26 de maig de 2019
26.05.2019
Regió7
FC Barcelona 12València

El Barça abandona l'estil i ni l'èpica no el salva del desastre

Valverde torna a errar el plantejament i el València posa distància en 45 minuts · L'atac i gol de la represa no amaga un final de temporada catastròfic

26.05.2019 | 00:37
El Barça abandona l'estil i ni l'èpica no el salva del desastre

El pitjor que es pot dir del Barça d'ahir, més que la derrota en la final de Copa, és que va jugar millor quan no va ser el Barça. A la primera part, amb toc, no va inquietar Jaume. A la represa, quan va introduir elements de brega, va penjar pilotes, ho va fiar tot a Messi i va acabar amb Piqué d'ariet, va estar més a prop de l'empat. És l'exemple de perquè Valverde no ha de seguir. Perquè ha convertit el Barça en allò que no és, un equip que juga massa en funció del rival i que com més passa, més estil propi perd.

Però també és un avís per a la plantilla. D'ahir quedarà l'impuls final, però no es pot oblidar una primera part contemplativa, novament poc presentable, amb molt toc i cap rematada, que va permetre al València fer dos gols i guanyar mitja final. Després d'Anfield ha arribat l'abisme, i ja es veurà quantes víctimes es cobra.


Cap profunditat

Valverde va apostar ahir per un equip de toc. Segurament podria haver estat el que havia de jugar a Anfield per controlar la pilota, però en va preferir un de més vertiginós. Ahir, davant de la falta de davanters amb cara i ulls que acompanyessin a Messi a davant, per les lesions de Dembélé i Luis Suárez, va preferir tornar a intentar l'invent tantes vegades fracassat de Sergi Roberto jugant d'extrem, sense cap profunditat. Comptant que a l'altra banda hi ha Coutinho, que tampoc no desborda, tot quedava en mans dels laterals, Semedo i Alba. Però aquests van tenir una primera part molt desafortunada.

Així, el València, amb la lliçó apresa, es va acular darrere, conscient que els seus dos centrals ahir no tindrien un corcó com Suárez que els fes treure de polleguera. El Barça va començar a tocar, però va estar a punt de rebre el primer gol al minut 4 amb una errada clamorosa de Lenglet, que va entregar la pilota a Rodrigo en intentar refusar. Aquest va driblar Cillessen, però Piqué va evitar el gol a última hora.

Era un avís. L'atac del Barça era lent i previsible i, després de la primera possessió llarga del València, Gabriel va enviar una pilota a la banda. Semedo va anar amb Guedes i Sergi Roberto no va tapar el lateral. En aquestes condicions, Gayá va entrar com va voler, va aixecar el cap, no com fa Semedo en cada acció, i va centrar enrere perquè Gameiro la parés i afusellés Cillessen.

El gol va ser un cop molt fort. El Barça seguia tocant i el València, reforçat en la seva missió, va trobar Parejo, el qual, ja alliberat de la pressió, es va girar al mig del camp i va enviar una pilota a l'espai per a Soler. Aquest va demostrar que Alba ja anava amb la reserva després de la minutada que s'ha vist obligat a jugar enguany per no tenir un lateral suplent de garanties, va centrar i Rodrigo va rematar tot sol de cap davant de la passivitat dels centrals i el porter. El València encara hauria pogut fer el tercer en una altra contra en què Piqué va cedir enrere i Cillessen gairebé se l'empassa. Abans del descans, Messi, l'únic perill barcelonista, va aparèixer amb un xut que va desviar Jaume. Un altre llançament de Rakitic, sempre pel mig, va tancar una primera part molt frustrant.


Tots amunt

Valverde va decidir al descans fer entrar Vidal i Malcom en el lloc dels fàcils de substituir, Semedo i Arthur. L'extrem va donar un altre aire. No costava gaire. Es venia de Sergi Roberto en aquella posició i, en una combinació amb Messi, l'argentí va disparar de manera parabòlica al pal. El rebot el va enviar a fora Vidal. El camp estava decantat. A més, Parejo, es lesionava en un llançament de falta i el València va fer una passa enrere, retirant també del camp Gameiro per fer entrar el lateral Piccini. En aquests moments del partit semblava que la remuntada podria ser possible, ja que als jugadors valencianistes els començaven a tremolar les cames i el Barça robava bé la pilota, tot i que llavors no sabia gaire què fer-ne. O esfèriques a Messi, o combinacions pel mig amb un Coutinho al qual també cal vendre urgentment i que ahir, a més, va acabar lesionat, o el recurs final de penjar pilotes.


Idees poc clares

Així, Valverde va posar Piqué de davanter centre vint minuts abans del final i el central va estar a punt d'empatar en una rematada a fora quan l'havia de tornar a Malcom. Poc després, el gol. A pilota parada. Rematada de cap de Piqué en un córner, Jaume rebutja i Messi, en posició correcte, ja que Soler trencava el fora de joc, anota.

Faltava molt temps i el tècnic blaugrana va fer entrar Aleñá en lloc d'un Rakitic que, enfadat, va poder dir adeu ahir a l'equip en un mal partit personal. Tot i la pressió constant, el Barça només generava centrades i poc perill. L'arribada més clara va ser una centrada en el descompte d'Alba a la qual no va arribar, qui si no, Piqué.

A l'altra banda, a la contra, el València hauria pogut sentenciar, sobretot en dues accions en què Guedes va enviar la pilota fora, una sense Cillessen a la porteria. Tant era. Undiano Mallenco, que afortunadament es retira, no va deixar temps per a més.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

LaLiga

Saps què pots fer en aquest espai tan exclusiu?

Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, ​​l'entreteniment i les noves tecnologies.