Pau Camí, un manresà de 23 anys, és des del 2015 un dels bases de la plantilla del Club Bàsquet Igualada, ara Monbus per qüestions de patrocini, a la lliga EBA. Format als equips base del Paidos, el Barça i l'Olost, Camí va jugar en el seu primer any de sènior al Santfeliuenc, també de la quarta categoria del bàsquet estatal. A partir de dijous, el manresà i els seus companys del club anoienc lluitaran per assolir l'ascens a la LEB Plata, a Algesires.

Quin era l'objectiu de l'Igualada abans d'iniciar la temporada?

Des de l'inici ens havíem marcat el repte de classificar-nos per a la final a quatre del grup C i intentar lluitar per l'ascens. La temporada passada vam acabar tercers i vam quedar a les portes, i enguany vam mantenir el mateix bloc i hi vam afegir algunes incorporacions importants.

Finalment, ho han pogut aconseguir.

La majoria del curs hem tingut sensacions positives, tot i que també hem passat per algun mal moment, amb temes personals d'algun jugador. Al final, en els partits importants, com el de Martorell, no ens va guanyar la pressió i els vam poder tirar endavant. Més que un equip, som una família, ens portem bé tant dins com fora de la pista.

I a la final a quatre van obtenir el darrer bitllet.

Sabíem que qualsevol rival que ens toqués seria difícil. A la semifinal ens vam enfrontar a un Pardinyes que ja coneixíem de memòria i al qual ja vam superar a la Lliga Catalana, tot i que llavors no tenien Davis, el seu millor jugador. Però a Lleida ells, que juguen diferent que els altres equips, van tenir més encert en els darrers instants. Davant el Sant Adrià no vam perdre les ganes, vam fer el nostre joc i ens vam mantenir serens durant gran part del duel.

Com preveu la fase final?

Ens ha tocat un grup fort, amb dos primers i un tercer, però un cop arribes fins aquí és indiferent, tothom té possibilitats a partit únic. Hi arribem en molt bona forma, i crec que el grup C és un dels més competitius, i això ens pot ajudar a estar més preparats. A més, disposem d'una rotació de deu jugadors, a diferència d'altres equips com l'Enrique Soler, que juguen amb menys homes.

A nivell personal, com valora la seva temporada?

M'estic sentint molt bé, amb molt protagonisme dins l'equip. Els últims anys m'havia marcat com a objectiu ser el màxim assistent del grup C-A i n'havia quedat a les portes, i aquest curs per fi ho he aconseguit.

La implicació de la ciutat en els seus partits importants ha estat molt destacable.

Sí, tant la junta com el club i la ciutat han fet una gran feina, han aconseguit crear una comunitat molt ben cohesionada. Tant directius com aficionats han vingut a molts desplaçaments.

El seu pare, Joan Camí, ha estat important en la preparació de l'equip?

Ell és el metge del nostre sènior, i no ha tingut gaire feina, però ha estat allà quan ho hem necessitat. Per sort, el quadre tècnic, especialment el preparador físic, ha fet un gran treball i no hem hagut de lamentar lesions importants.

Independentment de si assoleixen l'ascens o no, seguirà a les files de l'Igualada la propera temporada?

Encara no hi he pensat gaire, estic centrat a acabar una temporada que considero perfecta, ja que és l'any que hem arribat més lluny, i volem seguir somiant. Sí que he de dir que aquest any acabo la carrera de Màrqueting i Comunicació, i algun dia m'agradaria marxar a l'estranger.