Dissabte 24 de setembre del 2016. Primer partit de la temporada 2016-17 per a l'Igualada Hoquei Club a les Comes. A l'inici del segon període, els arlequinats cedeixen per 2 a 4 amb el Lloret. «Era el meu primer curs com a sènior i Ferran López, aquella nit, em va situar a l'equip inicial. Al primer temps ja havia fet els dos gols del meu equip, un dels quals gràcies a una assistència de Francesc Bargalló. Els companys i els tècnics van confiar en mi per transformar les dues faltes directes de què vam disposar i vaig completar el pòquer de gols superant el porter Ferran Serra amb dues rematades rases arran del guant amb què el porter selvatà subjectava l'estic».

L'actuació de Cèsar Vives Boersma, esportivament conegut com a Tety Vives, va tenir una gran repercussió als mitjans de comunicació i va posar a l'aparador aquell jove igualadí que sovintejava el primer equip anoienc des de feia dues temporades.

Dos anys i escaig després, Tety Vives, de 23 anys, s'ha consolidat a la plantilla arlequinada conjuntament amb el vilanoví Rogers Bars. Són els primers anoiencs que s'hi estableixen després de Ton Baliu. Els 16 gols materialitzats per Jordi Méndez enguany a l'OK Lliga poden convertir el duet en tercet. El planter de l'Igualada HC torna a fructificar.

Seguir la traça de l'avi patern

Cèsar Vives va començar a patinar amb només tres anys. «Era un nen extremadament inquiet i això va afavorir que els pares m'inscrivissin a l'escola de patinatge on anava el meu germà Èric, dos anys més gran que jo», rememora. El seu avi patern havia defensat la porteria de l'Igualada HC «en l'època en què els porters no duien casc, però el pare va optar pel rugbi i va jugar amb els primer equips del FC Barcelona i del GEiEG de Girona». Èric i Cèsar Vives van reprendre el camí iniciat per l'avi. El mestratge d'Albert Soteras, Sergi Montferri, Albert Dalmau i Dani López, així com de David i Xavi Espinal, va transmutar aquell nen «amb facilitat per aprendre a patinar» en una ferma promesa del planter arlequinat.

La primera gran competició la va assaborir l'abril del 2013, quan era juvenil de primer any. Joan el Xino Doncel, tècnic de l'equip júnior, on jugava el seu germà Èric, el va convocar per disputar la fase final del campionat de Catalunya, a Sant Hipòlit de Voltregà. Els anoiencs van derrotar els amfitrions (2 a 4) en el decisiu darrer partit de la primera fase, amb el pavelló blanc-i-blau ple de gom a gom. Després d'empatar a dos la semifinal contra el totpoderós Barça, l'encert blaugrana en les faltes directes els va impedir jugar la final. Els arlequinats van segellar un meritori tercer lloc.

Tres anys de festeig amb l'elit

El curs següent, Francesc Monclús el va requerir per exercitar-se amb assiduïtat amb el primer equip, però no hi va debutar fins a la segona jornada de la temporada 2014-15, a les Comes, contra el CP Vilafranca. En l'exercici esportiu 2015-16 va participar en més de la meitat dels partits de l'OK Lliga, sovint només de forma testimonial, però les seves potencialitats i els cinc gols que va materialitzar li van obrir les portes de l'estendard arlequinat.

Estrena golejadora a can Barça

Cèsar Vives va marcar el seu primer gol a l'OK Lliga el 16 d'abril del 2016, al Palau Blaugrana. «Perdíem per 6 a 2. Quan l'àrbitre va assenyalar un penal a favor nostre, Ton Baliu em va demanar que el llancés. El vaig transformar i el tècnic, Ferran López, em va donar la responsabilitat d'executar-los fins a final de temporada».

El primer curs com a membre oficial del primer equip, Tety Vives va ser el tercer màxim golejador arlequinat a l'OK Lliga, amb 16 gols, rere Sergi Pla (20) i l'argentí Emanuel García (27).

L'estiu del 2017, Tety Vives i Roger Bars van signar un compromís per a tres temporades amb el club anoienc. Just a l'equador d'aquest període, Vives s'ha afermat a l'equip igualadí, tot i no destacar tant en l'apartat golejador. «Jugo de mig. Sóc un jugador polivalent a qui li agrada conduir la pilota fins a la zona ofensiva, ja sigui per assistir o per penetrar en diagonal i xutar de pala». Pel que fa a la vessant defensiva, l'anoienc confessa «que m'agrada fer servir el cos per defensar i anticipar-me a les accions dels atacants per robar-los-hi esfèriques».

Dues experiències mundialistes

L'origen holandès de la mare de Cèsar Vives, Nicolette Boersma, va propiciar l'interès de la federació neerlandesa per incorporar Tety Vives i el seu germà, Èric, actualment jugador de l'HC Piera, de Nacional Catalana, a la selecció. «Els pares es van conèixer estiuejant a Llafranc. Es van casar a Holanda, però es van establir a Igualada, d'on és el pare», detalla.

Els primers contactes amb l'organisme que regeix l'hoquei patins a Holanda es van produir el 2014. Èric Vives va debutar amb la selecció neerlandesa al Mundial B de Canelones (Uruguay), el novembre d'aquell any, mentre l'arlequinat ho va fer al Mundial A, el 20 de juny del 2015, contra Angola, a la població francesa de La Roche-sur-Yon. «Als 19 anys, no havia figurat mai en cap convocatòria de les seleccions estatals, i tant a mi com a l'Èric ens va il·lusionar representar el país d'origen de la mare», revela Vives.

L'equip neerlandès també es va enfrontar a França i a la selecció estatal, «amb Ton Baliu», a la primera fase. El catorzè lloc final va abocar els holandesos a disputar el Mundial B de Pequín del 2017, en el context dels primers World Roller Games. L'igualadí va excel·lir com a segon màxim golejador dels World Roller Games. El juny del 2018, els germans Vives Boersma van competir amb Holanda a l'Europeu de la Corunya. «El meu somni és ser partícip de la construcció d'un Igualada HC capaç de competir amb els millors equips de l'OK Lliga, però això depèn de factors aliens als jugadors. Si fer-ho no és factible, m'agradaria viure l'experiència de jugar en una lliga forana, per conèixer altres maneres d'interpretar i viure l'hoquei. La lliga italiana és la que més m'atrau», conclou Tety Vives.