No és una cita mundialista més per al futbol femení. És l'oportunitat de ratificar la popularització i el creixement qualitatiu i quantitatiu de la versió femenina de l'esport rei per excel·lència. Un espai més d'apoderament femení.
Ahir, a l'estadi Parc des Princeps de París, va començar la vuitena edició del Women's FIFA World Cup, el Mundial femení. La selecció amfitriona, França, una de les favorites al títol, va debutar golejant Corea del Sud (4 a 0). Eugénie Le Sommer, la central Wendie Renard, autora de dos gols, i Amandine Henry van sentenciar el triomfs de les bleuettes.
Aquest, però, és un Mundial amb connotacions que van més enllà dels resultats estrictament esportius de les 24 seleccions participants. En un context en què els aficionats omplen, per primera vegada, estadis com el Wanda Metropolitano o el granadí Los Cármenes, i en què el ressò mediàtic del futbol jugat per elles augmenta exponencialment i, per exemple, es televisen quasi tots els partits del Mundial, el boom del futbol femení encara el repte d'afermar-se com a fenomen sociològic.
La transcendència del Mundial encara és més decisiva per al futbol femení estatal. Mentre en altres països europeus, com Alemanya, el 2011 s'omplien estadis de 30.000 espectadors amb motiu de la celebració de la sisena edició del Mundial, a l'Estat, l'interès dels grans clubs per conformar, professionalitzar i conduir a l'elit equips femenins és més recent, amb l'excepció d'algunes entitats (Barça, Atlètic de Madrid, Athletic de Bilbao, Espanyol i Reial Societat), tot i que la màxima competició femenina acaba de disputar la seva 31a edició. Això sí, amb denominacions i formats que han anat variant al llarg del temps fins a adoptar l'actual, definitivament, la temporada 2011-12.
L'aposta decidida de Gol TV per retransmetre els partits de la Lliga Iberdrola, campanyes de promoció de la pràctica del futbol femení com les auspiciades per la Federació Catalana de Futbol (FCF) amb el lema # Orgulloses, o la decisió estratègica de la junta directiva del Barça d'armar un equip per competir entre els millors de la Champions femenina han estat altres elements que han contribuït a la difusió de la versió femenina del futbol.
Les pròximes accions per consolidar el futbol femení d'elit a l'Estat ja s'han endegat. D'una banda, representants de les jugadores de la Lliga Iberdrola negocien, per primera vegada, establir un conveni col·lectiu que garanteixi la professionalització de totes les jugadores de Primera Divisió. D'altra banda, la propera temporada es conformarà la Primera B femenina, una categoria semiprofessional integrada per 32 equips dividits en dos grups de 16, el Nord i el Sud.
Quaranta-cinc jugadores de la lliga
La progressió tècnica i tàctica de les jugadores que conformen l'elit del futbol ha estat exponencial els últims anys. Aquest fet ha convertit els seus partits en espectaculars conteses tàctiques on les jugadores palesen la seva depurada tècnica. La Lliga Iberdrola ha excel·lit en aquesta assignatura i els clubs hi han incidit fitxant talent d'importació.
La prova irrefutable són les 45 futbolistes d'equips de la màxima competició estatal que prendran part al Mundial de França. Per tant, hi competiran 22 jugadores que juguen a l'Estat, a més de les 23 integrants de la selecció. El Barça és l'equip que més jugadores hi aporta, un total de 15, una més que el totpoderós Olympique de Lió. A l'equip estatal hi figuren set catalanes.
Un pòquer de candidats al títol
França, la selecció amfitriona; els Estats Units, l'actual campiona del món; la sempre poderosa Alema-nya, i Anglaterra, tercera a Canadà 2015, conformen el quartet de favorits al ceptre mundialista.
Tot i això, els últims campionats han deixat palès que el grup de seleccions que poden regnar a Lió, el proper 7 de juliol, és més ampli que en el futbol masculí. Així, el Japó, que va assolir el títol a Alemanya 2011, malgrat presentar un combinat molt rejovenit, i l'Holanda de la blaugrana Lieke Martens, Shanice van de Sanden i Vivianne Miedema, actual i inesperada campiona d'Europa, poden ser sòlides alternatives, sense oblidar el Brasil de Marta, Noruega, Suècia i Austràlia.
La selecció estatal, en la seva segona participació mundialista, no només hauria de signar el primer triomf en una fase final. Les de Jorge Vilda haurien de superar la fase de grups i presentar candidatura a equip revelació del torneig.
