Només tenia 16 anys quan Núria Mendoza, futbolista de Monistrol de Montserrat, aixecava la seva primera Copa de la Reina. Era amb l'Espanyol. Tot i la seva joventut, en la final del 2012, el tècnic Luis Carrión va comptar amb ella com a titular, que va tenir un paper protagonista davant l'Athletic Club de Bilbao. Mendoza va servir el córner que Mari Pau Vilas va convertir en el gol de la victòria ja a la pròrroga. A les semifinals, Mendoza havia transformat el penal decisiu per classificar-se davant el Rayo Vallecano.

Han passat set anys i Núria Mendoza ha repetit la gesta, ara igualment de blanc-i-blava, però amb la samarreta de la Reial Societat. Dissabte, l'equip basc va donar la sorpresa en superar el gran Atlètic de Madrid, el flamant campió de la prestigiosa Lliga Iberdrola. A Los Carmenes de Granada i davant 17.500 aficionats, les donostiarres van vèncer per 2 a 1, amb remuntada inclosa.

«Estic molt contenta per aquest títol, tan pel que representa per al club com per a totes nosaltres. Poques vegades es pot aixecar una copa com aquesta», expressa Núria Mendoza després de l'èxit aconseguit. L'Atlètic de Madrid era el clar candidat al títol, era la seva quarta final seguida, però a, la Reial Societat, «i tant que creiem en les nostres possibilitats. Sabíem bé que elles eren les favorites però nosaltres teníem clar que si féiem les cosescom les havíem entrenat podríem aixecar la copa». La final va tenir tots els ingredients d'un gran duel futbolístic. Mendoza parla d'un «partit molt intents, de nervis, de tensió, dels que acabes i ja no pots més, però amb molts somriures per la victòria aconseguida».

Es dona el cas que pocs dies abans de la final de la Copa de la Reina, i en el darrer enfrontament de la Lliga Iberdrola, la Reial Societat va rebre un Atlètic de Madrid que es jugava el títol (només els valia la victòria per evitar ser atrapades pel Barça). Al final, victòria visitant per 1 a 3 i una nova lliga per a l'Atlètic de Madrid. «Nosaltres en aquest partit no ens jugàvem res i, en canvi, elles el primer lloc. El nostre partit era el de dissabte, el de la final». Aquesta Copa de la Reina és la primera aconseguida per la Reial Societat, per això «la satisfacció ha estat immensa. És un pas important per al club. S'ha pogut veure que amb nosaltres també hi poden comptar, segur».

De l'Espanyol a la Reial Societat

Després va deixar l'Espanyol el 2015 (hi havia entrat el 2007) per «posar un nou rumb a la meva vida. Aquí m'he format com a futbolista i persona, però ara el cos em demana un canvi d'aires. Vull tornar a gaudir del futbol i a retrobar-me com a futbolista. Sempre m'he sentit molt estimada», com afirmava en el seu comiat per carta. Mendoza va signar amb

la Reial Societat i aquesta ha estat

la quarta temporada a Sant Sebastià. Fa unes setmanes, la monistrolenca va allargar el seu contracte fins al juny del 2020. Ara, als 23 anys, la jugadora bagenca és una de les més veteranes d'un equip «jove, però a la vegada molt valent. Som una pinya i hem demostrat que juntes podíem emportar-nos el preuat títol», comenta Núria Mendoza, que afegeix que «estic molt identificada amb la Reial Societat. Des del primer moment que arribes, et fan viure tot això al màxim».

Núria Mendoza també ha recollit èxits amb les seleccions estatals i catalanes, sobretot en les categories sub-17 i sub-19. Fins i tot, ha participat en algun concentració del combinat absolut d'Espa-nya per preparar el Mundial de França 2019, amb Jorge Vilda a la direcció. Concretament, la monistrolenca va ser en una trobada a l'octubre a Las Rozas amb un grup de 24 jugadores.

Bona temporada personal

Del seu rendiment personal aquesta temporada, Mendoza considera que «a escala individual, però també col·lectiu, la campanya ha estat bona. Crec que la Copa de la Reina és el reflex de tot el curs que hem fet». Sobretot en la seva etapa a l'Espanyol, Núria Mendoza era una jugadora més aviat ofensiva. El seu actual entrenador a la Reial Societat, Gonzalo Arconada, la té ara mateix com una de les centrals titulars. «A tothom el que li agrada és jugar a dalt i marcar gols, però bé, no ho porto malament jugar al dar-rere».

El futbol femení ha donat un salt mediàtic important els darrers anys. Ara, fins i tot, els camps es comencen a omplir. «Sí, crec que cada cop té més repercussió. S'ha pogut veure en aquesta final, que ha estat molt seguida tant al camp com per la televisió». Tot i això, de moment encara no es pot parlar de futbol professional en el cas de les noies, encara que segons Mendoza «cada vegada està més a prop. De fet, el Barça ja es pot dir que és professional. Cal que es continuï donant ressò. Que el Barça jugui dissabte la Lliga de Campions i la selecció el Mundial a l'estiu són passos importants per a les que ens hi dediquem. Vol dir que la nostra lliga té molt nivell».