Va deixar Manresa després de tres temporades (2008-11) tot oferint un gran record esportiu i personal. Va jugar al València i al Múrcia, però, des del 2014, on s'ha consolidat és a Tenerife. Al CB Canarias, Iberostar per les raons de patrocini, bat rècords en força apartats estadístics i ha arribat fins a la selecció absoluta. Rodrigo San Miguel (Saragossa, 1985) torna demà al Congost per jugar un partit clau i quatre dies més tard que l'Iberostar eliminés l'Hapoel Jerusalem per entrar a la Final Four de la Basketball Champions League (BCL), un dels objectius que té el club canari enguany.

La clasisificació per a la Final Four ha estat una gran alegria després de la mala ratxa que porten a la Lliga Endesa?

Sí, necessitàvem una victòria com la de l'Hapoel de dimecres, després d'unes setmanes que no han estat gaire dolces. També era important per a l'afició, que s'ho mereixia i ajuda a no veure-ho tot negre. Vam estar seriosos en defensa, una de les nostres grans virtuts, i els tirs oberts ens van entrar per obtenir avantatge.

No els ha perjudicat haver de competir en la Champions League, aspirar a estar entre els quatre millors, en els resultats a la lliga ACB

Penso que no. Teníem partits gairebé guanyats, com els del Tecnyconta i el Gran Canària, que se'ns van escapar de les mans al final. Sí que ens va anar molt en contra que, després de les finestres de la FIBA, alguns jugadors vam tornar lesionats, com Javi Beirán i jo mateix. Això ens ha afectat, hem perdut una frescor i fluidesa. Però ja estem tots millor.

Com es troba del cop que va rebre amb la selecció estatal i que el va deixar absent en diversos partits de l'Iberostar?

Va ser un cop a l'esaptlla, entre la clavícula i les costelles, que em va provocar un esquinç. El dolor va tardar molt a marxar i, fins fa pocs dies, m'han infiltrat. Encara em fa mal quan estiro el braç per llançar. Per sort, en el bàsquet hi ha més coses a banda de llançar a cistella i he pogut col·laborar amb l'equip. A més, Bassas està fent una gran temporada i és un gran complement a la direcció.

En l'àmbit personal, els dos darrers anys ha destacat la seva presència a la selecció espa-nyola per als partits de classificació per al Mundial de la Xina. Com ho ha viscut?

Com un gran regal. Debutar als 33 anys a la selecció no és el més habitual, i ho he gaudit a fons: entrenaments, partits, la convivència amb Scariolo? S'ha aconseguit l'objectiu de classificar-nos.

És conscient, però, que a la Xina difícilment hi anirà?

No hem estat gens enganyats. De tot aquest grup, potser només un o dos entraran a la llista final.

Parlem del partit d'aquest diumenge, que sembla vital per als dos equips. Perquè, a més de guanyar, hi ha l'average (+2 de l'Iberostar) per decidir.

Serà una lluita entre dos estils molt diferents. Al Baxi li agrada jugar amb un ritme molt viu, amb possessions curtes, córrer en té l'oportunitat. En canvi, nosaltres tenim un ritme més estàtic, de passar-nos més la pilota i buscar el llançament de tres punts. Ja veurem quin dels dos estils surt guanyador, si el del seu ritme o el de la nostra defensa i encert de tres punts.

Què li està semblant l'any del Baxi Manresa

Espectacular. És una revelació absoluta i ha superat problemes de tota mena. La seva posició se l'ha guanyat per mèrits propis i ja es va merèixer haver entrat a la Copa. És la millor campanya dels últims deu anys, potser des de la 2011-12, l'any següent que jo vaig marxar, quan tenia Doellman, Hanga i companyia.

Vostè va estar 3 anys sent jugador del Bàsquet Manresa. Per als visitants és tant dur el Nou Congost

Sí que és difícil, és un ambient de passió i hostil per al visitant. Els que hi han vingut més d'una vegada ja se'n fan a la idea, però ho haurem d'explicar als qui hi van per primera vegada.

I per als jugadors de casa no hi ha també pressió extra?

Aquesta temporada, no. Veig per televisió que els jugadors i els aficionats gaudeixen. Sempre hi ha la pressió de voler fer-ho bé, però és una pressió molt diferent a quan lluites per no baixar.