Nervis i la lògica incertesa en les dues bandes, però en cap moment tensió ni males cares. Montserrat Gomariz va acabar fent bons els pronòstics que la situaven favorita per guanyar les eleccions al Club Natació Minorisa i cap a dos quarts de nou del vespre es va saber que havia obtingut 72 vots, i 50 l'altre candidat, Jordi Noè Vilà. Ambdós tenen els fills nedant al club i van mostrar una gran cordialitat, amb felicitació inclosa de Vilà a la guanyadora.
En total hi va haver 125 vots, comptant els dos en blanc i el nul que hi va haver. Un estimable 39% de participació, ja que el Minorisa té 319 socis amb dret a vot, com ha marcat el cens. En els darrers dies hi ha hagut certa polèmica quan la junta electoral va acceptar el que s'anomena vot delegat, que és en absència i aportant el DNI. Ho va sol·licitar la candidatura que ha encapçalat Gomariz i la de Vilà es va exclamar. Però al final tan sols han estat 6 vots arribats per aquesta fórmula, cinc dels quals per a Gomariz i un per a Vilà, que ha descartat que tingui intenció de presentar cap impugnació.
«Seré la primera dona»
Montse Gomariz, que a l'agost té previst competir a Corea del Sud en el mundial màster dins el grup de +45 anys, ha tornat a la piscina després d'uns anys de parèntesi. En la dècada dels 80 va ser una de les millors especialistes estatals en papallona i va aconseguir uns quants rècords d'Espanya. Amb la seva família a prop, gaudia de la seva victòria electoral: «El que em fa molta il·lusió és que, en tota la història del club, seré la primera dona presidenta. Si mires totes les fotos dels anteriors dirigents, tots eren homes! És un detall que per a mi és important».
Sobre la participació va dir que «tothom s'ha pogut expressar, si votes has donat la teva opinió, hi has dit la teva». Sobre la relació amb l'altre candidat va manifestar que «al final tots, tant ell com jo, som pares de nedadors, tots fem club. No descarto que puguem comptar amb ells o les seves idees dins de la nostra junta. Com més serem més sumarem».
Pel que fa a les que han de ser les primeres decisions, quan des del 22 de juny prengui oficialment possessió, Gomariz exposa que «tenim unes setmanes per poder preparar la temporada. Dins de la junta tenim persones de totes les seccions i les volem potenciar bé, cadascuna amb les particularitats pròpies. Crec que necessitem una base d'esportistes que ara no hi és, hi ha pocs nens i nenes. Veig en la base del waterpolo, amb tot el que ha representat per a Manresa, que hi ha poca quantitat. Tenim feina al davant, hi ha competència per part d'altres esports a la ciutat, però penso que podem trobar la forma d'incentivar la quitxalla. En natació hem d'aconseguir tenir més espai, parlar amb Aigües de Manresa; hem de créixer i ens hi hem de posar d'acord».
Poder rebaixar l'actual deute del club, que és de 28.000 euros, és una altra de les prioritats. Com la de recuperar el nom històric de Club Natació Manresa: «Ja hem parlat amb la Federació Catalana, que ens dona suport en totes les nostres gestions. No ens posem un termini concret de temps però jo crec que pot ser en el transcurs de la temporada vinent». Gomariz veu cabdal aconseguir «el més aviat possible el patrocinador que ens doni més estabilitat, perquè no podem viure només amb les quotes dels pares».
«Ajudarem en el que podrem»
Jordi Noè Vilà va assumir amb una gran esportivitat la seva derrota electoral: «Estic content perquè els socis s'han implicat, i molts han vingut a votar. El club és viu, això es molt positiu i és al·licient i exigència per a qui porti l'entitat. Estic agraït pels 50 vots i la feina de tot el meu equip».
De cara al futur, Vilà es mostra partidari de «col·laborar en el que es pugui i trobar els camins per al diàleg amb la nova junta. No sé com ho farem, he de parlar amb els companys de candidatura per tal de decidir com ho farem. Però jo no entraré a la directiva».
