col·legi dels Enginyers Tècnics Industrials de Manresa i la Catalunya Central. Prèvia a l'assemblea que tenia convocada aquest col·legi professional, hi va haver la conferència de Cadiach, una de les 20 persones del món que ha coronat els 14 vuitmils que hi ha al planeta (tots a l'Himàlaia) sense l'ajut del que els alpinistes en diuen «l'oxigen addicional». És a dir, ell puja a pulmó quan l'aire ja és un luxe a unes altures que no estan pensades per acollir la vida dels humans. L'acte, a banda dels enginyers, era obert a tothom, i va tenir una gran requesta, va omplir la sala amb una cinquantena ben llarga de persones. A primera fila, el manresà Jordi Camprubí, amic i company d'expedicions d'Òscar Cadiach, ambdós van formar part del grup català que va asssolir el cim de l'Everest el 1985.

En la seva conferència d'ahir al CETIM, que va completar amb impactants imatges d'algunes de les seves expedicions, Cadiach no va aclarir «per què pugem als vuitmil, què ens fa anar allà dalt. Els francesos afirmen que nosaltres som conqueridors de l'inútil, i és una forma bonica de dir-ho. Per la seva banda, els anglesos tiren més pel dret i consideren que la principal raó és que quan baixes del cim la cervesa és més bona...».

Cadiach, nascut a Barcelona el 1952 però que viu des de ben petit a Tarragona, és fill «d'un capità de vaixell que era fora de casa molts mesos i anys, que em va inculcar la disciplina. La mare era música però ella va ser qui, quan jo tenia 6 anys, em va descobrir la natura». L'alegria i el fracàs de les expedicions («unes 70 en tota la meva vida») es van plasmar en sengles vídeos. El primer reflectia les abraçades i els somriures després de coronar el Broad Peak, el 2017, culminant la sèrie dels catorze vuitmils. Tot seguit, se'l va veure el 2007 al Kangchenjunga, la tercera de les muntanyes més altes de la Terra (8.586 metres) i al costat d'Íñigo de Pineda, que hi va morir. «Quan en una expedició comences amb quatre companys i en tornes amb tres, no hi ha paraules suficients per explicar-ho». Dos anys més tard, també al Kangchenjunga, Cadiach va resistir sol, dins una tenda i a 8.000 metres, els terribles efectes d'un huracà i una intensa nevada.