Niki Lauda, el pilot austríac que va sobreviure a un accident gairebé fatal per guanyar tres campionats del món de Fórmula 1 i que va fundar la seva pròpia companyia aèria, ha mort aquesta matinada als 70 anys. L'any passat va rebre un trasplantament de pulmó i va ser hospitalitzat per una grip aquest estiu, no podent superar les complicacions. Tot i que va patir una gran cicatrització després d'un xoc al circuit alemany de Nurburgring el 1976, es va quedar amb problemes respiratoris permanents. Niki Lauda va guanyar dos títols de pilot addicionals al que havia aconseguit l'any abans de l'accident. Va ser un sol·licitat comentarista de televisió conegut per punts de vista sense precedents.

Va debutar en la competició automobilista a l'abril de 1968, en un premi de muntanya. Aquest any ja va participar en Fórmula V i en Fórmula 3.

El 1971 va debutar en F1 amb un March al Gran Premi d'Àustria, que no va concloure per problemes mecànics.

El seu salt automobilístic es va produir amb el seu fitxatge el 1974 per Ferrari, escuderia italiana amb la qual va guanyar la seva primera cursa al GP d'Espanya disputat al Jarama el 28 d'abril de 1974. La seva progressió va quedar certificada amb el seu primer títol de campió del Mundial el 1974.

Dos anys després, la seva carrera va patir un seriós revés en patir un greu accident al GP d'Alemanya el 24 d'octubre. Lauda va patir greus cremades a la cara i en el cos, el que el va mantenir apartat dels circuits durant sis setmanes.

Malgrat això, Lauda va aconseguir mantenir un intens duel amb el corredor britànic James Hunt pel campionat, títol que finalment va aconseguir aquest últim amb tan sols un punt de diferència amb el corredor austríac.

La temporada 1977 va ser l'última que va córrer amb Ferrari i malgrat que la seva relacions amb l'escuderia italiana s'havia refredat, va aconseguir el seu segon títol mundial amb certa comoditat per davant de Jody Scheckter.

A continuació va pilotar durant dos Mundials per a l'escuderia Brabham-Alfa, amb la qual no va aconseguir aconseguir nous títols mundials i el 28 de setembre de 1979 va deixar temporalment la competició per aventurar-se en el seu projecte de Lauda Air.

El 1981 va tornar a l'alta competició i el 1984 va conquistar el seu tercer i últim títol en una dura pugna amb el francès Alain Prost, del qual només li va separar mig punt al final de la temporada.

El 1985, després d'una dura temporada en què es va haver d'abandonar fins en 11 ocasions, es va retirar definitivament de la F1, sent considerat un dels millors pilots de la història esportiva automobilista.

Deixava enrere 25 victòries en els 173 grans premis que va disputar, dels quals 24 va partir des de la pole -23 amb Ferrari-, i va viure dues etapes pel que fa a l'evolució de motors, els atmosfèrics (1971-1979) i els turbo (1982 -85).

Lauda va seguir vinculat al món del motor, ja fos com a relacions públiques, assessor de Ferrari (1992-1997) o director de Jaguar i Mercedes.

El 1986 va reflotar la seva aerolínia que va passar per nombroses vicissituds econòmiques, especialment, per la competència del low cost. El 21 de novembre de 2000 es va veure forçat a abandonar la seva presidència i el 2001 va abandonar definitivament la societat.

A l'abril de 2003 va crear a Barcelona, ??juntament amb el seu fill Lukas i l'espanyol Diego Albanell, la signatura Lauda Sports Management, dedicada a la gestió d'esdeveniments del motor.

Al novembre d'aquest any va tornar al món de l'aviació en adquirir la filial austríaca d'vols xàrter Aero-Lloyd, que va passar a anomenar-Fly Niki. El 2004 Air Berlin va entrar al capital de la seva aerolínia, companyia que va ampliar la seva participació fins al 49,9% el 2010, i li va vendre el 50,1% restant en 2011, passant l'expilot al consell d'administració d'Air Berlin fins la seva retirada el 2012.

Va tornar a la Fórmula1 al setembre de 2012 al fitxar com a president del consell de control de l'escuderia Mercedes de Fórmula 1.