Juga a l'esport rei des de fa tres temporades. Portera vocacional, als 12 anys, va gaudir en directe fa uns dies de la classificació de l'equip femení del Barça per a la final de la Lliga de Campiones, al Miniestadi.

El futbol femení està molt arrelat a Solsona. Per això, sempre has pogut jugar en equips íntegrament de noies.

Sí, el Futbol Base Solsona Arrels té tres equips femenins: el sènior, el cadet, on també juguen les infantils de segon any, i l'infantil, on jugo tot i ser alevina. El primer any va ser el més difícil, ja que jugava amb nenes que tenien quatre anys més que jo.

Exerceixes de portera per decisió pròpia i personal?

Sí, és la posició que més m'atrau. M'agrada haver de lluir-me fent estirades espectaculars. Com més vegades les oponents arriben a porteria, més gaudeixo del joc. Hi ha partits en què he hagut de fer vint aturades. Potser l'entrenador pateix, però és quan jo disfruto.

Els teus companys d'estudis i amics van acceptar amb naturalitat la teva decisió de jugar a futbol?

Quan vaig optar pel futbol, alguns nens feien gestos masclistes i no em volien com a portera dels seus equips. Però quan van veure que era bona, van canviar d'actitud.