Lluny de la primera línia, Joan Creus Molist (Ripollet, 1956) és sempre una veu autoritzada quan cal parlar de bàsquet i del club on es va retirar després d'aconseguir èxits impensables, el Manresa. Ara com a seguidor, Creus valora la temporada del Baxi i el retorn a les eliminatòries pel títol, quan fa just 21 anys que ell i els companys del TDK van aconseguir guanyar el títol de l'ACB.

Ha pogut assistir en directe a partits del Baxi?

Els dos contra el Barça. Al Nou Congost ens van convidar a uns quants exjugadors, i al Palau vam ser-hi els que havíem jugat als dos clubs. Sí que vaig ser al partit del play-off amb el Melilla, i el que em va agradar va ser l'ambient al pavelló, molta gent jove, amb un to molt positiu. Per la tele ho he vist tota la temporada i això ajuda molt.

A banda de classificar-se per al play-off, què opina del joc del Baxi, amb l'anotació més alta de les últimes temporades?

Amb la quantitat de jugadors que han passat per la plantilla, amb uns canvis que han estat de rècord, el mèrit que té Joan Peñarroya és enorme perquè ell ha adaptat bé un estil de joc. I no és fàcil quan tens baixes d'homes que havien de ser clau, com Doellman, i a la posició del base et veus obligat a la sèrie de variacions que han fet, en marxar Renfroe quan estava a un nivell espectacular. Els problemes els han durat fins al final amb les lesions de Fisher i Renfroe. Jo estic força convençut que les 17 victòries, sense tants problemes, en podien haver estat 20.

Parlava del paper del tècnic. L'ha sorprès la trajectòria en els darrers anys de Peñarroya?

No, i a més ha fet un camí molt correcte, començant de baix, cremant etapes i consolidant-se a l'Andorra, fent-lo pujar de la LEB fins a l'ACB, on el va fer jugar a la Copa i els play-off; aquest any no s'hi ha classificat. Quan jugava era molt competitiu, tenia el bàsquet clar i té molta personalitat. Pots estar molt ben capacitat en un nivell tècnic i tàctic, però tens un equip que et pot ajudar a la banqueta; portar el grup és una cosa personal i això, a aquests nivells, diria que és el més important de tot.

El Manresa ha guanyat aquest curs 8 partits a fora i 9 a casa. On costa més?

En teoria de visitant sempre és més complicat, també per als que venen al Congost. Sí que quan ets en una mala ratxa i notes que els teus aficionats dubten és dur, és un esport de precisió. Però això és el caràcter del públic català. En tot cas, els últims cops que he vingut al Congost les sensacions que he tingut han sigut molt bones.

Quins jugadors li han cridat més l'atenció de la plantilla del Baxi d'aquesta temporada?

Per la seva regularitat, el que més m'ha sorprès de tots ha estat el danès Lundberg, que debutava a l'ACB. I també s'ha de desatacar l'energia d'Álvaro Muñoz, el tenia només com un llançador i ha fet molt més. Pere Tomàs és un altre dels que sempre hi són. Pel que fa a Zubcic, és un jugador força conegut, que prometia de jove, i al qual ja havia seguit.

Ni que fos al límit i beneficiat per altres resultats, el Manresa ha entrat al play-off. Creu que de forma merescuda?

Sí, del tot, encara que jo ho veia complicat, per exemple veient per la tele el partit al Congost davant l'Andorra, la precarietat que tenia l'equip. Però s'ha lluitat sempre i a Saragossa es va estar a punt de guanyar.

Com veu les possibilitats en el play-off amb el Madrid?

Home, complicades, però una eliminatòria a 3 partits contra un rival així és més assequible que no pas a 5, però guanyar dos partits al Madrid no és fàcil. Crec que l'objectiu ha de ser plantejar arribar al tercer i dependrà molt de l'equip, si es dona per satisfet, es relaxa, o manté l'ambició.

S'està parlant molt de si, en la temporada vinent, el Baxi ha de jugar competició europea. Què n'opina?

Esportivament, un equip de la mida del Manresa penso que ha de prioritzar. Si juga els dos tornejos, tenir clar quin és el seu preferit. El Gran Canària ha anat a competir tots els seus partits a l'Eurolliga i el desgast ha estat gran. Després hi ha el factor econòmic, si compensa.