El Cadí va tenir a l'abast forçar el tercer partit de la semifinal. Però cap dels dos tirs lliures que va llançar Yurena Díaz amb el cronòmetre ja a zero no va voler entrar. I ni tan sols hi va haver lloc per a la pròrroga. Les de la Seu queien amb honors. Fent patir tot un Spar CityLift Girona fins al darrer segon. Però la derrota va arribar de la manera més dolorosa, just quan una falta antiesportiva havia donat a les urgellenques la possibilitat de capgirar un marcador que una safata de Laia Palau havia deixat en 71-74 a deu segons.

Les llàgrimes de ràbia, d'impotència i de dolor van inundar el parquet del Palau municipal d'esports entre aplaudiments d'un públic que omplia la grada i que ha viscut una temporada històrica. Amb la veu entretallada, Andrea Vilaró, al costat de Georgina Bahí, les capitanes de l'equip, es van dirigir a l'afició per agrair-los el suport després d'una «temporada increïble» i demanar-los que «hi hagi qui hagi a l'equip l'any que ve» el poliesportiu «es torni a omplir cada dissabte».

Abans dels agraïments, però, es va veure i viure un immens partit. El Cadí va treure caràcter i forces de flaquesa d'allí on poques en quedaven i va posar contra les cordes l'Uni Girona durant molts minuts. De fet, en una excel·lent arrencada del segon quart, les de Bernat Canut, amb una agredolça felicitat també al final del matx pel joc i la temporada realitzada, van arribar a tenir fins a dotze punts de marge (29-17). El primer quart havia tingut dues fases molt marcades. Uns primers compassos dominats pels centímetres i el poder interior de la txeca Reisingerova, que van fer passar al davant les gironines (7-14).

Però després, amb l'entrada a pista d'Irati Etxarri i Shereesha Richards, les locals van guanyar en físic, en múscul, i van protagonitzar un parcial de 9 a 0 que les faria passar al davant (16-14). La tendència es mantindria i arribarien els millors moments d'un Cadí coral per a desesperació d'Èric Surís. L'ofici gironí i els punts de Vionise Pierre-Louis van acostar l'Spar CityLift abans del descans, en què s'arribaria amb un bàsquet de Williams (39-34). En la represa, seria el torn d'una endollada Keisha Hampton. Deu punts seguits de l'ala-pivot van permetre a l'Uni Girona passar al davant després de molts minuts (45-48).

Canut va sol·licitar un temps mort i va aconseguir el millor que podia passar-li al Cadí: que no es desencisés. Ben al contrari, a base de brega i lluita sobretot de les jugadores interiors, en aquell moment, les urgellenques van tornar a passar al davant (51-48) i mantindrien el comandament fins al final del tercer quart. L'equilibri, però, era màxim. I les de Surís treien petroli dels molts rebots ofensius que aconseguien, que els donaven segones opcions. La igualtat va ser màxima. Fins que quan faltaven sis segons una antiesportiva ben assenyalada a Núria Martínez va donar dos tirs lliures a Vilaró, que va anotar, i dos més en l'acció següent a una Yurena Díaz que maleirà dies els llançaments des dels 4,60.