La final de les finals ha acabat de la pitjor manera possible. Ja no perquè el Girona ha perdut, que també. No podia ser menys a Montilivi, on no ha fet altra cosa que col·leccionar decepcions aquesta temporada. Sinó també perquè els resultats no l'han acompanyat. Era d'esperar. El que calia era mirar de sumar amb el Llevant. Guanyar, sobretot. O si no, almenys empatar. Però ni una, ni l'altra. Derrota, i això que Stuani ha marcat primer. Els gols de Morales i Bardhi han fet molt de mal. Tant, que els d'Eusebio són virtualment equip de Segona Divisió. Perquè tret d'un miracle en l'última jornada, sembla evident que continuar a Primera és més que difícil. Per això, caldrà guanyar a Vitòria la setmana vinent i esperar que el Celta perdi a casa amb un Rayo ja descendit. A part d'eixugar-li el gol 'average'. Una quimera. Un impossible. Una decepció.
Acompanyés o no el resultat al final, l'únic que se li demanava al Girona és que sortís a per totes. Així ho ha fet, deixant en un no-res l'embranzida inicial del dia del Sevilla. Els primers vint minuts han sigut un no parar. Ritme altíssim, només aturat per les lesions de Pedro López i Postigo, que han hagut de ser substituït ben aviat. Al Llevant l'ha sorprès el ritme inicial dels d'Eusebio, que han posat la cinquena només començar. Han posat tota la carn a la graella i l'únic que els ha faltat és el gol. I no perquè no ho hagin intentat. Aitor Fernández ha salvat els mobles per als seus amb tres intervencions de mèrit. Primer, posant una bona mà davant el xut d'Stuani. En l'acció posterior, ha volat per rebutjar el cop de cap del 'Choco' Lozano a la sortida d'un córner. I poc després, Portu ho ha provat amb un remat creuat que ha refusat el porter.
Bona arrencada, inici prometedor, fins que les forces s'han igualat. Ha despertat el Llevant, que veia com el partit se li podia escapar en qualsevol badada. S'ha organitzat en defensa i ha buscat fer mal al contracop, però ha aparegut ben poc. Poquíssim. Algun contracop conduït per Morales, un servei de falta que ha neutralitzat Bounou amb els punts i poc més. Segur en defensa s'ha mostrat el Girona, que mica en mica ha baixat el ritme, però que ha seguit portant la batuta i al que només li ha faltat el gol. Tampoc l'ha trobat Stuani al llindar del descans, amb u nremat amb la testa que s'ha perdut a fora.
Si el primer acte ha sigut intens, moltes més emocions es reservava la segona meitat. L'ha encetat millor el Llevant, que no s'ha deixat sorprendre com havia passat en els primers 45 minuts. Tot i tenir més la pilota i avisar amb un xut de Bardhi, ha estat el Girona l'encarregat de trencar la igualtat. Stuani, qui si no, ha aprofitat el refús d'Aitor a xut de Lozano. L'uruguaià ha marcat amb un xut sec a porta buida i ha desfermat l'eufòria de Montilivi. L'estadi, però, ha emmudit en l'acció següent. Els de Paco López han tret petroli de la precipitació dels d'Eusebio, massa eufòrics per l'1-0, i han fet l'empat amb un remat amb la testa de Morales.
Una gerra d'aigua freda. Un cop anímic que calia pair, perquè encara quedava partit per davant. No se li pot negar al Girona que no ho ha intentat. Des de la banqueta s'han buscat solucions i han entrat Soni i Mojica. Amb més cor que no pas cap, els gironins han posat la directa cap a la porteria d'Aitor. Granell i Stuani s'han molestat al 72 i s'ha perdut una bona oportunitat. Poc després, Montilivi ha contingut la respiració. Del Cerro Grande ha decretat penal i ha mostrat la vermella a Coke, però després de consultar el VAR s'ha fet enrere. Ni expulsió, ni pena màxim, ni res de res.
L'entrada de Pedro Porro tampoc ha sigut el revulsiu esperat. El gol del Valladolid a Vallecas no ajudava. Menys, l'1-2 que ha fet el Llevant una jugada de contracop. Bardhi ha rebut tot sol a l'àrea. Allà ha tingut temps per pensar i decidir on posar la pilota. L'ha dirigit per sota les cames de Bounou. Era el cop de gràcia. La sentència. Reaccionar ha estat un impossible. Com impossible sembla que el miracle es produeixi en l'última jornada. Ja serà massa tard.
