«Quan miro aquesta foto sé que he tornat a casa i que és aquí on vull estar». Les paraules de Manel Estiarte, referint-se a una imatge de fa uns quaranta anys, amb el seus germans Albert i Rosa, van aconseguir emocionar tothom i van deixar clar quin era el sentiment que envoltava l'acte d'ahir al vespre a les Piscines Municipals. La instal·lació de l'actual Club Natació Minorisa va reunir ahir una gran quantitat de visitants, entre exesportistes, membres actuals de l'entitat, familiars i altres representants, per a la posada de llarg d'un tribut a la seva història. La d'un club que vol recuperar la denominació històrica de Club Natació Manresa donant valor al seu passat.
Amb el sis vegades olímpic Manel Estiarte, qui s'espera que cedeixi el nom a les piscines ben aviat, com a principal atracció, però amb d'altres representants del que han donat els esports de l'aigua, i també alguns de fora d'aquest element, en el decurs d'una història singular d'una ciutat lluny del mar, del centre del país.
Frases, imatges, moments...
Tots els elements que mostren els espais de tribut als esportistes del CN Manresa segueixen un recorregut. Comencen al vestíbul i segueixen cap al primer pis amb algunes frases que conviden a l'esforç i a la dedicació per fer realitat els objectius. Les paraules són dels deu esportistes olímpics de l'entitat, els que ocupen un lloc predominant. Es tracta del boxador Alfonso Carbajo (1960); dels waterpolistes Gaspar Ventura (1972 i 1980), Manel Estiarte (del 1980 al 2000), Albert Canal (1984), Jordi Payà (1996) i Carles Sanz (1996); els nedadors Neus Panadell (1972), Pere Balcells, Rosa Estiarte, Montserrat Majó (1976) i Jordi Carrasco (2000); i el triatleta Xavier Llobet (2004).
A continuació, arriba la que segurament és la joia de la corona. Acompanyats d'uns plafons amb fotos i les principals fites de Manel Estiarte, hi ha tot de trofeus i records de tota la carrera de qui va ser anomenat el Maradona del waterpolo. Entre ells hi ha la medalla d'or olímpica d'Atlanta i la del mundial de Perth, el 1991, del mateix metall, a part d'algunes pilotes de partits significatius.
A continuació, a través d'un passadís en forma de L, arriba el tram per als altres olímpics, també amb plafons amb imatges i fotografies. Just a davant, hi ha una altra gran paret amb els noms de tots els esportistes del club que han estat internacionals en qualsevol modalitat i, en una altra, hi ha els olímpics de fora de l'aigua, aquells que han estat en els Jocs però no com a esportistes, com Albert Estiarte, metge de les seleccions de waterpolo, Pere Miró, director general adjunt del Comitè Olímpic Internacional (COI), o novament Gaspar Ventura, en el seu vessant de preparador.
Finalment, ja damunt de les piscines, i enganxats a les columnes del pis superior, hi ha més plafons en què es recreen passatges de la història del club i es parla dels seus personatges més significatius, tant nedadors com presidents, com d'altres personalitats. Tot aquest llegat es quedarà de manera estable a les piscines i també servirà per formar part d'alguna exposició. Per exemple, ahir, el president de la Federació Catalana de Natació, Enric Bertran, ja va confirmar que serà cedit per a l'aniversari de l'organisme que ell presideix, d'aquí a dos anys.
Qüestió de noms
Dos dels punts clau en els parlaments de les autoritats van anar referits als noms, el del club i el que han de portar les piscines. Pel que fa al primer, el president del CN Minorisa fins a les eleccions d'aquest divendres, Lluís Lázaro, va recordar que «aquesta d'avui, la de l'espai d'homenatge, ha estat una fita però no arribarem a l'objectiu final fins que recuperem el nom de Club Natació Manresa». De fet, gairebé tothom es va referir a l'entitat, tant quan es parlava d'abans, com d'ara, amb aquesta denominació.
Pel que fa al nom de les Piscines Municipals, tothom donava per feta la informació que ja va avançar Regió7 el 27 d'abril passat, segons la qual duran el nom de Manel Estiarte. Només fa falta la tramitació de les gestions perquè sigui una realitat.
En els parlaments, Pere Miró va destacar que «una de les coses que m'obren més portes al món és dir que havia estat jugador de waterpolo, tot i que deien que era força brut. No em puc comparar amb tots els que avui són homenatjats, però si Manresa té tants esportistes olímpics, la majoria dels quals en una època determinada, deu voler dir que les coses es van fer prou bé. Jo no vaig ser olímpic, però fer waterpolo va ser una escola de vida».
Davant de l'absència de Neus Panadell, per un problema familiar, va parlar Jordi Payà, que va comparar Estiarte amb Rafa Nadal, «una estrella del mateix valor, tot i que segurament no se n'hagi fet tant ressò. Les piscines duran el seu nom, com ha de ser». Els parlaments, en un acte conduït pel regidor d'Esports en funcions, Jordi Serracanta, els van completar el secretari d'Esports de la Generalitat, Gerard Figueras, i l'encara alcalde, Valentí Junyent. Van antecedir el recorregut de tothom per l'espai d'homenatge i les fotos d'Estiarte amb joves jugadors de l'equip actual de waterpolo. L'equip de casa, el lloc on ahir va tornar.
