Aquesta setmana publicàvem a Regió7 un estudi que deia que el Barça d'Ernesto Valverde és el més pràctic de tots els conjunts blaugrana semifinalistes europeus de l'última dècada. Enamora i brilla pocs cops, però és fiable com un rellotge suís. Com si ens volguessin donar la raó, els quasi campions de lliga van perpetrar ahir un partit a l'estil de molts: poc fluïd, fluix i amb més ganes que s'acabés que no pas que se seguís jugant. Lenglet, en un córner, i Jordi Alba, amb un xutàs, deixen el títol a només sis punts. Segurament, en aquest moment de l'any, el que menys importa és el joc. Tot i que hauria de fer-ho.

La primera meitat va ser com el temps: manifestament millorable. L'ambient al Camp Nou, enmig de les festes de Setmana Santa i en una jornada plujosa i fins i tot fredota, no era per llançar coets. Els punts eren importants, sobretot després de la victòria de l'Atlètic de Madrid a Eibar. En la prèvia, Valverde s'havia imposat sumar els nou punts que l'equip es juga en una setmana i, a partir d'aquí, centrar-se en la Lliga de Campions. Però marcar el primer gol va costar.

L'alineació era competitiva, però segurament quan s'ajunten homes com Semedo, Arturo Vidal i Dembélé dins del mateix equip les imprecisions són més clares que quan n'actuen d'altres. Rakitic tampoc no aporta la circulació de Busquets, quan el de Badia està en bona forma, i per això els primers 45 minuts van ser freds. A més, el Barça va perdre el sorteig inicial i va atacar cap a la porteria de la Diagonal, un fet poc habitual en la primera part a casa. Tot era poc fluïd i estrany.

Poc per salvar

De tota manera, l'equip va iniciar bé el partit quant a pressió. Sabia que la Reial té homes amb bon toc de pilota i que no calia deixar que entressin bé al partit. Així, la part defensiva es va aconseguir, però no l'ofensiva. Dembélé va buscar un parell de conduccions i no va fer res més, i la connexió entre Messi i Suárez era interceptada pels defenses. Només Arturo Vidal, a la seva manera, destacava.

Fins al minut 25, en què una falta a Vidal va ser llançada a fora per Messi des de la seva posició favorita, el Barça no va posar en problemes a Rulli. Però la millor ocasió dels primers 45 minuts va ser per a la Reial. En ple moment pla de joc local, Rubén Pardo va trobar la desmarcada de Juanmi, aquest va provocar el rebuig de Ter Stegen i la rematada de Willian José es va perdre alta.

L'oportunitat va fer reaccionar al Barça i, tot seguit, Elustondo va evitar la rematada de Suárez a boca de gol a centrada d'Alba. Els darrers minuts van ser més contundents, amb xuts admonitoris de Messi i Suárez, però el gol no va arribar fins a l'últim minut i a pilota parada. Córner llançat per Dembélé, i Lenglet, entrant al primer pal, trenca la muralla amb el seu primer i oportú gol de la temporada a la lliga, després d'un aconseguit a la Copa.

Ensurt i reacció immediata

La segona part no va ser gaire millor. El Barça va intentar pressionar d'inici, però la Reial va avisar amb un xut de Rubén Pardo que va rebutjar Ter Stegen després d'un refús i amb un embolic entre el porter i Jordi Alba que va poder costar car. Els locals ja s'entregaven del tot al contratac, i en un d'ells Dembélé va rematar a fora, tot i que era en fora de joc. I llavors va arribar l'empat. Mikel Merino llegeix la desmarcada de Juanmi, Piqué es menja la passada i el davanter malagueny, un especialista en marcar al Camp Nou, supera Ter Stegen.

Per sort, el mal cos va durar un sol minut. El temps que va trigar Messi per trobar Jordi Alba, en una acció no habitual, ja que aquest cop el lateral era fora de l'àrea. Com que no podia centrar, va optar per xutar amb la dreta i l'obús va superar Rulli, que ahir no en va parar cap de les que van anar a porteria.

Després d'un gol invalidat a Suárez per fora de joc, Valverde va fer entrar Coutinho, que va rebre una petita escridassada, però el joc no va millorar, ni que Busquets hagués entrat abans al camp. El Barça va poder sentenciar en un contraatac malbarat per Rakitic i en un cop de cap de Vidal, però va acabar demanant l'hora. Els punts i que faltin només cinc jornades, el menys dolent de la nit.