Va prendre la decisió de viure de les seves dues grans passions, el futbol i la interpretació, i ho ha aconseguit. Després de segellar l'ascens a Segona Catalana, el maig del 2018, el vilacavallenc va sorpendre els seus jugadors amb la fita d'un nou ascens. El temps ha jutjat que la seva pretensió i el seu vaticini eren encertats.

Els seus jugadors diuen que mentre celebraven la victòria sobre el Pallejà que els donava l'ascens a Segona Catalana, ara fa un any, ja parlava del repte de pujar a Primera.

Reconec que no sé celebrar els desafiaments parcials o totals assolits i que, quan he superat un repte, la meva ment ja pensa en el proper. El Martorell em va contractar per pujar a Primera Catalana. Per tant, l'ascens a Segona suposava haver recorregut la meitat del camí. És cert que des del club mai se m'ha exigit signar dos ascensos seguits, però per a mi era important per canviar la dinàmica de l'equip, que les quatre temporades precedents havia viscut dos ascensos i dos descensos. En rea-litat, el meu objectiu, enguany, era ser campió. Per tant, a títol personal, penso que en certa mesura he fracassat. Ha estat un curs de notable alt, però no d'excel·lent.

Un segon ascens que ha segellat amb la columna vertebral de l'equip campió de Tercera Catalana.

És cert que hi ha partits que hem jugat amb nou o deu jugadors titulars procedents de l'equip de Tercera Catalana. Vam fer un equip amb potencial suficient per competir pel títol, amb la incorporació de jugadors joves que s'adaptessin a la meva proposta, com Xavier Sansegundo, Enric Soriano, Isaac Santaulària, Pau Vidal, Toni Martí, Antoni Hernández, Pau Hernández i Joan Amador, així com el porter Lluís García, substituït per Marc Ollé quan el primer va marxar a estudiar a Alemanya.

Els aficionats del Manresa o del Gimnàstic reconeixerien el seu equip per l'estil de joc?

Sí, és un equip intens, agressiu, dur, molt fort defensivament. Un conjunt que no deixa respirar l'oponent i que en atac és incisiu. El nostre objectiu és guanyar, guanyar sempre. Per això ens adaptem i implementem l'estil de joc més adient per fer-ho. En el fons, tot és a la ment. Si vols aconseguir un repte, has de creure en el que fas i voler assolir-lo més que ningú. Si dubtes, no oferiràs el màxim. És una manera de pensar i de viure. El futbol m'agrada relativament. M'agrada més la competició. Soc un competidor que vehicula la seva inquietud a través d'aquest esport.

La ratxa inicial de cinc victòries i un empat el va ajudar a convènçer l'equip del seu potencial?

Així va ser. L'inicia de la lliga i el joc mostrat per l'equip en els partits de pretemporada van palesar que podíem lluitar pel campionat.

El somni del títol es va mantenir vigent fins la 30a jornada.

El partit a casa del líder Atlètic Sant Just va ser molt igualat, d'aquells que es decideixen per detalls. Vam malbaratar moltes ocasions per adquirir avantatge i, malgrat qu intentem minimitzar les situacions en què l'atzar pot ser un risc, un gol de rebot ens va abocar a jugar l'eliminatòria d'ascens.

Un doble enfrontament que es va decidir a la pròrroga del segon partit.

Després de conèixer el nostre oponent, estava convençut que l'eliminatòria es decidiria en els deu últims minuts del segon partit. Vam haver d'esperar a la pròrroga! El partit d'anada va ser molt igualat, però a Bescanó vam ser molt superiors.

Per jugar a Primera Catalana, la plantilla requereix molts fitxatges?

No. El meu principal objectiu és solidificar l'actual grup de jugadors, que ha après a competir amb una idea molt definida. Vull retenir a la majoria de membres de l'equip i fer entre cinc i set fitxatges sense desequilibrar la plantilla. Necessitem una plantilla àmplia i competitiva, no només onze jugadors.

Per a la majoria de tècnics, l'objectiu seria la permanència.

El meu és ser campió i pujar a Tercera Divisió. Assolir una fita èpica. Malgrat no ho sembli, sóc realista i les meves afirmacions estan fonamentades.

Ha assumit la responsabilitat de pujar a les màximes categories equips formatius de totes les edats.

Ara, quan un jugador destaca, ha de marxar del CF Martorell. No tenim les eines, és a dir, les categories, per atendre l'excel·lència. És una situació a revertir amb un projecte atractiu per a tots els jugadors.