El proper 27 de maig farà deu anys que el Barça de Guardiola va guanyar la Lliga de Campions a Roma. Va ser la culminació del primer dels dos triplets que els blaugrana han aconseguit en el decurs d'aquesta darrera dècada, en què s'han convertit en uns habituals, també, de les rondes finals de la Lliga de Campions. Els tres anys d'eliminacions als quarts de final als quals va posar punt final el conjunt de Valverde dimarts han estat una excepció. El més normal, en l'última època, ha estat que el Barça arribi a les semifinals europees. De fet, hi ha estat set vegades des del 2009. Amb el triomf sobre el Manchester United es torna, per tant, a un escenari natural.

Malgrat l'exhibició del darrer partit, hi ha el corrent d'opinió segons el qual l'actual equip és molt pràctic, però el seu joc no enamora. Segons una gran part de l'afició, les formacions de Pep Guardiola feien millor joc i guanyaven amb més claredat i, sobretot, més brillantor. És complicat comparar equips diferents, sobretot quan es tracta d'un fet tan subjectiu com saber quin t'agrada més com juga. Traslladar el gust a la dada pura i dura no sovint és un fet matemàtic i, en algunes ocasions, les impressions són errònies. Però sembla que en aquest cas no.

Regió7 ja ha fet en anys anteriors comparacions entre conjunts de diferents èpoques a través d'una fórmula pròpia. Es tracta de recollir les victòries i empats aconseguits i també afegir-hi els gols a favor i en contra de cadascuna de les temporades. Perquè el resultat fos més acurat, caldria valorar, també, el nivell dels rivals en cadascun dels anys, però aquesta compensació seria més complexa encara.

Seguint la mateixa fórmula, en aquesta ocasió s'ha volgut comparar els set equips blaugrana que en la darrera dècada han arribat a les semifinals de la Lliga de Campions i,a més, s'hi ha afegit el Barça de Valverde de la temporada passada, el que va caure a quarts de final a Roma. I veient els resultats, s'arriba a un resultat clar. El conjunt d'aquesta temporada és el més pràctic de tots, és a dir, el que necessita obtenir resultats menys espectaculars per acabar arribant al mateix lloc. A més, s'obté una altra conclusió: no sempre l'equip més brillant és el que ho acaba guanyant tot.

El pitjor Guardiola és el millor

D'aquesta manera, s'han pres com a referència les quatre temporades de Guardiola a la banqueta (amb dos títols i dues semifinals), la de Tito Vilanova (amb eliminació a la penúltima ronda), la primera de Luis Enrique (amb victòria a la final de Berlín contra la Juventus) i les dues de Valverde. El resultat, quant al guanyador, és sorprenent. El millor Barça, numèricament, és el que no va sumar els títols més importants amb l'entrenador santpedorenc.

Així, la temporada 2011-12, l'última de Guardiola al Camp Nou, el Barça va guanyar els quatre títols menors però va perdre la lliga i la Champions. En la primera, va cedir davant del Madrid dels rècords de Mourinho, i en la segona, va ser eliminat pel Chelsea. Tot va acabar amb la marxa de l'entrenador. Però va ser un mal any? Numèricament, no.

Va ser, de bon tros, el més golejador, amb una mitjana de 3,18 anotacions per partit, i en el qual l'equip va obtenir una diferència més gran entre els gols a favor i en contra. També va ser el segon en què va aconseguir més punts per partit, només darrere del de Luis Enrique. El seu problema va ser que va fallar en els moments clau. La semifinal contra el Chelsea, amb penal errat per Messi inclòs, i el partit de lliga a casa contra el Madrid (1-2). Només variant aquests dos resultats, tot hauria canviat. Es té un mal record, per tant, d'una temporada extraordinària.

De fet, en la llista trobem els quatre conjunts de Guardiola entre els cinc primers, fet que vol dir que eren formacions brillants, que guanyaven molt, marcaven molts gols i en rebien menys. Només l'equip de Luis Enrique, amb el trident Messi-Suárez-Neymar, s'hi cola gràcies a un gran final de temporada, amb un gran nombre de victòries i pocs empats inclòs, i a una davantera brillant, la segona més efectiva de les vuit.

On queda Valverde?

Davant d'aquestes xifres, com són els equips de Valverde? Doncs més pràctics, més administradors dels resultats i dels esforços. Ja l'any passat, l'equip només va perdre un partit en cada una de les tres competicions grans (Espa-nyol a la Copa, Llevant a la lliga i Roma a la Champions), a part de la Supercopa contra el Madrid. Va caure el doblet, tot i que l'eliminació europea ho va embrutar tot. Quant a xifres, va ser fins i tot millor que el d'enguany. De tots, el Barça actual és el que necessita sumar menys punts (llastat per molts empats a l'inici de la lliga i per les derrotes a la Copa en partits d'anada). També és dels que aconsegueix menys gols i dels que en rep més. Però és on ha de ser, amb possibilitats clares de gua-nyar totes les competicions. El pragmatisme sembla que ha arribat per quedar-se.