En un núvol vivien els components de l'equip els primers minuts després d'aconseguir l'ascens a Tercera Divisió. Sobre la gespa del Nou Estadi, l'entrenador Andreu Peralta, que ha debutat aquesta mateixa temporada en un primer equip, expressava el que sentia dient que «ha estat espectacular. Fins que no ho vius no saps quines sensacions tindràs. Ha estat increïble i els jugadors s'han merescut aquest ascens per orgull». Del partit, Peralta va reconèixer que «hi ha hagut moments en els quals ho hem passat malament perquè ens han fet molt mal per fora, però el cert és que hem competit molt bé sobretot a la segona part. No podem fer una altra cosa que felicitar-nos».

Ahir, ningú ja no va pensar en la possibilitat que hi havia d'aconseguir la Tercera Divisió als despatxos pel descens del Peralada, també filial del Girona. En moments d'eufòria, però ja pensant en el futur, Andreu Peralta va indicar que «la meva continuïtat va pel bon camí, crec que les dues parts ens entendrem».

Dos jugadors del Manresa van viure ahir de forma especial l'ascens, Manel Sala i Sergi Soler, ja que ambdós han decidit penjar les botes. Sala va comentar que «ha estat la millor manera d'acomiadar-me dels terrenys de joc, només m'ha faltat el gol. Hi va haver gent que ens va deixar tirats dient que amb aquest equipo no es podia pujar. Aquests nanos han demostrar una gran professionalitat. Ara el que hem de fer és gaudir-ho i aprofitaré que a Manlleu és festa aquest dilluns...».

Sergi Soler no va poder jugar per una injusta sanció. Lògicament ell va patir més del compte: «He passat molts nervis a la grada. M'ha dolgut no poder jugar aquest dar-rer partit, però si ho miro per la part positiva, al començament de temporada no sabia si podria jugar per la meva lesió al genoll. Al final he disputat molts partits i he estat una peça important dins de l'equip. Aquesta campanya ha estat molt complicada per a nosaltres i l'ascens és la cirereta del pastís. Als 33 anys he decidit deixar-ho, ja ho he comunicat al nou secretari tècnic. No sé si el meu genoll pot aguantar molt més, per això prefereixo deixar-ho abans que es trenqui».