Va ser una de les peces clau per a l'ascens del Manresa de l'any passat, però diumenge no tindrà amics a la pista. Nacho Martín (Valladolid, 1983) desitja que el seu actual equip, el Tecnyconta, vagi al play-off, de la mateixa manera que aprecia el seu mig any al Bages, el prinicipi de tota la febre pel Baxi que es viu a l'actualitat.
Fa un any disputava el play-off d'ascens amb el Manresa. Si li haguessin dit llavors que ara estaria jugant contra ells per entrar al play-off de l'ACB s'ho hauria pensat?
No, i és difícil de creure, però el món de l'esport té això. Estic molt content que el Manresa sigui on és, lluitant pel play-off, i també perquè al Tecnyconta ho estem fent molt bé i aspirem a aconseguir una meta sensacional.
Quin ambient hi ha a Saragossa abans d'un partit que pot conduir l'equip als play-off després de força temps?
Ens ho juguem tot a una carta, a un partit, però es viu amb emoció i amb positivisme, sobretot perquè els últims tres anys l'equip ha estat lluitant per no baixar.
El Tecnyconta ha fet una temporada força consistent. Quins han estat els seus punts forts?
Hem jugat molt com a equip. És cert que ha destacat Okoye, amb molts punts i molts minuts jugats, però hem estat compactes i en els moments decisius hem tingut, no sé si sort, però sí que hem encertat més vegades de les que hem fallat. Quan comptes les victòries, hi ha el dia de Tenerife, d'Andorra, vegades que hem guanyat a l'últim minut o segon. Normalment ens n'hem sortit i això es nota.
Dona més confiança saber que es pot arribar als minuts finals i que normalment sempre surt la cara de la moneda?
Sí, n'hem guanyat molts, tot i que també vam perdre contra el Barça i el València a l'últim minut. De tota manera, ens hem acostumat a jugar amb pressió i amb el marcador igualat. Però no ens posarem nerviosos, i si hem de tornar-nos-hi a enfrontar sabem que ho podem fer una altra vegada.
De cara al partit de diumenge, la pressió la té el Tecnyconta, pel fet de jugar a casa?
La pressió la tenim tots dos perquè tots dos volem ser al play-off. Sí que és veritat que quan jugues a casa sempre ets una mica més favorit, ja que tens el suport de l'afició, però tots dos sabem que si perdem ens podem quedar fora de la competició, i ningú no vol que això passi.
Personalment, té una mitjana de 20 minuts en pista i 8,3 de valoració, havent jugat tots els partits menys un. N'està content?
Sí, perquè l'equip està fent-ho molt bé i també perquè estic jugant molt, més del que m'esperava. Les estadístiques tant me fan, però disposar de quinze o vint minuts després d'una temporada a la LEB i d'una altra perduda per la lesió em fan sentir orgullós, ja que he aconseguit el que volia, tornar a l'ACB i tenir minuts importants.
Justament, aquesta és la primera temporada completa que viu després de la seva llarga lesió. Poder aguantar una temporada sencera sense recaure l'ha fet més fort?
Em dona confiança i seguretat que estic bé, que la lesió ja forma part del passat.
L'estiu passat es va trigar a conèixer el seu futur, si seguiria o no a Manresa. Finalment, va marxar. Com recorda aquella situació? Li hauria agradat seguir?
Va anar molt bé. No hi va haver mals rotllos ni res. Román Montañez [el director esportiu del Baxi] em va explicar la situació i jo li vaig dir que tenia una oferta de Saragossa que estava molt bé. Aleshores vam decidir que el millor era marxar. La meva relació amb la gent de Manresa és molt bona i no va ser cap sortida lletja. Simplement no tocava, no era el moment. Vam marxar Lluís Costa, Trias, jo mateix i alguns altres perquè era la millor decisió per a la nostra car-rera. El Román és amic meu, no és només un mànager. Jo havia de respondre al Saragossa i ell em va aconsellar que acceptés l'oferta.
I vist des de fora, què li sembla la temporada del Baxi?
M'està semblant increïble perquè han tingut lesions, han marxat jugadors i han canviat molt la plantilla des de l'inici, però estan fent un any espectacular. Ho segueixo cada setmana, perquè tinc bons amics a l'equip, com l'Álvaro [Muñoz], Jordan Sakho, Guillem Jou i molts més, i és increïble.
Tot i els canvis, el Baxi ha mantingut elements de l'equip de LEB, amb Lundberg
Sí, perquè has d'ensenyar als nous com funciona tot, fer-los saber que l'any passat eren a la LEB i explicar-los el funcionament del club i de l'equip. Van encertar-la mantenint jugadors, i tant de bo haguessin estat més.
Vostè s'hi veuria, jugant ara en aquest Baxi de Peñarroya?
No crec que hi tingués cap problema. Ja vaig jugar amb ell a Andorra, quan em vaig lesionar. És un molt bon entrenador i la meva relació amb ell era bona.
La temporada passada vostè va arribar en un moment en què hi havia partits sense gaire gent al pavelló i va marxar-ne havent-la despertat i aconseguint que hi hagués un ambient que aquesta temporada s'ha mantingut en tots els partits. Com va viure aquell creixement i com observa ara l'animació que hi ha al Congost?
Els últims dos mesos de competició de l'any passat van ser increïbles, amb l'ambient que s'hi creava, i enguany ha estat tota la temporada, no només al final de la competició. És un factor clau per a les victòries del Manresa. Tenir tota aquesta gent donant-te suport, aplaudint-te i estant amb tu és essencial en les victòries.
I tot aquest suport és imprescindible perquè el club creixi i pugui disputar, fins i tot, competició europea la temporada vinent?
Si vols créixer, anar a Europa i estar a prop dels play-off has de tenir gent a la graderia i el seu suport. Si volen mirar cap amunt, l'afició hi ha de ser.
