Els jugadors de futbol afirmen sovint, després de retirar-se, que el patrimoni més preuat que els ha reportat la pràctica esportiva és el lligam afectiu amb multitud de companys d'equip i oponents.

Els exfutbolistes d'equips del Bages, el Berguedà i el Solsonès desmenteixen que l'asseveració sigui un tòpic sense fonament. Des de fa onze anys, un grup cada vegada més gran d'exjugadors es troben cada mes i mig per compartir un esmorzar de germanor.

La concorreguda trobada va néixer per iniciativa del desaparegut Joan Vilalta. El reputat exjugador del Manresa, el Badalona, el Puig-reig i el Súria va engrescar un seguit d'excompanys a fer trobades puntuals al jardí de la seva llar per evocar records de joventut.

Els Cots, Freixanet, Perarnau, Pons, Prat, Vila o Yanguas van integrar el nucli promotor de l'esmorzar. La satisfactòria experiència els va empènyer a reformular la iniciativa i a ampliar-ne el número d'assistents.

L'entusiasme característic d'Arcadi Prat i Pere Vila va propiciar que assumissin el rol d'organitzadors de l'aplec bimestral. Amb el suport d'altres exjugadors, buscaven restaurants per descobrir i convocaven, per telèfon, la quarantena d'adeptes als àpats.

Durant els primers anys, la seu de la trobada va ser itinerant. Van reviure experiències i degustar les menges d'establiments de Santpedor, Artés, Marganell i Cardona. A més, van convertir en tradició fer una sardinada anual a Altafulla. Després, el Restaurant Golden de Manresa es va convertir en la seu fixa de l'esmorzar.

Ahir es va celebrar una de les trobades d'enguany. Per incidir en l'ambientació futbolística, uns tocs de xiulet a càrrec d'Arcadi Prat van advertir als presents que havia finalitzat l'hora de les efusives salutacions i que havia arribat el moment d'apaivagar la gana. A les 9.32 hores, Pere Vila, soci número 2 del Centre d'Esports Manresa, va dotar de solemnitat el parlament de benvinguda. Després de la seva breu intervenció, es va fer un minut de silenci per la recent desaparició de l'exjugador del Manresa Espada, originari del Pont de Vilomara.

Els antics cronistes també tenen cabuda entre els exfutbolistes. Joan Sobré va arrencar els somriures generalitzats amb els seus enginyosos rodolins.

L'esmorzar de forquilla es va iniciar a les 9.38 hores. Arcadi Prat, un dels artífex de la trobada, assenyalava que «al principi, només ens dirigiem a exjugadors del Manresa, però després vam concloure que havíem d'obrir-nos a tots els exfutbolistes de la Catalunya Central». Pere Vila detallava que «per la trobada hi han passat uns 130 exjugadors, fins ara. L'habitual és que en cada esmorzar ens apleguem una norantena». Ahir, al Restaurant Golden, hi havia fins a 87 exfutbolistes.

El manresà Àngel Claret era el més veterà, als 89 anys. L'exinterior dret del Santa Clara i del Gimnàstic de Manresa va relatar que «vaig conèixer la iniciativa a través d'un antic company i, ara, vinc a totes les trobades». «M'agrada, m'hi sento molt bé», va concloure. Enric Casamitjana, de 87 anys, i Quim Basora, de 86, també hi assisteixen amb assiduïtat.

La presència d'exjugadors vinguts des de Sabadell, Barcelona o Andorra la Vella sobta. Lluís Pons, el Pons de la Pobla, exjugador del Berga, el Gironella, el Puig-reig i el Ripoll, és fidel a l'esmorzar des del grup promotor, tot i residir a Andorra. «Als 79 anys, a les set del matí ja fèiem via cap a Manresa. Avui havíem d'iniciar les vacances amb la dona, però les hem ajornat un dia per poder assistir a la trobada», va explicitar.

Josep Navarro, exgolejador de l'Espanyol i del Manresa, venia des de Barcelona. «Assisteixo a tots els esmorzars per retrobar-me amb els companys. I això que molts, com el capi Martínez i Fèlix Torradeflot, encara no s'han jubilat». A l'espera que els temps els permeti ser-hi, un brindis va tancar la trobada a quarts de dotze.