El 18 de febrer del 1999, l'aleshores TDK Manresa va disputar el darrer dels 62 partits europeus disputats fins ara. Després de set participacions europees, cinc a la Copa Korac, una a la Recopa i aquesta última, a l'Eurolliga, s'iniciava un periple de vint anys i gairebé vuit mesos que a l'octubre es tancarà. El camí bagenc al Vell Continent va començar a casa, tot i que contra un equip francès, l'Antíbol, i va acabar amb una victòria a Pau per 66-69, insuficient per seguir en un màxim torneig continental que aquell any seria per al Zalgiris Kaunas.

La prehistòria i més enllà

La primera participació europea manresana va ser curta. A la primera edició de la Copa Korac només hi havia vuit equips i un era el CD Manresa La Casera, que havia estat quart en l'anterior lliga. Els bagencs van disputar els quarts de final contra l'Antíbol francès i hi van perdre per 81-85 a casa i per 95-84 a la Costa Blava. Rafael Elías, autor de 20 punts a l'anada, i Joan Colell, amb 24 a la tornada, van ser els més destacats.

Va iniciar-se un període de setze anys sense partits europeus que es va trencar amb la presència a la Copa Korac del 1988. El rival va ser el Manchester United anglès, amb qui es va perdre per 94-80 a l'anada. amb 36 punts de Kenny Simpson. Tot i que el nord-americà es va superar i en va anotar 37 en la tornada, no van ser suficients per un punt. El 97-84 del Nou Congost deixava els manresans fora del torneig, que acabaria a les vitrines del Reial Madrid.

Cinc anys consecutius

La temporada 1994-95 es va iniciar el període de temps més llarg del Manresa a Europa, cinc temporades. En les dues primeres es va jugar la Korac novament. En la inicial, es va eliminar els hongaresos de l'Albacomp i, després, el Galatasaray turc, en una plantilla en la qual ja hi havia Joan Peñarroya. Tot això va permetre disputar una segona fase contra la Fortitudo de Bolonya, l'Ülker turc i el Cholet. Només es van guanyar dos partits de sis i l'equip va quedar eliminat.

La temporada següent, en el retorn a la Korac, el Pepinster belga no va ser rival a la primera fase. Sí que ho va ser el Tofas Bursa, ja que es van remuntar sis punts de l'anada amb un 73-64 a la tornada i 22 punts de Peñarroya com a màxim anotador. La fase de grups va tornar a ser poc productiva. Només dos triomfs, contra l'AEK i l'Scavolini a casa, en aquest duel amb 28 punts més de l'actual entrenador i un resultat de 90-68. No va ser suficient. Els italians i l'Asvel van passar a la següent eliminatòria.

El triomf a la Copa del 1996 va permetre disputar la Recopa. Es va superar com a segon un grup força assequible d'equips majoritàriament de l'est d'Europa. En els setzens, remuntada contra el Körmend hongarès, però dues derrotes contra l'Iraklis grec van propiciar l'eliminació en els vuitens de final.

En el retorn a la Korac, el TDK va superar com a segon classificat un grup amb el Cholet, primer, l'Ovarense portuguès i el Mons belga. Però l'Aris de Salònica es va creuar en el camí i, tot i guanyar a casa per 17 punts, el conjunt de Luis Casimiro va perdre a Grècia per 22, amb 30 punts de Liadelis i 24 de Piculín Ortiz.

Premi i adeu

L'ACB del 1998 va permetre disputar l'Eurolliga del 1999. El TDK només va guanyar tres partits de deu en la primera fase, en un grup amb el Panathinaikos, l'Efes, el Maccabi, la Cibona de Zagreb i l'Estrella Roja. Van ser dos triomfs a casa contra els israelians i els serbis i una a fora, a Croàcia. El sistema de competició feia acumular els resultats en la segona fase i seguir en el torneig. En aquesta, dues victòries més, contra el Fenerbahçe a casa i la referida de Pau. Al grup també hi havia el Zalgiris, posterior guanyador, que només va poder vèncer per dos punts en la visita al Congost.