Al llindar d'un atac de nervis. Esbufegant. Amb les pulsacions revolucionades i patint fins al dar-rer segon i més enllà. El Cadí va haver de suar sang per, a la pròrroga, aconseguir l'accés a semifinals en derrotar un IDK Gipuzkoa que no només va vendre molt cara la seva pell. Mai no es va rendir. Ni tan sols quan després de manar durant gairebé tot el partit, les de la Seu van aconseguir passar al davant. Les urgellenques van arribar a tenir cinc punts de marge (65-60) quan restaven 18 segons del temps reglamentari. Però els van desaprofitar. I les basques a punt van estar de tornar a remuntar després que el Cadí agafés vuit punts de marge (76-68) ja ben entrada la pròrroga. Al final, però, va poder més el cor urgellenc que el cap i l'encert donostiarra.

I és que les basques van plantejar un partit d'allò més sòlid i contundent. Des de l'inici i com ja havien fet en el segon partit de la sèrie. Si a més a més Lyndra Weaver anotava tot el que llançava i Iva Brkic gairebé el mateix? oli en un llum per a les basques. Amb tot, però, va poder Yurena Díaz, que es va vestir d'heroïna tot i la fèrula que duia en el dit cor de la ma esquerra i que no l'acabava de deixar jugar amb prou comoditat. Díaz -que va acabar plorant després d'errar els dos tirs lliures que haurien sentenciat el matx sense haver de patir encara una mica més- va tenir un bon reguitzell de companyes com a escuderes. Però el Cadí en general va patir un alt desencert en el llançament. Tant a Kraker com a Hempe els sortien de dins de la cistella llançaments clars i ben executats. I això va passar factura. Molta.

Perquè les donostiarres van anar a la seva. Sempre. I van anar al davant. Gairebé sempre, també. I jugar a remolc no és que li vagi malament del tot al Cadí -va quedar clar a Vitòria en els quarts de final de la Copa de la Reina- però és incòmode fins a no poder més. I si la primera part havia estat equilibrada però amb l'IDK marcant el ritme i jugant al que més li convenia, la segona part, el tercer quart per ser exactes, va ser encara pitjor per als interessos urgellencs. Fins a onze punts de marge va arribar a tenir el Gipuzkoa (30-41). A partir de llavors, tibant de cor (la força que simbolitzen Richards i Etxarri), el Cadí va anar reduint distàncies. Fins a passar al davant a empentes i rodolons. I sense poder sentenciar el matx fins i tot quan semblava que ho havia fet. I ho va acabar fent. Suant, plorant. Però aconseguint el bitllet per a la semifinal al cap i a la fi.