El Girona no va comparèixer ahir a Getafe. Ben poca història va tenir el duel al Coliseum que l'equip gironí va començar a perdre quan es va saber que Stuani no jugaria per lesió. El centenar d'aficionats blanc-i-vermells desplaçats confiaven en donar la sorpresa, segur que sí, però quan ni els jugadors s'ho creuen ben poc s'hi pot fer. El Girona va fer el que va poder però va ser més que insuficient per fer pessigolles a un Getafe immensament superior que no va haver ni de forçar la màquina per guanyar.

Tots els duels, totes els refusos i totes les ocasions van ser per al Getafe, davant del Girona més impotent del curs. El més preocupant de tot no va ser la derrota, previsible, sinó la imatge d'un equip limitat i sense recursos que va fer un pas més cap al descens. Per acabar-ho d'adobar, l'autoexpulsió de Borja García complica encara més el panorama d'un Girona que està obligat a guanyar diumenge el Llevant si no vol acomiadar-se de Primera.

Altre cop en una situació límit, arran de les victòries del Llevant i el Celta dissabte, el Girona arribava a Getafe decidit a allargar les bones sensacions que va deixar la victòria contra el Sevilla a Montilivi (1-0). L'objectiu ahir era, primer de tot, mantenir el nivell d'implicació del dia del Sevilla. Però no va ser així, ni molt menys.

Per a qualsevol equip, gran o petit, jugar sense el seu home més determinant és un pes difícil de suportar. Per al Girona no tenir Stuani és encara més greu, perquè és l'únic golejador de l'equip i té una ascendència que va més enllà, fins i tot, del terreny de joc. Una lesió muscular al soli va deixar el Girona ahir sense el far que el guia.