04 de abril de 2019
04.04.2019

«Vull pujar amb el Lleida, és on soc més feliç»

El capelladí Pau Torres lluita amb l'equip de la Terra Ferma per arribar a les fases d'ascens a Segona Divisó i tornar al futbol professional

03.04.2019 | 23:41
«Vull pujar amb el Lleida, és on soc més feliç»

Té 31 anys i és fill de Capellades, va tornar al club del Segrià a principi de temporada procedent del Cartagena, amb el qual va quedar a les portes de pujar a Segona. Ara ho vol assolir en un equip amb el qual ja ha disputat dos cops els play-off d'ascens

Pau Torres és el porter del Lleida Esportiu, un dels equips catalans del grup 3 de Segona B que es troben en la lluita per entrar als play-off d'ascens a Segona Divisió. El futbolista de Capellades ha jugat en diversos clubs d'Espanya, entre els quals el Valladolid i l'Alabès, amb els quals va aconseguir debutar i jugar al futbol professional durant dues temporades. Però on més anys ha estat durant la seva carrera és al Lleida, on va tornar a principi de temporada després d'un any al Cartagena, on va estar a un sol minut de pujar a Segona. Format a les categories inferiors del Barça, Pau Torres ha viscut la pitjor i la millor cara del futbol. En tres anys va passar de jugar en un equip que va estar set mesos sense pagar-li, el Ceuta, a presenciar, des de la banqueta, l'ascens a Primera de l'Alabès. Ara el Lleida és en cinquena posició a tres punts del Cornellà, equip que marca el play-off d'ascens, després de la derrota, segona consecutiva, en el darrer partit davant l'Alcoià (2-1).

El Lleida es troba amb opcions d'arribar al play-off d'ascens. Quina és la seva valoració personal i professional d'aquesta temporada al club?

Estic molt content aquí a Lleida, vam fer un gran inici de temporada, jugàvem molt bé i vam arribar a ser primers a la classificació mentre tot funcionava. És cert que més endavant hem patit un mal moment, amb diveres ensopegades, però hem de preparar-nos per recuperar l'estat de forma del principi de temporada i assolir els play-off d'ascens.

Fins a quin punt influeix de manera positiva que alguns jugadors de la plantilla ja hagin participat alguna vegada al futbol professional i, inclús, a Primera Divisió i a la Champions League, com és el cas de Joan Oriol?

El gran avantatge de l'experiència d'haver estat en categories superiors que tenim alguns futbolistes és que competim encara amb més ganes per poder-hi tornar a jugar. L'objectiu és retornar al futbol professional i, aquesta vegada, poder participar-hi amb el Lleida Esportiu.

Què creu que ha de millorar l'equip per fer el pas final i refermar-se en les posicions de play-off d'ascens?

Tot i que en les darreres jornades ens ha faltat estar encertats de cara a gol, no crec que l'equip tingui un problema en atac quan tenim dos davanters al club com Pedro Martín i Juanto Ortuño, que acumulen quinze i dotze gols, respectivament, en el que va de temporada. A principi de temporada vam ser més fluixos en defensa, concedíem gols fàcilment. És només una qüestió de dinàmiques.

Fa dos mesos va patir una lesió que va provocar que es perdés gairebé un mes de competició. En els quatre partits que va estar absent, el Lleida va sumar dos punts de dotze possibles i l'equip va passar pel seu pitjor moment de la temporada. Com es viu una situació com aquesta sense poder jugar?

Mai és una bona estar lesionat, i menys en un moment tan important de la temporada en què ens estava costant tirar endavant els partits. Sempre dic que prefereixo ser dins del camp competint. Es pateix més quanveus el partit des de fora, i sobretot quan els resultats no acompanyen. A més de la lesió, també s'hi va sumar la destitució de l'entrenador, Gerard Albadalejo, així que va ser un moment molt dur tant per a l'equip i com per a mi, no podia ajudar a la gespa els meus companys.

Què canvia en el Lleida Esportiu des de l'arribada a la banqueta de Joan Carles Oliva?

Com comentava abans, hem millorat molt sobretot en el treball defensiu. Li hem dedicat temps tot l'equip i estem veient-hi els fruits en els darrers partits, hem encaixat pocs gols.

La temporada passada va viure un moment difícil al Cartagena amb un gol en pròpia porteria a l'últim minut dels play-off d'ascens. Què passa pel cap d'un jugador quan es queda a les portes de pujar a Segona Divisió i de tornar al futbol professional?

Va ser el més fort que ens podia passar, se't queda la cara desencaixada. Després de 96 minuts dominant el partit, veient que estàs jugant bé, amb l'eliminatòria a favor del partit d'anada i sabent que segurament estàs a segons d'arribar al futbol professional, una jugada en un servei de banda et deixa fora. És duríssim.

Encara tenien oportunitats de pujar però no va ser possible. Creu que va influir massa, psicològicament, la derrota en aquella eliminatòria?

Totalment. No tinc cap dubte que ens va passar factura. És cert que encara quedava l'oportunitat en altres eliminatòries. Ja vam tenir dificultats per guanyar el Celta B i mai ens vam acabar de recuperar d'aquell gol al darrer instant a Majadahonda. Finalment no vam aconseguir derrotar l'Extremadura.

Va viure com a porter al club vitorià el darrer ascens de l'Alabès a la Primera Divisió. Com valora la campanya de l'equip basc, que és en un lloc força capdavanter?

Tant de bo puguin arribar a Europa i jugant tan bé. Tinc molt bon record de l'Alabès, no tan sols per l'ambient de club i de com em van cuidar, sinó que, a més, la ciutat i tota la seva gent són genials i també els hi guardo una forta estima. L'any de l'ascens, el 2016, va ser per recordar.

Encara hi ha futbolistes amb els quals va compartir vestidor en aquell any històric que són ben importants al club basc. Troba moltes similituds entre aquell Alabès i l'actual?

El cos tècnic i gran part dels jugadors han canviat per complet, així que, probablement, la idea de joc de l'equip no és exactament la mateixa que quan jo hi era. Amb Pacheco, Laguardia i Manu García vam viure junts un ascens històric i és una gran alegria veure tres companys d'aquella època gaudir tant temps a Primera i, a més, jugant a un bon nivell.

Parlant de Primera Divisió, mai ha pogut estar en un equip de la màxima categoria al futbol espanyol. Es veu amb opcions d'arribar-hi algun dia?

Ho veig complicat, ja que de l'Alabès, estant a Segona Divisió, ja vaig marxar per la falta de minuts i partits. Així que ara mateix arribar a pensar en estar a Primera és un objectiu molt ambiciós. Tot i així, mai pots dir mai i tant debò algun dia sigui possible.

El Lleida Esportiu és l'equip en què més temporades ha estat durant la seva carrera professional i sempre ha tingut bones paraules per al club de la Terra Ferma. Li agradaria arribar a ser primer capità de l'equip?

Ja soc ara un dels capitans, però per a mi el més important sempre ha sigut que el Lleida funcioni i vagi aconseguint bons resultats; la resta són detalls que realment no tenen importància. Si arribo a ser el primer capità del Lleida significarà que he estat aquí molts anys, i això sempre serà una bona notícia, perquè enlloc no m'han cuidat millor que al Lleida, és on soc més feliç d'entre tots els equips en els quals he estat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

LaLiga

Saps què pots fer en aquest espai tan exclusiu?

Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, ​​l'entreteniment i les noves tecnologies.