La millor temporada de les últimes dècades va viure ahir un darrer capítol al Nou Congostque va ser més un premi per a la gent del Baxi que no pas un duel competitiu. Els manresans ja fa setmanes que, amb les baixes de Fisher, Toolson i Murphy, afronten com poden els partits. Prou han fet entrant al play-off, amb un balanç final d'un triomf en vuit partits, i ahir van ser atropellats de manera lògica per un Madrid que no es va relaxar. Però tant és. El Baxi ha posat ciments per al futur, tant a la pista com a fora. Cal capitalitzar l'ambient actual i afrontar nous reptes. Però, mentrestant, aplaudir l'equip d'enguany, que ha fet viure grans moments a tothom.

El Baxi no va entrar gens bé al partit. Com si els jugadors s'haguessin empeltat massa de l'ambient de festa dels prolegòmens, van entrar desconnectats al partit, sobretot després que els col·legiats no indiquessin una clara falta de Taylor a Lundberg en un bloqueig i sí una del danès en la jugada posterior. El Madrid, amb un contraatac de Randolph, dos triples des del mateix lloc de Rudy i un rebot ofensiu de Taylor davant de la passivitat local (0-10) van obligar Peñarroya a demanar temps quan no s'havien complert ni tres minuts.

El primer període va ser d'una sobreexcitació que no va beneficiar gens el Baxi. Els seus jugadors s'encaraven als àrbitres a cada falta en contra, a cada bloqueig, impulsats pels crits del públic, i el Madrid anava fent. Tot i que Lalanne va obrir el compte anotador i que Tavares va cometre la segona falta personal, els blancs trobaven amb massa facilitat l'esquena de la cobertura bagenca. Rudy, amb vuit punts en aquest tram de partit, i Taylor, amb un alley-hoop, despullaven la falta de comunicació local, que responia a comptagotes amb bàsquets aïllats de Lundberg o Pere Tomàs.

El tram final no va ser pas millor. Llull va anotar un triple dels seus i, tot i que Álvaro Muñoz va anotar un triple en el seu primer tir, un robatori de pilota novament del menorquí del Reial Madrid va provocar que s'arribés amb un clar 11-26 al primer descans.

Sense frens

El Madrid havia olorat sang i no va frenar. El conjunt de Pablo Laso és conscient en aquests play-off que ha de guanyar la lliga com sigui després d'haver perdut la Copa i l'Eurolliga, i no volia sota cap concepte donar aire al rival. La defensa blanca va obligar el Baxi a llançar de tres, amb l'encert habitual dels darrers dies, i el Madrid va anotar fàcilment, amb dos bàsquets de Thompkins, un dels quals un triple, i dos de Causeur, per situar un molt dolorós 11-35.

Però el Baxi d'aquesta temporada, tot i les baixes, té un punt d'honor. Entre Lalanne, Sergi Garcia i Zubcic van dir-se que no volien que la passejada fos més gran i, amb un parcial de 6-0, van acostar el seu equip fins al 17-35. El públic tornava a cridar i un posterior triple de Dani Garcia (20-35) va obligar Laso a aturar el duel i dir als seus homes que encara no s'havia acabat el partit. Els àrbitres es devien pensar que el partit encara es complicaria i van decidir solucionar la petita incertesa amb una falta que no era als locals i amb una tècnica a Peñarroya. El Madrid s'hi va tornar a posar guiat per Carroll, amb dos triples seguits, i per Campazzo, i tot i tres tirs lliures anotats per Zubcic, el Baxi va marxar al vestidor perdent de dinou (28-47) i amb molt per millorar.

Intentant-ho fins al final

I amb mitja graderia girada per veure com el tècnic del Manchester City, Pep Guardiola, es va reprendre el partit amb un bàsquet de Lundberg que podia fer pensar en alguna cosa millor. Però el jugador del tercer període va ser un gran Campazzo, que va dirigir el seu equip amb encert i també va anotar. Amb Tavares novament a la pista, la zona madridista estava ja molt plena de gent i dos tirs lliures del capverdià i un bàsquet de Randolph situaven una diferència de 24 punts (33-57).

Peñarroya va intentar col·lapsar l'atac blanc amb un dels recursos de la temporada, una zona 3-2 que va anar bé a l'inici i va propiciar triples de Sergi Garcia i de Lalanne. Però quan el Madrid va saber-la atacar, Campazzo, amb dos triples, i Rudy, amb un altre, van tallar de soca-real qualsevol reacció per acabar de recuperar la vintena de punts i augmentar-la a 25 (44-69), amb un nou triple del base argentí. Peñarroya, en aquest moment del partit, i amb el pavelló cridant «Iffe, queda't!», en referència a Lundberg, ja va decidir que tothom tingués participació, donant minuts a Òrrit, i el Madrid va ampliar l'avantatge fins als 26 punts (45-71) abans del dar-rer descans de la temporada al Nou Congost.

Esportivament parlant, el dar-rer quart ja va servir de poc. Perquè el públic escridassés el gegant Tavares per una enganxada amb Sakho, perquè Òrrit intentés, fins i tot, un tap al jugador africà i perquè Álvaro Muñoz, el capità de l'equip, exemplifiqués les ganes de lluitar fins al final agafant rebots en atac i amb algun triple inversemblant. El Madrid no va abaixar el pistó i va acostar-se als trenta punts de diferència, però davant d'una certa relaxació blanca, els triples de Dani Garcia i Jou van donar força al Baxi per deixar un resultat millor per acabar la temporada. El triple final d'Òrrit, quan Peñarroya ja havia rellevat els puntals perquè fossin aplaudits, va ser una aclucada d'ull a un futur que començava ahir, després de la festa del final del partit.