El Gimnàstic de Manresa juvenil, sota la presidència de Darío Riera, intentarà portar l'equip a la màxima competició estatal després de perdre la categoria en un any on l'equip manresà li ha sortit tot en contra. El nou president del conjunt bagenc té molt clar que vol un equip exclusivament per tornar a Divisió d'Honor i ja està treballant per confeccionar un equip el més competitiu possible. Al capità bagenc Jordi de Sande li costa donar una explicació a les diferents situacions que ha patit l'equip. El tècnic Ferran Costa ni confirma ni desmenteix la seva continuïtat a la banqueta però té clar que l'equip, el cos tècnic i el club s'han guanyat el respecte de la gent malgrat el descens, i creu que han passat moltes coses negatives durant tot l'any per acabar de la forma més cruel possible.

El capità no s'ho explica

El central de tercer any i peça clau en la defensa escapulada Jordi de Sande és incapaç d'explicar els motius reals del descens: «Ha estat frustrant, ja que teníem un equip amb unes condicions i unes ganes de treballar increïbles. Ho vam donar tot en cada partit i per raons que no puc compendre no vam poder aconseguir els objectius».

Tot i el resultat negatiu, de Sande sempre veu la cara positiva a les coses i sap que «hem après molt i hem treballat com ningú per aconseguir l'objectiu que ens vamm proposar, i estàvem capacitat per aconseguir-lo». Però té clar que la gent «no valora el camí, sinó el resultat». El central manresà creu que tots elsentrebancs i les lesions van ser un punt negativament determinant per a l'equip: «Les lesions són habituals en el futbol, però és veritat que aquest any n'hem patit bastant, ja que jugadors importants es van lesionar en moments clau i això, vulguis o no, et canvia els esquemes i t'afecta negativament en l'equip i en la competició». A part de les baixes, a meitat de temporada es va viure un fet clau: la venda de Gassan. La venda del davanter referència i pichichi de la lliga, Gassan Ahadme al Norwich City va fer que el conjunt bagenc perdés gol. Sobre aquest fet, Jordi de Sande creu que va ser un fet rellevant, entre moltes altres coses: «Gassan era un jugador molt important, marcava les diferències i es veia reflexat en els seus números. Vam perdre una peça clau amb la qual comptaves per a tot l'any, però, tot i així, teníem les condicions necessàries per aconseguir la salvació».

De cara a la temporada vinent, el capità, que ja no defensarà la samarreta escapulada perquè ha acabat els tres anys de juvenil, veu complicat que l'equip torni a la màxima categoria, però creu que s'està treballant bé: «Costarà molt tornar a dalt de tot, la Lliga Nacional és molt dura, amb partits que t'exigeixen molt, però els jugadors que pugen de sota són molt treballadors i estic segur que afrontaran la temporada amb moltes ganes de tornar el Gimnàstic de Manresa a la divisió que es mereix».

Futur incert de Ferran Costa

Després de dos anys al capdavant del projecte del juvenil A del Gimnàstic de Manresa com a entrenador, el jove tècnic de Castelldefels Ferran Costa encara no sap si seguirà a les banquetes del club del Bages o si farà un canvi d'aires. Costa ni confirma ni desmenteix la seva continuïtat: «La meva decisió, de continuar o no, no té a veure amb el que pugui arribar a passar als despatxos amb un hipotètic descens administratiu del Reus Deportiu. M'he sentit molt respectat i valorat i és una llàstima que hagi acabat així. Hi ha moltes hores de treball, som un cos tècnic que va renunciar a tot per estar aquí, en aquest projecte, i vam venir a viure a Manresa només per aixó». Pel que fa a la valoració de la temporada, el tècnic escapulat creu que han passat moltes coses, però no vol aprofundir en el tema: «És difícil definir totes les coses que han succeït durant tot l'any. Tot i així la victòria al camp del Lleida ens deixava vuitens, a un punt del setè, que hagués sigut una temporada magnífica i difícil de superar, i vam acabar caient de la manera més cruel possible. Hem viscut circumstàncies pel que fa a lesions, la marxa de Gassan que encara ho ha fet més difícil, i altres elements que tampoc vull entrar a valorar».

Amb el fitxatge del referent de l'equip, Gassan, pel Norwich City a meitat de temporada, Costa sí que creu que va ser un hàndicap: «Ja ho vaig dir quan es va fer, som un club formador, i que un jugador faci el salt al futbol professional és molt important i dona valor a la nostra feina. És indubtable que ens va condicionar, però el club ho va decidir. Malgrat tot es van buscar maneres perquè ens afectés el mínim possible». L'entrenador del club bagenc creu que hi ha «potencial per recuperar aquesta categoria, hi ha una bona base de jugadors que segueixen del juvenil A, perquè era un equip molt jove, i el B està fent una gran campanya. Segur que l'any que ve es lluitarà per fites importants».

El president, animat

El màxim dirigent del club escapulat, Darío Riera, que va agafar el relleu després d'un llarg mandat de Miquel Sebastià, fruit d'un acord fa dues temporades, quan s'havien de convocar eleccions entre els associats, es mostra molt optimista per tornar l'equip on li pertoca i té molt clar el que s'ha de fer. Riera, que va ser present en el fatídic duel a Lleida, creu que l'equip no ha tingut sort: «L'últim partit a Lleida va ser el reflex de la temporada, sempre hem estat a punt d'assolir els punts però no hem tingut gaire sort». Sobre la venda del màxim golejador Gassan, al president li costa trobar una resposta, però creu que no va ser determinant: «Gassan era una peça important. Quan va marxar estàvem en una situació còmoda a mitja taula, però no crec que fos determinant».

Amb la mirada posada ja a la nova temporada, Darío té clar el que vol: «El projecte immediat és fer un gran equip pensant exclusivament en tornar a la màxima categoria, s'està treballant per poder gaudir d'un gran any». Sobre si Ferran Costa continuarà a la banqueta escapulada en la seva tercera campanya, Riera aposta per la continuïtat del jove tècnic: «Evidentment que m'agradaria, és un malalt del futbol, és una persona que s'hi ha dedicat en cos i ànima, i està més en la seva decisió que en la meva. Hem de seguir parlant i m'ha d'expressar les seves inquietuds, i el club les seves, i arribarem a un acord».